JOB

 27

 

No diré falsedat

1 Job va seguir amb el seu discurs i digué:
2 Pel Déu vivent que ha refusat el meu dret,
i per l’Omnipotent que ha amargat la meva ànima:
3 juro que mentre estigui enter el meu esperit dintre de mi,
i tingui l’alè de Déu al meu nas,
4 els meus llavis no diran falsedat
ni la meva llengua no dirà mentida.
5 Lluny de mi que mai us donés la raó!
Fins que expiri mantindré la meva innocència!
6 Estic aferrat a la meva justícia i no afluixaré,
el meu cor no em retreu cap dels meus dies.

Mostro la providència de Déu

7 Que el meu enemic tingui la sort del descregut,
i el meu adversari la de l’injust!
8 Perquè, quina és l’esperança del dolent quan és tallat,
quan Déu reclama la seva ànima?
9 ¿És que Déu escoltarà el seu crit d’auxili,
quan la tribulació li caigui al damunt?
10 ¿Es delectarà en el Totpoderós?
¿Invocarà Déu en tot moment?
11 Jo us mostro la providència de Déu;
no us amago pas els designis del Totpoderós.
12 I si tots vosaltres ja ho heu comprovat,
per què us feu tan absurdament banals?

La sort del malvat (Sofar)

13 Així és la sort del malvat de part de Déu,
l’herència que els opressors reben del Totpoderós:
14 si té molts fills, són per a l’espasa,
i els seus descendents no s’atiparan de pa;
15 si d’ells en queda algun, són engolits per la mort,
i les seves viudes no els ploraran.
16 Si apila plata com si fos terra,
i estiba els vestits com si fossin fang,
17 ell els haurà preparat, però se’ls posarà el just,
i la plata la comparteix l’home honrat.
18 S’ha edificat la casa com un niu,
com la cabana que s’ha fet un guarda;
19 se’n va al llit ric, però per darrer cop:
quan obre els ulls ja no té res.
20 Els terrors el sorprenen com l’aiguat,
durant la nit l’arrabassa la tempesta;
21 se l’enduu la llevantada, i desapareix,
és arrencat de seu lloc;
22 se li aboca damunt seu sense pietat,
i ell intenta fugir de les seves mans;
23 hi haurà aplaudiments a costa d’ell,
i el xiularan allà on estigui.