JOB

 36

 

Elihú: Certament Déu és gran

1 Elihú va prosseguir i digué:
2 Tingues espera, que jo t’instruiré,
perquè encara hi ha molt a dir a favor de Déu.
3 Prendré els meus arguments des d’enrere,
i al meu creador confirmaré la raó;
4 t’asseguro que les meves paraules no són falses,
davant teu tens un home d’opinions sinceres.
5 Certament que Déu és gran i no fa menyspreu,
és gran en la força de la seva intel·ligència;
6 no deixa viure el malvat,
i fa justícia al desvalgut;
7 no aparta els ulls dels rectes,
i els fa seure amb el reis,
en el seu setial, exalçats per sempre.
8 Però si són amarrats amb grillons,
presos en les cordes d’aflicció,
9 aleshores els fa veure els seus fets
i les transgressions en què s’havien obstinat;
10 així els obre les orelles amb advertències
i els exhorta que deixin de fer el mal.
11 Si en fan cas i l’obeeixen,
acaben els seus dies en la benaurança,
i els seus anys, entre delícies;
12 però, si no en volen fer cas, passaran per l’espasa
i moriran sense saber com.
13 Però els de cor pervers coven la ira,
no criden a Déu quan els encadenen;
14 moren quan la seva ànima encara és jove,
i acaben la vida en el deshonor.
15 Déu, en canvi, salva l’afligit per la pròpia aflicció,
i l’alliçona per mitjà de la tribulació.
16 També a tu et va treure de la gola de l’angoixa
cap al lloc espaiós, sense cap estretor,
omplint la teva taula amb els menjars més gustosos;
17 però ara t’arreplega de ple la sentència de l’injust,
i t’atrapen el judici i la condemna.
18 Vés en compte! Que la seva ira no se t’endugui de sobte,
que després no et lliurarà ni un gran rescat!
19 ¿Tindran valor, per a ell, les teves riqueses?
No! Ni tampoc tot l’esforç del teu poder!
20 No sospiris per aquella nit
en què els pobles desapareixeran del seu lloc.
21 Evita decantar-te cap al mal,
perquè per això t’ha triat l’aflicció.

Déu és gran, i nosaltres no el comprenem

22 Heus aquí que Déu és sublim pel seu poder.
On hi ha un mestre com ell?
23 Qui li pot dir el que ha de fer?
Qui pot dir-li: “Has obrat malament”?
24 No deixis d’exalçar la seva obra,
la que els homes celebren amb càntics;
25 tot el gènere humà l’admira,
els mortals, de lluny la contemplen!
26 Sí! Déu és gran, i nosaltres no el comprenem,
el nombre dels seus anys és incalculable.
27 Ell atreu les gotes d’aigua
que després filtra en pluja en el seu vapor,
28 i que els núvols destil·len
fan regalimar sobre la humanitat en abundància.
29 ¿Podrà algú entendre el desplegament dels núvols
i el volum del seu pavelló?
30 Damunt d’ell estén el seu esclat
i deixa al descobert les fondàries de la mar.
31 És amb això que sustenta els pobles,
donant l’aliment amb abundor.
32 S’omple les mans de llampecs
i els envia fins a trobar l’objectiu;
33 és anunciat pel seu fragor,
i també pel bestiar que el sent venir.