JOSUÈ

 15

 

 

La part de Judà

1 La sort per a la tribu dels fills de Judà, segons els seus clans, s’estenia fins a la frontera d’Edom per la banda del Nègueb, al desert de Sin, cap a Teman, a l’extrem meridional.
2 I el seu terme partia de la banda sud, des de la punta del Mar Mort a la badia que mira cap a migdia;
3 després anava cap al sud per la pujada d’Acrabim, passava per Sin i pujava pel sud de Cadeix-Barnea; passava a Hesron, pujava cap a Adar i girava cap a Carcà.
4 Després passava per Asmon, seguia pel torrent d’Egipte i anava a sortir al Mar Mediterrani. Aquesta era la seva frontera meridional.
5 El terme oriental fou el Mar Mort fins a la desembocadura del Jordà. I el terme del nord partia de la badia del Mar Mort, just a la desembocadura del Jordà,
6 pujava pel límit de Bethoglà, passava al nord de Betaarabà i
es dirigia cap a la roca de Bóhan, fill de Rubèn.
7 Després pujava el límit de Debir, des de la vall d’Acor, i pel nord girava cap al cercle de pedres, que és davant la pujada d’Adummim, situada al sud del torrent; passava el límit per Enxèmeix i anava a parar a Roguel.
8 Desprès pujava cap a la vall de Benhinnon, al cantó meridional dels jebuseus, que ara és Jerusalem, continuava cap al cim de la muntanya del davant de la vall d’Hinnom, pel cantó de ponent, amb l’extrem de la vall dels rafaïtes al sud.
9 El límit seguia després des del cim de la muntanya cap a la font de les aigües de Neftóah i sortia a les ciutats de la muntanya d’Efron i s’estenia fins a Baalà, que és Quiriat-Jearim.
10 Després, des de Baalà girava cap a ponent per la muntanya de Seïr, i passava pel vessant nord de la muntanya de Jearim, que és Quessalon, baixava a Betxèmeix i seguia per Timnà.
11 El límit sortia pel vessant d’Ecron en direcció nord, girava per la muntanya de Baalà i sortia a Jabneel fins arribar a la mar.
12 La frontera occidental era el Mar Mediterrani i el seu litoral. Aquestes foren les fronteres circumdants dels fills de Judà, segons els seus clans.

El territori de Caleb

13 Caleb, fill de Jefunnè, rebé una part entre els fills de Judà, tal com havia manat el Senyor a Josuè. Aquesta fou Quiriat-Arbà, nom del pare d’Anac, que es actualment Hebron.
14 Caleb va expulsar d’allà els tres anaquites: Xeixai, Ahiman i Talmai, fills d’Anac.
15 D’allà va pujar contra els habitants de Debir. El nom de Debir abans era Quiriat-Séfer.
16 I Caleb digué: “Al qui ataqui Quiriat-Séfer i la prengui, li donaré la meva filla Acsà per muller.”
17 Va ser Otniel, fill de Quenaz, germà de Caleb, qui la va prendre, i ell li va donar la seva filla Acsà per muller.
18 I succeí que, quan ja marxaven, ella va persuadir Otniel perquè demanés al seu pare un camp; va baixar de l’ase, i Caleb va preguntar-li: “Què tens?”
19 Ella contestà: “Concedeix-me una gràcia. Ja que m’has donat una terra de secà, dóna’m també dolls d’aigua.” I ell li va donar les fonts superiors i les fonts inferiors.

Les ciutats de Judà

20 Aquesta fou l’heretat dels fills de Judà, segons els seus clans.
21 Les ciutats de l’extrem de la tribu dels fills de Judà en direcció a la frontera d’Edom, al Nègueb, foren: Cabseel, Éder, Jagur,
22 Quinà, Dimonà, Aruedà,
23 Quèdeix, Hassor, Itnam,
24 Zif, Tèlem, Bealot,
25 Hassor-Hadatà, Queriot-Hesron, o sigui Hassor,
26 Amam, Xemà, Moladà,
27 Hassar-Gadà, Heixmon, Betpèlet,
28 Hassar-Xual, Beerxeba, Biziotià,
29 Baalà, Iïm, Essem,
30 Eltolad, Quessil, Hormà,
31 Siclag, Madmannà, Samsannà,
32 Lebaot, Xilhim i Enrimmon: en total vint-i-nou ciutats amb les seves viles.
33 A la Xefelà: Eixtaol, Sorà, Aixnà,
34 Zanóah, Engannim, Tapúah, Enam,
35 Jarmut, Adul•lam, Socó, Azecà,
36 Xaaraim, Aditaim, Guederà i Guederotaim: catorze ciutats amb les seves viles.
37 Senan, Hadaixà, Migdal-Gad,
38 Dilan, Mispè, Jocteel,
39 Laquix, Boscat, Eglon,
40 Cabon, Lahmàs, Quitlix,
41 Guederot, Betdagon, Naamà i Maquedà: setze ciutats amb les seves viles
42 Libnà, Eter, Aixan,
43 Iftah, Aixnà, Nessib,
44 Queilà, Aczib i Mareixà: nou ciutats amb les seves viles.
45 Ecron, amb les seves ciutats i els seus pobles.
46 Des d’Ecron cap al Mar Mediterrani, tots els del cantó d’Asdod amb les seves viles.
47 Asdod i Gaza, amb les seves ciutats i els seus pobles, fins al torrent d’Egipte, i el Mar Mediterani n’era el límit.
48 A la Muntanya: Xamir, Jatir, Socó,
49 Danna, Quiriat-Sannà (que és Debir),
50 Anab, Eixtemoa, Anim,
51 Goixen, Holon i Guiló: onze ciutats amb les seves viles.
52 Arab, Rumà, Eixan,
53 Jànum, Bet-Tapúah, Afecà,
54 Humtà, Quiriat-Arbà (que és Hebron), i Sior: nou ciutats amb les seves viles.
55 Maon, Carmel, Zif, Jutà,
56 Jizreel, Jorqueam, Zanóah
57 Cain, Guibà i Timnà: deu ciutats amb les seves viles.
58 Halhul, Betsur, Guedor,
59 Maarat, Betanot i Eltecon: sis ciutats amb les seves viles.
60 Quiriat-Baal (que és Quiriat-Jearim), i Rabà: dues ciutats amb les seves viles.
61 Al desert: Betaarabà, Midín, Secacà,
62 Nibxan, Irammèlah i Enguedí: sis ciutats amb les seves viles.
63 Tanmateix, els fills de Judà no van poder expulsar els jebuseus que habitaven a Jerusalem; de manera que els jebuseus s’han quedat a Jerusalem, entre els fills de Judà, fins al dia d’avui.