JOB

 34

 

Segon discurs d’Elihú
Examinem el que és just

1 Elihú va continuar dient:
2 Escolteu, savis, les meves paraules,
i vosaltres, els entesos, pareu l’orella,
3 perquè l’oïda prova les paraules,
i el paladar tasta el menjar.
4 Examinem per nosaltres el que és just,
indaguem plegats el que és bo,
5 perquè Job ha dit: “Jo sóc just,
i Déu no vol fer-me justícia;
6 malgrat el meu dret, passo per mentider:
sense tenir cap culpa, és incurable la meva ferida.”
7 ¿Quin altre home trobaríem semblant a Job,
que es beu la burla com si fos aigua,
8 que va en companyia de malfactors
i fa conxorxa amb els malvats?
9 Perquè ell ha dit: «No en treu res l’home
de buscar la complaença de Déu.”

El Totpoderós no viola el dret

10 Així, doncs, escolteu-me, homes de seny:
Lluny sigui imputar a Déu la maldat,
i al Totpoderós la injustícia;
11 perquè el que fa l’home, Déu li ho paga,
i segons la conducta de cadascú, ell el tracta.
12 Ben cert que Déu no practica el mal,
i el Totpoderós no viola el dret.
13 ¿Qui li ha confiat la terra,
i qui l’ha responsabilitzat de l’univers?
14 Si ell retreia cap a si el seu esperit,
i recloïa en si mateix el seu alè,
15 tots els éssers vivents expirarien de cop,
i l’home tornaria a la pols.

Déu té els ulls sobre els camins de l’home

16 Si tens enteniment, Job, escolta això,
estigues atent al so de les meves paraules:
17 ¿Realment sabria governar, el qui odia la justícia?
¿O condemnaràs, tu, el Just Prepotent?
18 El qui pot dir a un rei: “Pervers!”,
i als nobles: “Malvats!”;
19 que no fa diferències amb els grans senyors
ni té preferències per al ric sobre el pobre,
perquè tots ells són l’obra de les seves mans.
20 Tot de sobte moren, en plena nit;
es convulsa, la gent, i desapareixen,
i sense gaire esforç elimina el poderós.
21 Ell té els ulls sobre els camins de l’home,
i observa tots els seus passos.
22 No hi ha obscuritat ni tenebra, per densa que sigui,
on es puguin amagar els autors de maldat.
23 Ell no imposa a l’home un termini fixat
per a comparèixer a judici davant Déu.
24 Sense esbrinar res, destrueix els prohoms
i en constitueix uns altres al seu lloc;
25 ell coneix les seves accions,
una nit els sacseja i queden esclafats.
26 Els assota com a criminals,
en un lloc on tots ho puguin veure;
27 perquè han deixat de seguir-lo
i no han fet cas de cap dels seus camins,
28 provocant que li arribi el clam de l’oprimit
i hagi de sentir el crit dels desvalguts.
29 Tanmateix, si vol restar quiet, qui el pertorbarà?
Si amaga el rostre, qui el veurà?
Igualment està per les nacions i els individus,
30 evitant que regni un descregut
que pugui esdevenir un parany per al poble.

Ensenya’m allò que no sé veure

31 Si deies a Déu: “He estat arrogant,
i no tornaré a fer el mal;
32 ensenya’m allò que no sé veure,
i si he comès algun tort, no hi tornaré”;
33 ¿penses que ha de donar la retribució a gust teu,
tu que en fas menyspreu?
Ja que ets tu qui es pronuncia, i no pas jo,
digues, doncs, el que saps.
34 Les persones assenyades em diran,
–i fins l’home savi que em senti–:
35 “Job no parla sàviament,
i el que diu no és raonable.”
36 Pares meus, cal que Job sigui provat a fons,
perquè respon com els homes impius
37 i afegeix al seu pecat una altra transgressió:
se’n fum, davant nostre,
i augmenta les seves ofenses contra Déu.