JONÀS

 1

 

La desobediència de Jonàs

1 El Senyor va dirigir una revelació a Jonàs, fill d’Amitai, i li digué:
2 “Alça’t i vés a Nínive, aquella gran ciutat, i predica contra ella, perquè la seva iniquitat ha pujat fins a la meva presència.”
3 Però Jonàs es va alçar per escapar-se cap a Tarsis, fugint de la presència del Senyor; va baixar a Jafa, on va trobar un vaixell que anava cap allà; va pagar el passatge i es va embarcar per fer el viatge amb ells, lluny de la presència del Senyor.
4 Però el Senyor va enviar una gran ventada sobre el mar i s’hi va abatre una gran tempesta, fins al punt que el vaixell semblava que s’havia d’esberlar.
5 Els mariners van agafar por i van començar a invocar cadascun el seu déu, i van llançar al mar la càrrega del vaixell a fi d’alleugerir-lo. Jonàs, però, havia baixat al fons de la nau, s’havia ajaçat i dormia profundament.
6 Llavors, el patró se li va acostar i li digué: “Què fas, dormilega? Aixeca’t i prega el teu déu; potser aquest déu es recordarà de nosaltres i no ens perdrem.”
7 I els mariners entre ells es van dir: “Anem a fer-ho a sorts, per veure d’on ens ve aquesta desgràcia.” Van tirar la sort i aquesta va caure en Jonàs.
8 Llavors li digueren: “Explica’ns per quina causa ens ve aquesta desgràcia. Quin és el teu ofici? D’on véns? Quin és el teu país? A quin poble pertanys?”
9 I ell els digué: “Sóc hebreu i reverencio el Senyor Etern, el Déu del cel, que ha creat el mar i la terra.”
10 Llavors aquells homes van sentir un gran temor, i li digueren: “Per què has fet això?”, ja que van saber que ell fugia de la presència del Senyor, perquè els ho havia explicat.
11 I li van dir: “Què hem de fer amb tu perquè es calmi el mar?” Ja que s'enfurismava cada vegada més.
12 Ell respongué: “Agafeu-me i tireu-me al mar, i el mar es calmarà, perquè estic segur que és per culpa meva que s’ha aixecat aquesta gran tempesta.”
13 Els homes seguien remant, intentant de tornar a terra, però no podien, perquè el mar s’enfurismava cada vegada més.
14 Llavors van invocar el Senyor i digueren: “Senyor, et preguem, ara, que no ens facis morir a nosaltres per la vida d’aquest home, ni facis recaure damunt nostre la sang innocent, ja que tu, Senyor, has fet que passés això segons la teva voluntat.”
15 Tot seguit van agafar Jonàs i el van tirar al mar, i el mar va calmar la seva fúria.
16 Llavors aquells homes van sentir un gran temor del Senyor, li van oferir un sacrifici i li van fer prometences.