JOB

 9

 

 

Resposta de Job a Bildad: No podria respondre a Déu

1 Job respongué dient:
2 Prou sé jo que veritablement és així;
doncs, com pretendrà l’home ser innocent davant Déu?
3 Si volia discutir amb ell,
no podria respondre ni a una de mil qüestions.
4 Savi de cor i abrivat en la força:
qui li ha fet front i se n’ha sortit?
5 Ell remou les muntanyes sense que se n’adonin,
i les trastorna en el seu furor;
6 fa que la terra tremoli en el seu lloc,
i que les seves columnes trontollin;
7 que proscriu el sol, i no surt,
i tanca les estrelles amb segell.
8 Tot sol ha desplegat el cel,
i camina per les crestes de la mar;
9 que ha creat l’Óssa i l’Orió,
les Plèiades i les Cambres del Sud.

La grandesa de Déu

10 Ell fa obres grandioses, insondables,
i meravelles incomptables.
11 Ell passa pel meu costat, i no el veig,
s’esmuny i no me n’adono.
12 Si ell arrabassa, qui li ho pot impedir?
Qui li preguntarà: «Què fas?»
13 Déu no refrena la seva ira:
sota d’ell queden prostrats els satèl·lits de Rahab.
14 Com podria jo replicar-li,
i recercar arguments per a oposar-m’hi?
15 Ni que tingués raó, no respondria res;
hauria d’implorar la clemència de qui em jutja.
16 Si jo el reclamava, encara que ell vingués,
no crec que volgués escoltar la meva veu.
17 Perquè amb una torbonada m’esclafa,
i multiplica les meves ferides sense motiu.
18 No em deixa ni respirar,
sinó que m’aclapara d’amargors.
19 Si vaig per la força, el poderós és ell;
si vaig per la justícia, qui el citarà?
20 Si em tinc per just, la meva boca em condemna;
si em tinc per irreprotxable, ella em declara pervers.
21 Sóc irreprotxable? No em reconec a mi mateix;
tant se me’n dóna la vida!
22 Tot és igual, per això he dit:
extermina l’íntegre i el malvat!
23 Si de sobte un flagell aboca la mort,
ell es riu de la consternació dels innocents.
24 A una terra deixada a mans de malvats,
ell mateix tapa els ulls dels seus jutges;
si no és ell, qui més pot ser?

Els dies sense veure la felicitat

25 Els meus dies han passat més ràpidament que un correu,
s’han esmunyit sense veure la felicitat.
26 Han lliscat com les barques de papir,
com l’àguila que es llança sobre la presa.
27 Si em dic: «Vaig a oblidar els meus planys,
faré bona cara i estaré alegre»,
28 m’esveren tots els meus mals:
m’adono que tu no em donaràs per innocent.
29 Haig de ser culpable!
Per què, doncs, m’haig d’escarrassar en va?
30 Encara que em renti amb sabó,
i em netegi les mans amb lleixiu,
31 així i tot, m’enfonsaràs al clot,
i fins pels meus vestits seré fastigós.
32 No és pas humà com jo, perquè hi discuteixi
ni per comparèixer plegats a judici;
33 tampoc no hi ha entre nosaltres cap àrbitre
que posi la mà sobre tots dos,
34 i que aparti de mi el seu bastó
perquè no m’esveri el seu terror.
35 Jo parlaria sense tenir por d’ell,
ja que no em sento culpable.