JOB

 6

 

Rèplica de Job contra l’actitud dels seus amics

1 Llavors Job prengué la paraula i digué:
2 Ai, si es pogués pesar exactament la meva angoixa,
si els meus mals s’apleguessin a les balances!
3 Pesarien més que la sorra de la mar;
per això les meves paraules són precipitades.
4 Porto clavades en mi les sagetes de l’Omnipotent,
el meu esperit en beu el verí,
i els terrors de Déu s’arrengleren contra mi.
5 ¿Que brama l’ase vora l’herba tendra,
o que mugeix el bou sobre el seu farratge?
6 ¿Que es menja sense sal el que és insípid,
o que té cap gust la clara d’ou?
7 Allò que em repugnava fins de tocar,
ha esdevingut la meva menja fastigosa.

No em puc valer per mi mateix

8 Tant de bo que s’acomplís el que demano
i Déu em concedís el que desitjo:
9 que Déu volgués esclafar-me,
que afluixés la seva mà i em segués la vida!
10 Encara em seria un consol,
em sentiria content en el meu cruel dolor,
no havent negat els preceptes del Sant.
11 Quines forces tinc perquè encara esperi?
Quin futur tinc perquè hi confiï?
12 ¿Que tinc la resistència de les roques,
o que la meva carn és de bronze?
13 ¿No és cert que no em puc valer per mi mateix,
i que tot ajut és lluny de mi?
14 Qui refusa la compassió al company,
abandona el temor de l’Omnipotent.

Que en són de bones les paraules assenyades!

15 Els meus germans m’han fallat com una torrentera,
igual que un torrent de temporada!
16 El glaç cobreix les aigües tèrboles,
i la neu s’hi amaga a dins,
17 però quan ve l’estació seca, s'eixuguen,
la xardor del sol deixa seca la llera.
18 Les caravanes es desvien cap a ells,
s’endinsen al desert i sucumbeixen.
19 Les caravanes de Temà els albiren de lluny,
d’ells es refien els combois de Saba;
20 però la seva esperança és defraudada,
i quan arriben queden decebuts.
21 Ara vosaltres us heu quedat buits,
heu vist una cosa espantosa que us ha esgarrifat.
22 ¿Que potser us he dit: doneu-me,
o del que teniu, oferiu presents per mi,
23 o arrenqueu-me de les urpes de l’enemic,
o rescateu-me del poder dels tirans?
24 Instruïu-me, i jo callaré;
mostreu-me en què m’he equivocat.
25 Que en són de bones les paraules assenyades!
Però les vostres crítiques, què volen censurar?
26 ¿Preteneu criticar unes meres paraules,
quan les expressions del desesperat el vent se les emporta?
27 Fins i tot a un orfe embargaríeu,
i vendríeu el propi amic!
28 Ara, doncs, digneu-vos mirar-me,
que no us mentiré a la cara.
29 Rectifiqueu, que no es cometi una injustícia,
considereu que m’hi va el meu dret!
30 ¿Que hi ha iniquitat a la meva llengua?
El meu paladar, ¿no sap distingir la maldat?