JOB

 31

 

Última rèplica de Job:
Que Déu conegui la meva integritat

1 Vaig fer un pacte amb els meus ulls, i no em fixava en cap donzella.
2 Quina és, doncs, la paga que Déu envia des de dalt,
i quina l’herència que el Totpoderós remet des de les altures?
3 ¿Que no és la dissort per a l’injust,
i l’adversitat per als qui practiquen el mal?
4 ¿És que ell no veu els meus camins
i compta tots els meus passos?
5 ¿Que he caminat aplegat amb la mentida,
o el meu peu s’ha apressat vers l’engany?
6 Que em pesi amb balances justes,
i conegui Déu la meva integritat!
7 Si els meus passos s’han desviat del camí,
i el meu cor ha seguit rere els meus ulls,
si a les meves mans s’hi ha enganxat brutícia,
8 que un altre es mengi el que jo sembro
i els meus plançons siguin desarrelats!

Això és una infàmia

9 Si el meu cor s’ha deixat seduir per alguna dona,
i a la porta del meu veí he vigilat,
10 que la meva dona molgui per a un altre
i que d’altres jeguin amb ella!
11 Perquè això seria una infàmia,
un delicte digne d’anar a judici;
12 és un foc que fins la perdició devoraria,
i tota la meva collita consumiria.

Déu m’ha criat com un pare

13 Si menyspreava el dret del meu servent,
o de la meva serventa, en el seu plet amb mi,
14 què faré quan Déu s’aixequi?
I quan m’interrogui, què li contestaré?
15 Qui m’ha fet a mi, ¿no l’ha fet a ell, en el ventre?
¿No ens ha format el mateix, en el si matern?
16 Si he impedit l’anhel dels necessitats,
i he deixat llanguir els ulls de la viuda,
17 o he menjat jo sol el meu tros de pa,
sense que en participés l’orfe,
18 quan Déu des de la infantesa m’ha criat com un pare
i des del si matern he estat guiat;
19 si he vist un miserable sense roba,
o un necessitat sense res per a abrigar-se;
20 si no m’han hagut de beneir els seus lloms,
quan s’ha escalfat amb la llana de les meves ovelles;
21 si he alçat la mà contra el desvalgut,
quan jo veia la meva influència en el tribunal,
22 que el muscle se’m desprengui de l’espatlla
i el meu braç s’esqueixi del seu colze!
23 Ja que per a mi és terrorífic el càstig de Déu,
i davant la seva majestat no podria resistir.

Si el meu cor s’ha deixat seduir

24 Si he fet de l’or la meva confiança,
i he anomenat l’or fi la meva seguretat;
25 si m’he complagut amb què fos gran la meva fortuna,
i que la meva mà m’hagués arreplegat abundosament;
26 si he admirat el sol quan resplendeix,
o la lluna esplendorosa en el seu curs,
27 i el meu cor, seduït, els ha adorat en secret,
i la meva mà els enviava un petó de la meva boca,
28 també això hauria estat una falta criminal,
perquè hauria renegat del Déu excels!

Que em respongui el Totpoderós

29 ¿Que m’he alegrat de l’infortuni del qui m’odiava,
o que ho celebrava quan li sobrevenia una desgràcia?
30 Jo no permetia que la meva boca pequés
amb imprecacions contra la seva vida!
31 ¿Que no ha dit la gent de casa meva:
“No se’n trobarà ni un que no s’hagi atipat de la seva vianda”?
32 El foraster no pernoctava pas a la intempèrie,
la meva porta era oberta al vianant.
33 No he encobert, com a home, les meves culpes,
amagant dintre meu les meves faltes
34 per por del rebombori de la gent,
o perquè el menyspreu de la societat m’acovardeix
fins al punt de quedar-me quiet,
sense gosar traspassar la porta.
35 Tant de bo que algú m’escoltés!
Heus aquí que mi refermo!
Que em respongui el Totpoderós!
¿I l’acusació escrita pel meu contrari?
36 Ben cert que me la posaria sobre l’espatlla,
me la cenyiria com si fos una corona.
37 Li donaria comptes de cada un dels meus passos,
me li acostaria com un príncep.
38 Si la meva terra cridava contra mi,
i amb ella es planyien els seus solcs;
39 si jo he menjat el seu fruit sense pagar,
i he tret la vida als seus amos,
40 que en comptes de blat hi creixin esbarzers,
i en lloc d’ordi, herba dolenta!

        Fi del discurs de Job.