JOB

 41

 

 

El Leviatan (o el cocodril del Nil)

1 ¿Podràs pescar tu el Leviatan amb un ham
i subjectar la seva llengua amb un llibant?
2 ¿Li faràs passar una corda pel seu nas,
li travessaràs la mandíbula amb un garfi?
3 ¿Penses que et suplicarà amb insistència,
o que et parlarà submisament?
4 ¿Voldrà fer un tracte amb tu,
perquè el prenguis per esclau tota la vida?
5 ¿Et divertiràs amb ell com amb un ocellet?
¿El lligaràs perquè hi juguin les teves filles?
6 ¿Podran traficar-hi els que van a mitges?
¿Se’l repartiran entre ells els comerciants?
7 ¿Podràs clivellar la seva pell amb sagetes,
o el seu cap amb l’arpó de pescar?
8 Passa-li la mà pel damunt;
només de pensar en l’embranzida, no tornaràs a fer-ho;
9 tota confiança seria inútil,
només de veure’l defalleixes.
10 Ningú no és tan temerari que gosi despertar-lo.
Per tant, qui podria restar dret davant meu?
11 Qui s’ha avançat mai a fer-me un servei,
que jo li ho hagi d’agrair?
Tot el que hi ha sota la capa del cel és meu!

El seu cor es fort com una roca

12 No oblidaré esmentar també els seus membres,
ni la vigoria i la gràcia de la seva constitució:
13 Qui ha pogut esquinçar mai la pitrera del seu vestit?
Qui pot penetrar la seva doble cuirassa?
14 Qui ha obert els dos batents del seu rostre?
La filera de les seves dents és terrorífica!
15 El seu orgull són els seus escuts arrenglerats,
tancats com per un segell endurit,
16 tan junts l’un amb l’altre
que ni un alè pot passar-hi entremig;
17 cadascun està adherit al del seu costat,
tan travats entre si que no es poden separar.
18 El seu esternut treu espurnes lluminoses,
i els seus ulls són com parpelles de l’aurora;
19 de la seva boca surten flamarades
i centelles de foc que s’escampen.
20 Dels narius li surt una fumera,
com quan una olla bull damunt el foc;
21 la seva rebufada encén les brases,
i una llengua de foc surt de la seva gola.
22 En el coll hi té la força,
i davant d’ell es propaga el terror;
23 fins el sotabarba és de carn atapeïda,
ni prement-la se la pot bellugar.
24 El seu cor és fort com una roca,
i dur com la mola de sota en un molí.
25 Quan s’aixeca, els poderosos s’espanten,
i l’esverament els aclapara.
26 Si algú l’ataca, no li serveix de res l’espasa,
ni la llança, ni la javelina, ni la sageta;
27 per a ell, el ferro és com la palla,
i el bronze, com un fustot podrit.
28 No el faran fugir els trets de l’arc,
li són com fullaraca les pedres de la fona.
29 La maça no li és més que un jonc,
i se’n riu del brunzit de l’alabarda.
30 El seu ventre és cobert de cantells aguts,
com un trill que arrossega pel fons fangós;
31 fa bullir la profunditat com una olla,
i la mar com un encenser fumejant.
32 Darrere seu hi deixa una estel•la lluent,
com una cabellera blanca a l’oceà.
33 No hi ha res, sobre la terra, que se li assembli,
ha estat fet per no tenir por!
34 Fins als més arrogants els planta cara,
és el rei de tots els animals ferotges.