JOB

 33

 

 

Jo sóc igual que tu per a Déu

1 Per tant, Job, digna’t escoltar les meves paraules,
i para atenció a totes les meves raons.
2 Ja veus que he obert la meva boca,
ha parlat la meva llengua en el paladar,
3 les meves paraules expressen la rectitud del meu cor,
el que saben dir el meus llavis amb sinceritat.
4 L’esperit de Déu m’ha fet,
l’alè de l’Omnipotent m’ha donat vida.
5 Si és que pots, refuta’m!
Enfronta’t a mi! Alça’t!
6 Mira, jo sóc igual que tu per a Déu,
també jo he estat pastat d’argila.
7 Així, doncs, el meu terror no t’ha d’espantar,
i la meva càrrega no t’aclapararà.

També és corregit amb el dolor

8 Només has fet que parlar a les meves orelles,
i he sentit el so dels teus mots:
9 “Sóc pur, sense pecat,
estic net i no tinc cap falta!
10 Però, vet aquí que Déu inventa reprensions contra mi
i em té per enemic seu;
11 ha ficat els meus peus dintre el cep
i vigila tots els meus camins.”
12 Ara bé, en això no tens raó; jo et respondré,
perquè Déu és més gran que l’home.
13 Per què et querelles amb ell?
¿Perquè no explica totes les seves raons?
14 Si Déu parla un cop,
i un altre cop, i no se li fa cas!
15 En somnis, en visió nocturna,
quan cau la letargia sobre els humans,
mentre dormen als seus llits,
16 aleshores destapa l’oïda dels homes,
i amb reprensions els espaordeix
17 per fer tornar l’home de les pròpies accions
i prevenir el mortal contra la supèrbia,
18 preservant la seva ànima de la fossa
i la seva vida de passar per l’espasa.
19 També és corregit amb el dolor, quan està enllitat,
i amb el desfici continu dels seus membres;
20 de manera que la seva vida arriba a avorrir el pa,
i la seva ànima el menjar més delicat.
21 La seva carn es consumeix a ulls veients,
i apareixen els ossos, que no se li veien.
22 La seva ànima es va acostant a la fossa,
i la seva vida, a l’extinció.
23 Si té al seu costat un àngel,
un mitjancer, un dels milers
que recordi a l’home la seva reprensió,
24 que s’apiadi d’ell i digui:
“Lliura’l de baixar a la fossa;
he trobat el rescat!”,
25 la seva carn recupera la frescor juvenil,
retorna als dies de la seva adolescència.
26 Invoca Déu, i ell li atorga el seu favor,
li deixa veure el seu rostre amb alegria,
i així restitueix al mortal la seva justícia.
27 Llavors entona públicament un càntic i diu:
“Havia pecat i torçat la rectitud,
però Déu no m’ha pagat com mereixia;
28 ha salvat la meva ànima de baixar a la fossa,
i la meva vida pot veure la llum.”

Que brilli la llum de la vida

29 Heus aquí tot el que Déu fa a l’home,
més de dues i tres vegades,
30 per apartar de la fossa la seva ànima,
perquè brilli en ell la llum de la vida.
31 Para atenció, Job, escolta’m!
Guarda silenci mentre parlo.
32 Si tens res a dir, contesta’m,
parla, que jo vull donar-te la raó;
33 però si no és així, escolta’m,
estigues callat, i jo et faré entenimentat.