JOB

 4

 

Reprensió d’Elifaz: Tu has aconsellat molts altres

1 Llavors Elifaz, el temanita, prengué la paraula i digué:
2 ¿Podré raonar amb tu, si estàs deprimit?
Però, qui pot contenir les paraules?
3 Mira, tu has aconsellat molts altres,
i donaves forces a les mans afeblides.
4 Les teves paraules aixecaven qui havia caigut,
i has redreçat els genolls que flaquejaven,
5 i ara que et passa a tu et deprimeixes,
et colpeja i et trastornes.
6 ¿No has posat la confiança en la teva pietat,
i l’esperança en el bon comportament?
7 Doncs reflexiona: Qui s’ha perdut essent innocent?
I, on has vist que els justos siguin exterminats?
8 El que jo he vist és que els qui llauren la maldat,
i sembren aflicció, això és el que recullen.
9 Sucumbeixen sota l’alenada de Déu
i amb la seva bufada els consumeix.
10 El rugit del lleó, el crit de la fera
i les dents dels cadells seran trencades.
11 El lleó es mor per falta de presa,
i els cadells de la lleona es dispersen.

Hi ha algú just davant Déu?

12 Ha vingut a mi la flaire suau d’una paraula,
i la meva oïda ha sentit el seu murmuri.
13 En el malson de les visions nocturnes,
quan el son profund cau damunt els homes,
14 s’apoderà de mi un ensurt esfereïdor
que féu estremir tots els meus ossos;
15 una bufada em frega la cara
i em fa esborronar tot el cos!
16 S’atura, però no puc distingir-ne el rostre;
tinc una imatge davant els ulls;
hi ha un silenci. Llavors sento una veu:
17 “Hi ha algun home que sigui just davant Déu?
¿Pot ser pur davant d’aquell qui el va fer?
18 Si no es fia ni dels seus propis servents,
i en els seus missatgers troba defectes,
19 com més en els qui habiten cases d’argila,
que tenen els fonaments a la pols!
Se’ls aixafa com una cuca.
20 De la nit al dia són fets pols,
desapareixen per sempre,
sense que ningú se n’ocupi.
21 Se’ls arrenca la corda de la seva tenda,
i moren sense saber com.”