JUTGES

 1

 

 

Assentaments a Canaan

1 Succeí, després de la mort de Josuè, que els fills d’Israel van consultar el Senyor, i li digueren: “Qui de nosaltres pujarà primer contra els cananeus per combatre’ls?”
2 El Senyor respongué: “Hi pujarà Judà. Heus aquí que jo he posat el país a les seves mans.”
3 Aleshores Judà digué al seu germà Simeó: “Vine amb mi al territori que m’ha estat adjudicat i lluitarem contra els cananeus. Després jo també vindré amb tu al que t’ha estat assignat.” I Simeó va anar amb ell.
4 Judà hi va pujar, doncs, i el Senyor va posar els cananeus i els perizites a les seves mans, i van matar deu mil homes a Bèzec.
5 Van trobar Adoní-Bèzec a Bèzec, van lluitar contra ell i van derrotar els cananeus i els perizites.
6 Adoní-Bèzec va fugir, però el van perseguir i capturar, i li van tallar els polzes de les mans i dels peus.
7 Llavors Adoní-Bèzec digué: “Setanta reis que tenien els polzes de les mans i dels peus tallats recollien les molles sota la meva taula. Déu em castiga amb el mateix que jo havia fet.” I el van portar a Jerusalem, on va morir.
8 Els fills de Judà havien atacat Jerusalem i, un cop presa, la van passar a fil d’espasa i van calar-hi foc.
9 Després d’això, els fills de Judà van baixar a lluitar contra els cananeus que vivien a la serralada, al Nègueb i a la Terra Baixa o Xefelà.
10 Judà va marxar també contra els cananeus que vivien a Hebron, que antigament es deia Quiriat-Arbà, i va derrotar Xeixai, Ahiman i Talmai.
11 D’allà van pujar contra els habitants de Debir, que abans era Quiriat-Séfer.
12 Llavors Caleb digué: “Al qui ataqui Quiriat-Séfer i la prengui, li donaré la meva filla Acsà per muller.”
13 Va ser Otniel, fill de Quenaz, germà petit de Caleb, qui la va prendre; i ell li va donar la seva filla Acsà per muller.
14 Quan ja marxaven, Otniel la va persuadir perquè demanés un camp al seu pare. Ella va baixar de l’ase, i Caleb li va preguntar: “Què tens?”
15 Ella contestà: “Concedeix-me una gràcia. Ja que m’has donat una terra de secà, dóna’m també uns dolls d’aigua.” I ell li va donar les fonts superiors i les fonts inferiors.
16 Després, els fills del quenita sogre de Moisès, juntament amb els fills de Judà, van pujar des de la ciutat de les Palmeres al desert de Judà, situat al sud de l’Arad, i es van integrar al poble.
17 Judà, en companyia del seu germà Simeó, va derrotar els cananeus que vivien a Sefat i la va destruir; i li va canviar el nom pel d’Hormà (destrucció).
18 Judà també prengué Gaza, Ascaló i Ecron, amb les seves comarques.
19 El Senyor era amb Judà, i així va poder conquerir la serralada; però no pogué expulsar els habitants de la plana, perquè tenien carros de ferro.
20 A Caleb li van concedir Hebron, tal com Moisès ho havia promès, i ell va expulsar-ne els tres fills d’Anac.
21 En canvi, els fills de Benjamí no van poder expulsar els jebuseus que habitaven a Jerusalem, els quals, fins al dia d’avui, encara l’habiten amb els fills de Benjamí.

La casa de Josep s’estableix en el seu territori

22 Pel que fa a la casa de Josep, van pujar contra Betel; i el Senyor era amb ells.
23 La casa de Josep va enviar espies a reconèixer Betel, ciutat que antigament es deia Luz.
24 Els espies van veure un home que sortia de la ciutat i li van dir: “Ense-nya’ns per on podem entrar a la ciutat i nosaltres t’ho tindrem en compte.”
25 Ell els ho va ensenyar, i van passar la ciutat a fil d’espasa; però van deixar lliure aquell home amb tota la seva família.
26 L’home va marxar al país dels hitites, on va edificar una ciutat que va anomenar Luz; i així s’anomena encara avui.

Les tribus del nord i els edomites s’estableixen

27 Manassès no va poder apoderar-se de Betxean, de Tanac, de Dor, d’Ibleam, ni dels qui vivien a Meguidó, amb les seves viles; els cananeus s’avingueren a conviure en aquella terra.
28 Però quan Israel va ser més fort, els va sotmetre a servei, però no els va poder fer fora.
29 Tampoc Efraïm no va poder expulsar els cananeus que vivien a Guèzer, i els cananeus convisqueren enmig d’ells.
30 Zabuló no va poder expulsar els qui vivien a Quitron ni els qui vivien a Nahalol; els cananeus visqueren enmig d’ells i n’esdevingueren tributaris.
31 Aser no va poder espoliar els qui vivien a Acó, ni els que vivien a Sidó, ni els d’Ahlab, ni els d’Aczib, ni els d’Helbà, ni els d’Afec, ni els de Rehob.
32 I els fills d’Aser convisqueren enmig dels cananeus habitants d’aquella terra, perquè no els van poder expulsar.
33 Neftalí no va poder expulsar els qui vivien a Betxèmeix ni els qui vivien a Betanat; i va conviure enmig dels cananeus habitants d’aquella terra, però tenia sotmesos a tribut els habitants de Betxèmeix i els de Betanat.
34 Els amorreus tenien acorralats els fills de Dan entre les muntanyes, i no els deixaven baixar a les valls.
35 Els amorreus es mantingueren vivint a la muntanya d’Arheres, a Aialon i a Xaalbim, però, quan la mà de Josep tingué més força, els sotmeteren a tribut.
36 La frontera dels amorreus s’estenia des de la pujada d’Acrabim a Selà, cap amunt.