JOEL

 3

 

El judici del Senyor sobre les nacions

1 Heus aquí que, en aquells dies i en aquell temps, quan hauré fet tornar els captius de Judà i de Jerusalem,
2 aplegaré totes les nacions i les faré baixar a la vall de Josafat, i allà les jutjaré per causa del meu poble i la meva heretat, Israel, a qui havien dispersat entre les nacions, i la meva terra se l’havien repartit entre elles.
3 Sobre el meu poble havien tirat la sort, i havien donat un jovenet per una ramera i venut donzelles a canvi de vi, per lliurar-se a beure.
4 A més, què teniu de comú amb mi, vosaltres, Tir i Sidó, i les altres regions de Filistea? ¿És que voleu prendre venjança de mi? Si voleu fer-me pagar alguna cosa, ben aviat faré recaure sobre el vostre cap el que mereixeu vosaltres.
5 Perquè vau robar la plata i l’or i heu portat als vostres temples els meus objectes més estimats.
6 Els fills de Judà i les filles de Jerusalem, els heu venut als fills de Grècia, per tal d’allunyar-los del seu territori.
7 Però mireu, jo faré que s’alcin del lloc on els vau vendre, i faré que retorni sobre el vostre cap la recompensa que mereixeu;
8 i vendré els vostres fills i les vostres filles als fills de Judà, i ells els vendran als sabites, una nació llunyana; perquè el Senyor ho ha dit!

Convocatòria de tots els pobles

9 Proclameu això entre les nacions: “Declareu la guerra santa; animeu els valents. Que s’avancin i pugin tots els guerrers!
10 De les vostres falç, forgeu-ne espases, i de les vostres aixades, llances; i que l’home pacífic digui: Sóc un valent!
11 Cuiteu, veniu, nacions veïnes, concentreu-vos allà! Fes venir, Senyor, els teus valents!
12 Que s’alcin les nacions i pugin a la vall de Josafat, perquè allà m’asseuré jo per jutjar totes les nacions veïnes.
13 Feu-hi passar la falç, que el sembrat és madur; entreu, trepitgeu, que el cub és ple, les tines sobreïxen; tan gran és la seva maldat!
14 Multituds i gran gentada a la vall del Veredicte, perquè ja és a prop el dia del Senyor en aquesta vall de la Decisió.
15 El sol i la lluna s’enfosqueixen, i les estrelles perden la seva resplendor.

Futur gloriós de Judà

16 El Senyor rugirà des de Sió, bramularà des de Jerusalem, i el cel i la terra tremolaran, però el Senyor esdevindrà un ferm refugi per al seu poble, una fortalesa per als fills d’Israel.
17 Llavors sabreu que jo sóc el Senyor, el vostre Déu, que habito a Sió, la meva muntanya santa. I Jerusalem esdevindrà una ciutat santa; i els estrangers no l’envairan mai més.
18 En aquell temps succeirà que les muntanyes destil·laran most i les collades regalimaran llet, i per tots els rierols de Judà correran les aigües; i del temple del Senyor brollarà una deu que regarà la vall de les Acàcies.
19 L’Egipte es convertirà en un ermot i Edom esdevindrà una estepa desolada, per la seva violència contra els fills de Judà, per tal com van escampar per la seva terra la sang innocent.
20 En canvi, Judà serà habitada per sempre més, i Jerusalem de generació en generació.
21 I vindicaré la seva sang, aquella que no havia vindicat. Així el Senyor plantarà la tenda a Sió!