JOSUÈ

 10

 

Coalició de cinc reis contra Gabaon

1 Succeí que també Adoní-Sèdec, el rei de Jerusalem, va assabentar-se que Josuè havia conquerit Ai i l’havia destruïda totalment, fent amb Ai i el seu rei el mateix que havia fet amb Jericó i el seu rei, i que els habitants de Gabaon havien fet un tractat de pau amb Israel i vivien entre ells.
2 Això els va espantar molt, perquè Gabaon era una ciutat gran, com una de les ciutats reials, més important que Ai, i tots els seus homes eren valents.
3 Llavors Adoní-Sèdec, rei de Jerusalem, va enviar missatgers a Oham, rei d’Hebron, i a Piram, rei de Jarmut, i a Jafia, rei de Laquix, i a Debir, rei d’Eglon. Els deia:
4 “Veniu aquí i ajudeu-me a lluitar contra Gabaon, que ha fet les paus amb Josuè i els fills d’Israel.”
5 Així es van aliar aquests cinc reis dels amorreus: el rei de Jerusalem, el rei d’Hebron, el rei de Jarmut, el rei de Laquix i el rei d’Eglon, i aquests, amb totes les seves tropes van pujar tots junts i, acampant davant de Gabaon, van començar a atacar-la.
6 Llavors, els homes de Gabaon van enviar aquest missatge a Josuè, al campament de Guilgal: “No neguis el teu ajut als teus servidors, puja de pressa a salvar-nos i ajuda’ns, que tots els reis dels amorreus que viuen a la Muntanya s’han unit contra nosaltres.”
7 Josuè va pujar de Guilgal amb tota la gent armada i amb tots els guerrers experimentats.
8 I el Senyor digué a Josuè: “No els tinguis por, perquè els he posat a les teves mans. Cap dels seus homes no et podrà plantar cara.”
9 I Josuè va arremetre contra ells de sobte, després de caminar tota la nit.
10 I el Senyor els va esparverar davant d’Israel i els va infligir una gran derrota a Gabaon i els va perseguir pel camí que puja a Bethoron, combatent-los fins a Azecà i Maquedà.
11 I succeí que mentre fugien davant d’Israel, en ser a la baixada de Bethoron, el Senyor, des del cel, va descarregar damunt d’ells una gran pedregada fins a Azecà i van morir. Foren més els morts per la pedregada que no pas els que van morir per l’espasa dels fills d’Israel.
12 Aquell dia que el Senyor va posar els amorreus a les mans dels fills d’Israel, Josuè va parlar al Senyor, davant d’Israel, i digué: “Sol, atura’t a Gabaon, i tu, lluna, a la vall d’Aialon.”
13 I el sol es va aturar, i la lluna es va parar, fins que la gent s’hagué venjat dels seus enemics. ¿No ho diu així el Llibre del Just?: El sol es va aturar al mig del cel i va alentir la posta quasi un dia sencer.”
14 Ni abans ni després no hi ha hagut cap altre dia com aquell, en què el Senyor atengués la veu d’un home: és que el Senyor combatia per Israel.
15 Després Josuè, i tot Israel amb ell, va tornar al campament, a Guilgal.

