JUTGES

 17

 

El temple privat de Micà

1 Hi havia un home de la serralada d’Efraïm anomenat Micà.
2 Aquest digué a la seva mare: “Els mil cent sicles de plata que et van robar, i pels quals vas llançar una maledicció que jo mateix vaig sentir, heus aquí que els tinc jo; jo els vaig agafar.” I la seva mare exclamà: “Beneït siguis del Senyor, fill meu!”
3 Micà va tornar els mil cent sicles de plata a la seva mare, però ella li digué: “De bon grat he consagrat solemnement aquests diners al Senyor a favor del meu fill, perquè se’n faci una imatge i una estàtua de fosa; així que ara te’ls torno.”
4 Però ell insistí a retornar els diners a la seva mare. Llavors ella va prendre dos-cents sicles de plata i els va donar a l’argenter perquè en fes una imatge i una estàtua de fosa, que va instal·lar a casa de Micà.
5 Així aquest home, Micà, va tenir un santuari privat. Es va fer un efod i uns terafim i va investir un dels seus fills com a sacerdot.
6 En aquell temps no hi havia rei a Israel, i cadascú feia el que creia que era correcte.
7 Hi havia també un jove de Betlem de Judà, del clan de Judà, que era levita i que vivia allí com a foraster.
8 Aquest jove va marxar de Betlem de Judà per anar a viure on trobés acolliment, i tot fent camí va arribar a la serralada d’Efraïm, a casa de Micà.
9 Aquest li preguntà: “D’on véns?” Ell respongué: “Sóc un levita de Betlem de Judà, i vaig de camí per trobar un lloc on pugui viure.”
10 Micà li va proposar: “Queda’t amb mi i em faràs de pare i de sacerdot, i jo t’assignaré deu sicles de plata a l’any, un joc de vestits i la manutenció.” I el levita s’hi va quedar.
11 El levita, doncs, va acceptar de viure amb aquell home, que va tractar-lo com un dels seus fills.
12 Micà va consagrar el levita, i el jove li va fer de sacerdot i es va quedar a la casa.
13 Llavors Micà va pensar: “Ara estic segur que el Senyor m’ha d’afavorir, perquè tinc un levita com a sacerdot.”