JOEL

 1

 

La llagosta devasta la terra

1 Revelació del Senyor que vingué a Joel, fill de Petuel:
2 Escolteu això, ancians, i estigueu atents, tots els habitants del país: ¿Ha passat res de semblant, en els vostres dies, o en els dies dels vostres pares?
3 Conteu-ho als vostres fills, i que els vostres fills ho contin als seus fills, i els fills d’aquests a la generació següent.
4 Allò que havia deixat la llagosta, ho ha devorat la saltarel·la; allò que havia deixat la saltarel·la, ho ha devorat el saltamartí; allò que havia deixat el saltamartí, ho ha devorat el llagost.
5 Desensopiu-vos, embriacs, i ploreu, udoleu tots, bevedors de vi, que us l’han pres de la boca.
6 Perquè una gent ha envaït la meva terra, gent forta i incomptable que té unes dents com les del lleó i uns queixals com els de la lleona.
7 Ha convertit la meva vinya en un erm, la meva figuera, en estelles; tot ho ha deixat pelat i destrossat, i les branques han quedat blanques.

El plany del profeta

8 Plany-te com una núvia vestida de dol per l’espòs de la seva joventut.
9 Les ofrenes vegetals i les libacions de vi han estat suprimides, al temple del Senyor; estan de dol els sacerdots, ministres del Senyor.
10 El camp és assolat, la terra està de dol perquè el blat és arrasat, el most s’ha assecat, i l’oli s’ha perdut.
11 Afligiu-vos, pagesos, xiscleu, vinyaters, pel blat i per l’ordi; perquè s’han perdut les sembrades dels camps.
12 La vinya es marceix i la figuera s’asseca; el magraner, la palmera i la pomera, tots els arbres del camp, ja s’han marcit. Com s’ha fos l’alegria, entre els fills de l’home!
13 Vestiu-vos de dol i planyeu-vos, sacerdots; gemegueu, ministres de l’altar; veniu a jeure tota la nit al cilici, ministres del meu Déu, perquè al temple del vostre Déu se li han negat les ofrenes vegetals i les libacions de vi.
14 Proclameu un dejuni sant, convoqueu una assemblea solemne, aplegueu els ancians, tots els habitants del país, al temple del Senyor, el vostre Déu, i clameu al Senyor.

El clam al Senyor

15 Ai d’aquell dia! Ja és a prop el dia del Senyor, i ja arriba com una destrucció de part de l’Omnipotent.
16 S’ha esgotat l’aliment davant dels nostres ulls, i el goig i l’alegria del temple del nostre Déu.
17 La llavor s’ha podrit sota els seus cavallons, els graners són assolats, les sitges, ensorrades, no hi ha gens de blat.
18 Com gemega el bestiar! Les vaques van perdudes perquè no tenen pastura, fins i tot els ramats d’ovelles s’estan morint.
19 Oh, Senyor, jo clamo a tu: un foc devora les pastures de l’estepa i una flama abrusa tots els arbres dels camps.
20 També els animals feréstecs clamen a tu, perquè s’han assecat els rierols i el foc ha devorat l’herbei de l’estepa.