Els cinc reis són vençuts

16 Aquells cinc reis van fugir i es van amagar en una cova a Maquedà.
17 A Josuè el van avisar i li van dir: “Han trobat els cinc reis en una cova, a Maquedà.”
18 I Josuè digué: “Feu rodolar unes pedres grosses a la boca de la cova, i situeu-hi uns homes a la vora perquè vigilin els reis.
19 Vosaltres no us entretingueu, perseguiu els vostres enemics i atrapeu-los pel darrere; extermineu-los fins que no en quedi ni un, no deixeu que entrin a les seves poblacions, perquè el Senyor, el vostre Déu, ja us els ha posat a les mans.”
20 Després que Josuè i els fills d’Israel els hagueren infligit una gran derrota, fins a desbaratar-los –si bé alguns es van escapar i es van refugiar a les ciutats fortificades–,
21 tot el poble va tornar sa i estalvi al campament de Maquedà, on era Josuè.
22 Llavors Josuè digué: “Obriu la boca de la cova i traieu-me’n aquells cinc reis.”
23 I així ho van fer. Li van treure de la cova els cinc reis: el rei de Jerusalem, el rei d’Hebron, el rei de Jarmut, el rei de Laquix i el rei d’Eglon.
24 I quan els van portar on era Josuè, aquest va convocar tots els homes d’Israel i digué als capitans dels combatents que anaven amb ell: “Veniu, poseu els peus sobre el coll d’aquests reis.” Els capitans s’hi van acostar i els van posar els peus sobre el coll.
25 I Josuè digué: “No tingueu por ni us acovardiu; sigueu forts i valents, perquè és així com farà el Senyor amb tots els vostres enemics, contra els qui heu de combatre.”
26 Després d’això, Josuè, els va ferir fins a matar-los, i va fer que els pengessin en cinc arbres, i hi van estar penjats fins al vespre.
27 En el moment de pondre’s el sol, Josuè va manar que els despengessin, i els van llençar a la cova on havien estat amagats, i van tapar l’entrada amb unes grans pedres, que encara hi són avui.
28 Aquell mateix dia, Josuè va ocupar Maquedà i la va passar a fil d’espasa junt amb el seu rei, consagrant-los a l’extermini, a ells i a tot ésser vivent que hi habitava, sense deixar cap supervivent. Va fer amb el rei de Maquedà el mateix que havia fet amb el rei de Jericó.

Conquesta de les poblacions meridionals

29 Després, Josuè, amb tot Israel, marxà de Maquedà i es va dirigir cap a Libnà i va lluitar contra aquesta ciutat.
30 I també el Senyor la va fer caure, amb el seu rei, a les mans d’Israel. Ells la van passar a fil d’espasa, amb tot ésser vivent que hi havia, sense deixar cap supervivent, i va fer amb el seu rei el mateix que havia fet amb el rei de Jericó.
31 Tot seguit, Josuè, amb tot Israel, marxà de Libnà i es va dirigir cap a Laquix, la va assetjar i va lluitar contra ella.
32 I el Senyor va posar Laquix a mans d’Israel, de manera que la va conquerir el segon dia, i la va passar a fil d’espasa, amb tot ésser vivent que hi havia, de la mateixa manera que havia fet amb Libnà.
33 Llavors Oram, rei de Guèzer, va pujar per ajudar Laquix, però Josuè va combatre contra ell i la seva gent fins a no deixar cap supervivent.
34 Després Josuè, amb tot Israel, marxà de Laquix i es va dirigir cap a Eglon, la van assetjar i van lluitar contra ella.
35 La van conquerir aquell mateix dia i la van passar a fil d’espasa; aquell dia, tots els éssers vius que hi havia van ser consagrats a l’extermini, tal com ho havia fet amb Laquix.
36 A continuació, Josuè, amb tot Israel, marxà d’Eglon i es va dirigir cap a Hebron, i van lluitar contra ella
37 i la van prendre. Tant el seu rei com la resta de les seves poblacions, amb tots els éssers vivents que hi havia, van ser passats a fil d’espasa, sense deixar-hi cap supervivent, tal i com havia fet amb Eglon. La va consagrar a l’extermini, amb tots els éssers vius que hi havia.
38 Després, Josuè, amb tot Israel es va dirigir contra Debir, l’atacà
39 i la va prendre. Tant el seu rei com la resta de les seves poblacions, amb tots els éssers vivents que hi havia, els van consagrar a l’extermini, i els van passar a fil d’espasa, sense deixar-hi cap supervivent. Tal com havia fet amb Hebron, així va fer amb Debir i el seu rei, i com havia fet també amb Libnà i el seu rei.
40 D’aquesta manera, Josuè es va apoderar de tota la regió: la Muntanya, el Nègueb, la Xefelà i els Vessants, amb els seus reis; no hi va deixar cap supervivent, sinó que tot allò que respirava ho va consagrar a l’extermini, tal com el Senyor, el Déu d’Israel, havia manat.
41 Josuè els va vèncer des de Cadeix-Barnea fins a Gaza, amb tot el territori de Goixen, i fins a Gabaon.
42 En una sola campanya, Josuè va conquerir tots aquests reis amb les seves terres, perquè el Senyor, el Déu d’Israel, lluitava a favor d’ells.
43 Acabat, Josuè, amb tot Israel, va tornar al campament de Guilgal.