JOB

 32

 

 

 

IV- DISCURSOS D’ELIHÚ

 

Intervenció d’Elihú:
Es desfermà la seva indignació

1 Aquells tres homes van deixar de replicar a Job, veient que, a parer d’ell, estava segur de tenir la raó.
2 Llavors es desfermà la indignació d’Elihú, fill de Baraquel, el buzita, de la família de Ram; i es va aïrar contra Job per haver volgut tenir raó davant Déu,
3 i també es va enutjar contra els tres amics perquè, en no haver sabut trobar respostes, deixaven com a culpable Job.
4 Elihú s’havia esperat per contestar a Job perquè els altres eren de més edat que no pas ell,
5 però quan veié que a la boca dels tres homes ja no hi havia cap més refutació, es va enfurismar.
6 I prengué la paraula Elihú, fill de Baraquel, el buzita, i digué:

Primer discurs d’Elihú:
No són savis només els ancians

Jo encara sóc jove, i vosaltres ancians;
per això m’he retingut amb respecte
abans d’exposar-vos el que jo entenc.
7 Em deia jo: “Que parli l’edat,
i que els molts anys facin conèixer el seny.”
8 Però en els mortals hi ha un esperit,
l’alenada de l’Omnipotent, que els fa intel·ligents;
9 no són sols els ancians els qui són savis,
ni els vells els qui tenen el que és just;
10 per això he dit: “Escolteu-me,
també jo manifestaré la meva opinió.”
11 Vegeu que he esperat que parléssiu,
he escoltat amatent les vostres paraules
mentre triàveu els vostres arguments.
12 La meva atenció estava fixada en vosaltres,
però, vet aquí que no hi ha ningú que refuti Job,
ni cap de vosaltres que contradigui el que diu.
13 No digueu: “Hem trobat arguments intel•ligents,
però és Déu qui el pot rebatre, i no pas un mortal.”
14 Ell no ha dirigit contra mi les seves paraules,
ni jo li he de replicar amb els vostres arguments.

Sense preferències per ningú

15 Han quedat tallats, ja no responen més,
s’han quedat sense paraules.
16 Prou he esperat; però ja que no parlen,
que resten aturats i no repliquen,
17 respondré jo també; al meu torn,
també jo exposaré la meva opinió;
18 perquè estic ple de raons,
el meu esperit m’empeny des de dins;
19 en el meu interior està com el vi tancat,
aquell que rebenta els bots nous.
20 Haig de parlar per desfogar-me,
obriré els meus llavis per respondre.
21 No tindré preferències per ningú,
ni ningú no adularé,
22 perquè jo no en sé, d’afalagar;
altrament, el Creador ben aviat em suprimiria.