JOSUÈ

 8

 

Els israelites prenen la ciutat d’Ai

1 El Senyor digué a Josuè: “No tinguis por ni t’acovardeixis. Pren amb tu tota la gent de guerra, alça’t i puja cap a Ai. Mira, he posat a les teves mans el rei d’Ai, amb la seva gent, la ciutat i la seva terra.
2 I amb Ai i el seu rei faràs el mateix que vas fer amb Jericó i el seu rei, si bé podreu saquejar per a vosaltres el seu botí i el seu bestiar. Prepara una emboscada a la ciutat pel seu darrere.”
3 Josuè es va preparar amb tots els combatents per atacar Ai. Va escollir trenta mil homes, guerrers experimentats, i els envià de nit;
4 i els donà aquesta ordre: “Mireu, pareu una emboscada a la ciutat pel seu darrere. No us allunyeu gaire de la ciutat i estigueu tots preparats.
5 Mentrestant, jo, amb tota la gent que ve amb mi, ens aproparem a la ciutat; així, quan surtin al nostre encontre, com l’altra vegada, nosaltres fugirem davant d’ells.
6 Llavors deixarem que ells ens persegueixin fins que hagin sortit de la ciutat, perquè pensaran: ‘Fugen de nosaltres com l’altra vegada’; tal com fugírem davant d’ells.
7 Vosaltres alceu-vos de l’emboscada i apodereu-vos de la ciutat, perquè el Senyor, el vostre Déu, l’haurà lliurada a les vostres mans.
8 Quan hàgiu pres la ciutat, caleu-hi foc; tal com el Senyor ho ha manat, així ho heu de fer. Observeu puntualment el que jo us mano.”
9 Així els féu partir Josuè i ells van marxar a preparar l’emboscada, i es van apostar entre Betel i Ai, al cantó occidental d’Ai, mentre Josuè passava aquella nit entre el poble.
10 Josuè es va llevar de matinada i va passar revista a la gent. Després, ell i els ancians d’Israel davant del poble, van pujar contra Ai.
11 Així tots els combatents que estaven amb ell van pujar i es van acostar fins a ser davant de la ciutat, i van acampar al nord d’Ai, de manera que entre ells i Ai hi quedava una vall.
12 Després va prendre uns cinc mil homes i els va situar en emboscada entre Betel i Ai, a l’occident de la ciutat.
13 La tropa, però, va instal·lar el campament al nord de la ciutat, quedant els emboscats a l’occident. Aquella nit Josuè es va situar al mig de la vall.

La batalla d’Ai

14 Succeí que quan el rei d’Ai se n’adonà, ell i la seva gent es van apressar a llevar-se de matinada i els homes van sortir de la ciutat a combatre contra Israel en un lloc convenient davant de l’Arabà. Però no sabia que darrere la ciutat hi tenia una emboscada.
15 Llavors Josuè i tot Israel es van fingir vençuts davant d’ell, fugint cap al desert.
16 I tot el poble que hi havia dintre de la ciutat s’aplegà per anar darrere d’ells, i perseguint Josuè van allunyar-se de la ciutat,
17 de manera que no va quedar ningú a Ai ni a Betel que no sortís a perseguir Israel: així, mentre perseguien Israel, van deixar la ciutat desprotegida.
18 Llavors el Senyor digué a Josuè: “Assenyala amb la llança que tens a la mà la ciutat d’Ai, perquè la posaré a les teves mans.” I Josuè va estendre en direcció a Ai la llança que tenia a la mà.
19 Així que ell va estendre la mà, els emboscats van sortir ràpidament de l’amagatall i corrent van entrar a la ciutat, la van ocupar, i sense perdre temps hi van calar foc.
20 Quan els homes d’Ai es van girar a mirar la ciutat, veieren que el fum pujava cel amunt, i s’adonaren que no podien fugir en cap direcció, ni per l’un costat ni per l’altre, perquè la tropa que havia fugit cap al desert s’havia girat contra els seus perseguidors.
21 Josuè i tot Israel, així que van veure que els emboscats havien pres la ciutat i que el fum ja s’enlairava, es van girar i van atacar els homes d’Ai,
22 mentre els altres sortien de la ciutat també al seu encontre; de manera que van quedar envoltats pels israelites per tots cantons, que els van atacar fins a no deixar cap supervivent ni cap fugitiu.
23 Però el rei d’Ai el van agafar viu i el van presentar a Josuè.
24 Quan Israel hagué acabat de matar tots els habitants d’Ai en el camp i en el desert on els havien perseguit, i tots ells hagueren caigut a tall d’espasa fins a quedar exterminats, tot Israel es va dirigir cap a Ai i la van passar per l’espasa.
25 Tots els que van caure aquell dia, entre homes i dones, foren dotze mil, tots els habitants d’Ai.
26 Josuè no va retirar la mà que tenia estesa amb la llança fins que van ser exterminats tots els habitants d’Ai.
27 Però Israel només va saquejar per a ells les bèsties i el botí de la ciutat, segons l’ordre que el Senyor havia donat a Josuè.
28 I Josuè va calar foc a Ai i la va convertir en ruïnes perpètues, en desolació, fins al dia d’avui.
29 Al rei d’Ai el va penjar en un arbre fins al vespre, però a posta de sol va manar que despengessin el cadàver i el van llançar a l’entrada de la ciutat, i damunt d’ell van alçar un gran munt de pedres, que encara existeix avui.

Lectura de la llei de Moisès

30 Llavors Josuè va erigir un altar al Senyor, Déu d’Israel, al puig d’Ebal,
31 seguint les ordres que Moisès, servent del Senyor, havia donat als fills d’Israel, i segons prescriu el llibre de la llei de Moisès: un altar de pedres senceres, sense treballar-les amb el ferro, i van oferir al seu damunt holocaustos i van presentar sacrificis de reconciliació.
32 I sobre aquelles pedres hi va escriure una còpia de la llei de Moisès, en presència dels fills d’Israel.
33 I tot Israel, amb els seus ancians, els seus magistrats i els seus jutges, hi assistien drets a banda i banda de l’arca, en presència dels sacerdots levites que duien l’Arca de l’Aliança del Senyor, tant els forasters com els de la pròpia nació, l’una meitat enfront de la muntanya de Garizim, i l’altra meitat enfront del puig d’Ebal, de la forma que anteriorment havia ordenat Moisès, servent del Senyor, per a beneir Israel.
34 Després va llegir tot el contingut de la llei, les benediccions i les malediccions, tal com era escrit en el llibre de la llei.
35 No hi hagué ni una sola paraula de tot el que havia manat Moisès que no llegís Josuè davant de tota la congregació d’Israel, amb les dones, les criatures i els forasters que vivien amb ells.