JOB

 8

 

Intervenció de Bildad: La justícia divina

1 Bildad, el xuhita, prengué la paraula i digué:
2 ¿Fins quan seguiràs parlant d’aquesta manera,
i les teves paraules semblaran un vent furiós?
3 ¿Que potser Déu torça el dret?
¿L’Omnipotent perverteix la justícia?
4 Si els teus fills van pecar contra ell,
ja els ha deixat a mercè del seu delicte.
5 Si tu acudeixes a Déu,
i supliques al Totpoderós,
6 si et comportes lleialment i amb rectitud,
des d’ara ell vetllarà damunt teu
i restaurarà la teva mansió de justícia,
7 i la teva antiga posició et semblarà poca cosa
al costat de la prosperitat que et vindrà.

Els nostres dies són una penombra

8 Interroga, si no, les generacions anteriors,
i considera l’experiència dels seus pares,
9 perquè nosaltres som d’ahir i no sabem res,
els nostres dies sobre la terra són una penombra;
10 en canvi, ells t’instruiran, et parlaran,
i del seu cor en treuran aquestes lliçons:
11 «¿Pot créixer el papir fora del bassal?
¿Pot subsistir el jonc sense aigua?
12 En plena ufanor, sense que el tallin,
s’asseca abans que qualsevol herba.»
13 Aquest és el camí de tots els qui obliden Déu;
així l’esperança de l’insensat desapareixerà.
14 La seva confiança no és sinó un fil,
i la seva seguretat, una teranyina:
15 s’hi repenja, i no el sosté,
s’hi agafa, i cedeix.

Quan se l’arrenca del seu lloc

16 Ben regat de cara al sol,
els seus rebrots desborden el jardí;
17 les seves arrels s’entrelliguen per les roques,
i apareix entre el lloc pedregós;
18 però, quan se l’arrenca del seu lloc,
aquest el rebutja: «Mai no t’he vist!»
19 Mira quina serà la gaubança del seu camí,
mentre de la terra en broten d’altres.

Déu no rebutja l’home íntegre

20 Fixa’t que Déu no rebutja l’home íntegre,
ni allarga la mà als malvats.
21 Ell omplirà altre cop de rialles la teva boca,
i de crits de joia els teus llavis.
22 Els qui et volen mal es cobriran de vergonya,
i la casa dels malvats desapareixerà.