JOSUÈ

 22

 

Josuè acomiada les tribus transjordanes

1 Llavors Josuè va convocar els rubenites, els gadites i la mitja tribu de Manassès,
2 i els digué: “Heu complert amb tot el que us va manar Moisès, el servent del Senyor, i m’heu obeït en tot allò que us he manat.
3 No heu abandonat els vostres germans en tots aquests llargs dies fins avui, sinó que heu guardat exactament el manament del Senyor, el vostre Déu.
4 Ara, doncs, ja que el Senyor, el vostre Déu, ha concedit el descans als vostres germans, tal com els va prometre, torneu-vos-en; aneu a casa vostra, a la terra on teniu la possessió que Moisès, el servent del Senyor, us va donar a l’altra banda del Jordà.
5 Només us demano que procureu complir estrictament el manament i la Llei que us va donar Moisès, servent del Senyor: estimeu el Senyor, el vostre Déu, seguiu tots els seus camins i guardeu els seus manaments; fidels a ell, servint-lo amb tot el cor i amb tota l’ànima.”
6 Després, Josuè els beneí i els acomiadà, i ells van marxar a casa seva.
7 Moisès havia donat a la mitja tribu de Manassès una possessió en el Basan, i Josuè n’havia donat a l’altra meitat de la tribu entre els seus germans d’aquest costat del Jordà, a occident. Quan Josuè els envià a casa seva, després de beneir-los,
8 els digué: “Torneu a casa vostra carregats de riquesa, amb molts ramats, amb plata i or, bronze i ferro, i amb una gran quantitat de vestits; compartiu amb els vostres germans el botí dels vostres enemics.”

