JOSUÈ

 14

 

 

Josuè reparteix la terra de Canaan

1 Aquests són els territoris que els fills d’Israel van rebre com a heretat a la terra de Canaan, que els van donar en possessió el sacerdot Eleazar i Josuè, fill de Nun, i els caps de les cases paternes de les tribus dels fills d’Israel.
2 Van sortejar la seva heretat, tal com el Senyor havia ordenat per mitjà de Moisès, a les nou tribus i a la mitja tribu de Manassès.
3 Perquè Moisès ja havia donat heretat a les dues tribus i a l’altra mitja tribu de Manassès, a la banda oriental del Jordà. Però als levites no els va donar heretat entre ells.
4 Ells fills de Josep, de fet, formaven dues tribus: la de Manassès i la d’Efraïm; i als levites no els va donar part a la terra, sinó ciutats per a habitar-hi, amb els allotjaments per al bestiar i els seus béns.
5 Tal com ho havia manat el Senyor a Moisès, així ho van fer els fills d’Israel, i quedà repartida la terra.

La part de Caleb

6 Els fills de Judà van anar a trobar Josuè a Guilgal, i Caleb, fill de Jefunnè, el quenazita, li digué: “Tu saps el que el Senyor va dir a Moisès, home de Déu, referent a mi i referent a tu, a Cadeix-Barnea.
7 Tenia jo quaranta anys quan Moisès, servent del Senyor, m’envià de Cadeix-Barnea a explorar el país, i li vaig portar l’informe segons em deia el meu cor.
8 En canvi, els companys que venien amb mi van desanimar profundament el poble, mentre que jo vaig complir fidelment amb el Senyor, el meu Déu.
9 Aquell dia Moisès va fer aquesta promesa: Tingues per cert que la terra que ha trepitjat el teu peu ha de ser heretat teva i dels teus fills per sempre, perquè has complert fidelment amb el Senyor, el teu Déu.
10 I heus aquí que el Senyor, tal com va prometre, m’ha concedit vida fins ara, aquests quaranta-cinc anys des que donà aquesta paraula a Moisès, mentre Israel feia camí pel desert, i ara ja tinc vuitanta-cinc anys,
11 i encara avui estic tan fort com estava el dia que Moisès em va enviar. La mateixa força tinc ara que llavors, tant per a combatre com per a fer el que sigui.
12 Ara, doncs, dóna’m aquesta muntanya que el Senyor em va prometre aquell dia. Perquè tu vas saber aquell dia que els anaquites estaven allà, amb ciutats grans i fortificades. Potser el Senyor estarà amb mi, de manera que jo pugui apropiar-me’n, tal com ell va dir.”
13 Aleshores, Josuè li donà la benedicció i concedí Hebron a Caleb, fill de Jefunnè, com a heretat.
14 Així Hebron esdevingué l’heretat de Caleb, fill de Jefunnè, el quenazita, fins al dia d’avui, perquè va complir fidelment amb el Senyor, Déu d’Israel.
15 Anteriorment el nom d’Hebron era Quiriat-Arbà, perquè fou un home important entre els anaquites. Després el país va descansar de la guerra.