JOB

 42

 

VI- DARRERA CONFESSIÓ DE JOB

 

Ara els meus ulls t’han vist!

1 Llavors Job va contestar al Senyor i digué:
2 Ara sé que tu tot ho pots,
i que cap projecte no és impossible per a tu;
3 Qui és aquest que sense seny ofusca la Providència?
Per això he parlat sense haver entès
les meravelles superiors a mi i que no coneixia.
4 Escolta, doncs, que jo parlaré.
Jo et preguntaré i tu m’instruiràs.
5 Només et coneixia pel que sentia dir,
però ara els meus ulls t’han vist!
6 Per això me’n desdic i em penedeixo,
sobre la pols i la cendra
 

VII- EPÍLEG

El Senyor restaura la situació de Job

7 Després de parlar el Senyor d’aquesta manera a Job, digué a Elifaz, el temanita: “La meva ira s’ha encès contra tu i els teus companys, perquè no heu parlat rectament de mi, com ho ha fet Job, el meu servent.
8 Ara, doncs, preneu set vedells i set xais, i aneu a trobar el meu servent Job i oferiu un holocaust per a vosaltres. I Job, el meu servent, intercedirà a favor vostre, ja que si no fos per consideració a ell us donaria un càstig exemplar per no haver parlat de mi de manera correcta, com ho ha fet el meu servent Job.”
9 Elifaz, el temanita, Bildad, el xuhita, i Sofar, el naamita, van anar a complir l’ordre del Senyor. I el Senyor tingué consideració envers Job.
10 Llavors el Senyor va restaurar la situació de Job, quan aquest hagué pregat a favor dels seus amics, i li va incrementar els béns fins al doble de tot el que havia posseït.
11 Després, tots els seus germans van venir a veure’l, amb totes les seves germanes i tots els coneguts d’abans, i van fer un banquet a casa seva; li van donar el condol i el van consolar de tots els mals que el Senyor havia descarregat damunt d’ell, i cada un d’ells l’obsequià amb una peça de plata i una arracada d’or.
12 El Senyor va beneir la nova situació de Job, encara més que no pas la d’abans: va arribar a tenir catorze mil ovelles, sis mil camells, mil parelles de bous i mil someres.
13 A més va tenir set fills i tres filles.
14 A la primera la va anomenar Colometa, a la segona, Flor de Canyella, i a la tercera, Pomet de Perfum.(*)
15 En tots aquells indrets no hi havia unes donzelles tan belles com les filles de Job; i el seu pare les féu participar de l’herència dels seus germans.
16 Job, després d’això, visqué cent quaranta anys; i pogué veure els seus fills i els fills dels seus fills, fins a la quarta generació.
17 I morí vell i ple de dies.