JUTGES

 11

 

Jeftè accepta el comandament

1 Jeftè, el galaadita, era un guerrer valent, però era fill d’una ramera. El seu pare era Galaad.
2 La muller de Galaad també li havia donat fills, i quan aquests van ser grans van fer fora Jeftè dient-li: “Tu no tindràs herència a casa del nostre pare, perquè ets fill d’una altra dona.”
3 Jeftè va marxar lluny dels seus germans i es va establir a la regió de Tob. Allà se li van ajuntar uns homes miserables que sortien amb ell a fer de saltejadors.
4 Succeí, al cap del temps, que els fills d’Ammon van començar una guerra contra Israel,
5 i quan els ammonites van atacar Israel, els ancians de Galaad van anar a buscar Jeftè a la regió de Tob.
6 I li digueren: “Vine, i seràs el nostre comandant en la guerra contra els fills d’Ammon.”
7 Però Jeftè va replicar als ancians de Galaad: “¿No sou vosaltres els qui em vau avorrir i em vau expulsar de la casa del meu pare? A què ve, doncs, acudir a mi ara que esteu en perill?”
8 Els ancians de Galaad digueren a Jeftè: “Per això precisament venim a buscar-te, perquè vinguis amb nosaltres a lluitar contra els fills d’Ammon i ens dirigeixis a tots els habitants de Galaad.”
9 Jeftè el va respondre: “Si em feu tornar per lluitar contra els fills d’Ammon, i el Senyor els posa en poder meu, ¿seré jo el vostre comandant?”
10 I els ancians digueren a Jeftè: “Que el Senyor faci de testimoni contra nosaltres si no complim el que ens demanes.”
11 Jeftè, doncs, se’n va anar amb els ancians de Galaad, i el poble el va reconèixer com a màxim dirigent. I Jeftè va repetir el seu compromís, davant el Senyor, a Mispà.

Jeftè parlamenta amb els ammonites

12 Jeftè va enviar missatgers al rei dels fills d’Ammon per dir-li: “Què hi ha entre tu i jo, perquè vinguis a fer-me la guerra al meu territori?”
13 El rei dels fills d’Ammon respongué al missatgers de Jeftè: “Perquè Israel, quan va pujar d’Egipte, es va apoderar del meu territori, des de l’Arnon fins al Jaboc i fins el Jordà; torna-me’l pacíficament.”
14 Jeftè va tornar a enviar missatgers al rei dels fills d’Ammon
15 per dir-li: “Això diu Jeftè: Israel no es va apoderar del país de Moab ni del país dels fills d’Ammon.
16 Perquè, quan va sortir d’Egipte, Israel va caminar pel desert fins al Mar Roig i va arribar a Cadeix.
17 Llavors Israel va enviar missatgers al rei d’Edom demanant-li: “Deixa’m passar pel teu territori”, però el rei d’Edom no ho va permetre. Igual petició va trametre al rei de Moab, i aquest tampoc no ho va permetre. Llavors Israel es va quedar a Cadeix.
18 Després s’endinsà al desert, rodejant el país d’Edom i el territori de Moab, va arribar a l’orient del país de Moab i va acampar a l’altre costat de l’Arnon, però no va entrar dins els límits de Moab, ja que l’Arnon era la frontera de Moab.
19 Israel aleshores va enviar missatgers a Sehon, rei amorreu, que regnava a Heixbon, per dir-li: “Deixa’m passar pel teu territori, de pas cap al meu lloc.”
20 Però Sehom, desconfiant d’Israel, no sols li va negar el pas pel seu territori, sinó que va reunir tota la seva tropa i va plantar el seu campament a Jahas; i va atacar Israel.
21 Però el Senyor, el Déu d’Israel, va posar Sehon i tots els seus homes en mans dels israelites, que el van matar. Llavors Israel va ocupar tot el territori dels amorreus que habitaven aquella regió.
22 Van conquerir tot el territori dels amorreus, des de l’Arnon al Jaboc i des del desert fins al Jordà.
23 I ara que el Senyor, Déu d’Israel, ha expulsat els amorreus de davant del seu poble, tu te’n vols apoderar?
24 ¿És que tu no t’apoderes d’allò que el teu déu Quemoix ha desposseït? Igualment, doncs, tot allò que el Senyor, el nostre Déu, ha desposseït davant nostre, nosaltres ho seguirem posseint.
25 ¿És que creus que tu tens més drets que Balac, fill de Sipor, rei de Moab? ¿Ha discutit mai ell amb Israel o l’ha combatut?
26 Per què durant aquests tres-cents anys que Israel ha viscut a Heixbon i les seves viles, a Aroer i les seves viles, i a totes les poblacions que hi ha a la riba de l’Arnon, no les heu reclamades en aquest temps?
27 Jo no t’he fet cap mal. Ets tu qui em fas el greuge de venir a atacar-me. El Senyor, que és el Jutge, judicarà avui entre els fills d’Israel i els fills d’Ammon!”
28 Però el rei dels fills d’Ammon no va voler escoltar les paraules que Jeftè li havia tramès.

La promesa de Jeftè i la seva victòria

29 Llavors l’esperit del Senyor vingué sobre Jeftè i ell va recórrer Galaad i Manassès, va passar a Mispà de Galaad, i de Mispà de Galaad va anar contra els fills d’Ammon.
30 Jeftè havia fet aquesta promesa al Senyor: “Si poses totalment a les meves mans els fills d’Ammon,
31 el primer que surti a rebre’m a les portes de casa meva, quan torni victoriós del combat amb el fills d’Ammon, serà per al Senyor, i l’oferiré en holocaust.”
32 Jeftè, doncs, va anar a combatre contra els fills d’Ammon, i el Senyor els va posar a les seves mans.
33 Els va atacar des d’Aroer fins a Minnit, que són vint poblacions, i fins a Abel-Queramim, amb una gran desfeta; i els ammonites van quedar sotmesos als fills d’Israel.
34 Després Jeftè va tornar cap a Mispà, i quan arribava a casa seva, heus aquí que la seva filla sortia a rebre’l amb danses i panderetes. Aquella era l’única filla que tenia; no tenia cap més fill ni filla.
35 Així que la va veure es va esquinçar els vestits, cridant: “Ai, filla meva, m’has abatut per complet! Tu mateixa has esdevingut la causa de la meva desgràcia, perquè he fet una promesa al Senyor i no me’n puc desdir!”
36 Ella li va respondre: “Pare meu, ja que has fet una promesa al Senyor, fes amb mi allò que has promès, perquè el Senyor t’ha concedit la venjança sobre els teus enemics, els ammonites.”
37 A més, digué al seu pare: “Concedeix-me una gràcia: deixa’m lliure dos mesos perquè em retiri a les muntanyes amb les meves amigues a plorar la meva virginitat.”
38 Ell li digué: “Vés-hi.” I li concedí els dos mesos. Ella va marxar amb les seves amigues a les muntanyes a plorar la seva virginitat.
39 Al cap de dos mesos va tornar a casa del seu pare, i ell va complir amb ella la promesa que havia fet. Ella no havia estat mai amb cap home. D’aquí va venir el costum que hi ha a Israel,
40 que any rere any les filles d’Israel van a fer la complanta de la filla de Jeftè, el galaadita, durant quatre dies.