JOB

 39

 

Qui ha fet lliure la zebra?

1 ¿Saps tu el temps que els isards van de part,
o has observat com pareixen les cérvoles?
2 ¿Has comptat quants mesos dura la seva gestació,
i saps l’època que donen a llum?
3 S’ajupen, deixen anar les seves cries
i allunyen els seus dolors.
4 Les camades es fan fortes, creixen en el camp,
després se’n van i no tornen més.

5 Qui ha fet lliure la zebra
i que ha desfet els lligams de l’ase salvatge?
6 Aquell a qui jo vaig assignar l’estepa per habitatge,
i com a casa seva el terreny salitrós.
7 Ell es burla de l’agitació de la ciutat,
no ha de sentir els crits del traginer;
8 recorre les muntanyes, que són la seva pastura,
i va cercant tot el que és verd.
9 ¿Que s’avindrà el toro salvatge a servir-te,
o passarà la nit al costat de la teva menjadora?
10 ¿El mantindràs en el solc per mitjà de les regnes,
o llaurarà el tros darrere teu?
11 ¿Et refies d’ell perquè té molta força
i deixes que et faci la teva feina?
12 ¿Confies en ell perquè tragini el gra
i te’l dugui a l’era?

Ets tu qui dóna al cavall la bravesa?

13 L’ala de l’estruç bat àgilment,
té plomes fortes, com les cigonyes,
14 però abandona els seus ous a terra
i deixa que la sorra els covi,
15 sense pensar que un peu els pot trepitjar
o una bèstia salvatge els pot esclafar.
16 És cruel amb els fills, com si no fossin seus,
i tant se li’n dóna que el seu esforç esdevingui inútil;
17 perquè Déu l’ha privat de raciocini
i no li ha concedit l’enteniment;
18 però quan es llença a córrer
es riu del cavall i de qui el munta.
19 ¿Ets tu qui dóna al cavall la bravesa?
¿Revesteixes tu el seu coll amb la crinera?
20 ¿Has fet tu que pugui saltar com una llagosta,
amb el seu potent renillar que esparvera?
21 Piafa ufanós en la planura,
i es llença a l’encontre de les armes;
22 es riu de la por i res no l’espanta,
i no recula davant l’espasa.
23 Contra el seu flanc ressona el buirac,
i hi flamegen la llança i la sageta.
24 Neguitós d’impaciència, vol devorar el camp,
i quan sona la trompeta ja no es pot contenir.
25 Al toc de trompeta fa un renill,
i de lluny estant sent la flaire del combat,
la cridòria i la veu potent dels capitans.

26 ¿És per enginy teu que el falcó alça el vol
i desplega les ales al vent del sud?
27 ¿És per ordre teva que l’àguila es remunta
i posa el seu niu a les altures?
28 Té l’habitacle nocturn sobre la roca,
dalt de cims rocosos inexpugnables;
29 des d’allà dalt espia la presa,
de lluny estant els seus ulls la descobreixen.
30 Els seus pollets xarrupen la sang,
i on hi ha matança, allà la trobes.