L’altar a la riba del Jordà

9 Llavors els fills de Rubèn, els fills de Gad i la mitja tribu de Manassès, se’n tornaren separant-se dels fills d’Israel des de Siló, que és en terra de Canaan, per anar-se’n a la regió de Galaad, la terra de la seva heretat, de la qual n’havien pres possessió segons l’ordre del Senyor per mitjà de Moisès.
10 Però quan van ser a la zona del Jordà, encara en territori de Canaan, els fills de Rubèn, els fills de Gad i la mitja tribu de Manassès van erigir allí, tocant al Jordà, un altar d’aspecte magnífic.
11 I els fills d’Israel van sentir dir: “Heus aquí que els fills de Rubèn, els fills de Gad i la mitja tribu de Manassès han erigit un altar en la frontera del país de Canaan, tocant el Jordà, al cantó dels fills d’Israel.”
12 Així que els israelites ho van sentir, es va reunir tota la congregació dels fills d’Israel a Siló per preparar un atac contra ells.
13 Però primer van enviar Pinhàs, fill del sacerdot Eleazar, a les tribus de Rubèn i de Gad i a la mitja tribu de Manassès,
14 i amb ell deu principals, un per cada casa patriarcal de cada una de les tribus d’Israel. Eren tots ells caps de família paterna dins els clans d’Israel.
15 Aquests van anar a trobar els fills de Rubèn, els fills de Gad i la mitja tribu de Manassès, en territori de Galaad, i els van dir:
16 “Això us pregunta tota la congregació del Senyor: Quina infidelitat és aquesta que heu comès contra el Déu d’Israel, per apartar-vos en aquest dia del culte al Senyor, en edificar-vos un altar i rebel·lar-vos avui contra el Senyor?
17 Que no n’hi havia prou amb el crim de Peor, del que fins avui encara no ens hem purificat, malgrat la plaga que hi hagué en la congregació del Senyor?
18 Vosaltres us aparteu avui del culte al Senyor! Si avui us rebel·leu contra el Senyor, succeirà que demà ell esclatarà en furor contra tota la congregació d’Israel.
19 Si de debò penseu que la terra de la vostra possessió és impura, passeu-vos a la terra de la possessió del Senyor, on el Tabernacle del Senyor està establert, i ocupeu un territori entre nosaltres, però no us rebel·leu contra el Senyor, ni us poseu contra nosaltres, construint-vos un altar rival de l’altar del Senyor, el nostre Déu.
20 ¿No cometé Acan, fill de Zèrah, una infidelitat en l’anatema i va provocar un esclat d’ira contra tota la congregació d’Israel? I no va ser només un home que va morir pel seu delicte!”
21 Llavors els fills de Rubèn, els fills de Gad i la mitja tribu de Manassès, prenent la paraula, van dir als caps dels clans d’Israel:
22 “El Déu dels déus, el Senyor; el Déu dels déus, el Senyor, ho sap prou, i també Israel ho ha de saber: si ha estat per rebel·lia o si ha estat per infidelitat al Senyor, que no ens perdoni avui;
23 si ens hem construït un altar per apartar-nos del culte al Senyor, o si ha estat per oferir-hi holocaustos i ofrenes vegetals, o si ha estat per oferir-hi sacrificis pacífics, que el mateix Senyor ens en demani comptes!
24 Més aviat ha estat per recel d’això mateix, que ho hem fet; ens hem dit: El dia de demà, els vostres fills potser diran als nostres: ‘Què teniu a veure vosaltres amb el Senyor, el Déu d’Israel?
25 El Senyor ha posat el Jordà com a frontera entre nosaltres i vosaltres, fills de Rubèn i de Gad. Vosaltres no teniu part amb el Senyor. Així els vostres fills podrien provocar que els nostres fills deixessin de reverenciar el Senyor.’
26 Per això vam dir: Anem a construir-nos aquest altar; no per oferir-hi holocaustos ni sacrificis,
27 sinó perquè faci de testimoni entre nosaltres i vosaltres, i entre les nostres futures generacions, que donem culte al Senyor a la seva presència, amb els nostres holocaustos, amb els nostres sacrificis i amb les nostres ofrenes pacífiques, i així els vostres fills no podran dir el dia de demà als nostres fills: ‘No teniu part en el Senyor.’
28 Ens hem dit, doncs, que si el dia de demà ens deien això a nosaltres o als nostres descendents, podríem replicar: Mireu la còpia de l’altar del Senyor que els nostres avantpassats van construir, i no per a holocaustos ni per a sacrificis, sinó com a testimoniatge entre nosaltres i vosaltres.
29 Lluny de nosaltres de rebel·lar-nos contra el Senyor i d’apartar-nos avui de seguir-lo, edificant un altar per a holocaustos, ofrenes i sacrificis, rival de l’altar del Senyor, el nostre Déu, que és davant del seu Tabernacle.”
30 Quan el sacerdot Pinhàs, els principals de la congregació i els caps dels clans d’Israel que eren amb ell, van sentir la resposta que donaven els fills de Rubèn, els fills de Gad i la mitja tribu de Manassès, els va semblar bé.
31 Pinhàs, fill del sacerdot Eleazar, digué als fills de Rubèn, als fills de Gad i a la mitja tribu de Manassès: “Avui hem comprès que el Senyor és enmig de nosaltres, perquè no heu comès aquella infidelitat amb el Senyor. Heu estalviat als fills d’Israel l’enuig del Senyor.”
32 Després, Pinhàs, fill del sacerdot Eleazar, i els principals van tornar de la trobada amb els fills de Rubèn i els fills de Gad, des de la terra de Galaad al lloc dels fills d’Israel, i els van comunicar la resposta.
33 Els fills d’Israel es van donar per satisfets i van donar gràcies a Déu, i mai més no van intentar d’anar a atacar-los amb intenció d’assolar el país on vivien els fills de Rubèn i els fills de Gad.
34 Els fills de Rubèn i els fills de Gad van posar a l’altar el nom de Testimoni, perquè deien: “Es testimoni entre nosaltres que el Senyor és Déu.”