JOB

 24

 

 

L’Omnipotent no ha fixat els temps

1 Per què l’Omnipotent no ha fixat els temps,
i els qui el reconeixen no veuen els seus dies?
2 Es canvien de lloc les fites,
són robats els ramats que després pasturen;
3 s’emporten l’ase dels orfes,
prenen de garantia el bou de la viuda;
4 empenyen els captaires fora del camí,
tots a l’una s’han d’amagar els desvalguts del país.
5 Com uns ases salvatges van a la seva feina pel camp obert,
cercant amb fatigues el seu menjar,
i el despoblat forneix aliment per als seus fills;
6 recullen en el camp dels altres,
i veremen la vinya del potentat;
7 passen la nit despullats, per falta de roba,
i sense abrigall contra el fred;
8 el ruixat de la muntanya els deixa xops,
i mancats d’aixopluc, s’ajoquen entre les roques.

L’ànima dels ferits crida auxili

9 L’orfe és arrencat del pit,
i prenen en penyora la roba del pobre.
10 Han d’anar despullats, sense vestit,
i, passant gana, han de carregar les garbes;
11 entre les bancades premen l’oli,
trepitgen els cups i passen set.
12 Des de la població, la gent llança gemecs
i l’ànima dels ferits crida auxili,
però Déu no escolta nimietats.

Abans de l’alba s’aixeca l’assassí

13 N’hi ha que odien la llum,
no han conegut els camins de Déu
i no volen seguir les seves rutes.
14 Abans de l’alba s’aixeca l’assassí,
mata el pobre i el desvalgut,
ronda com un lladre a la nit;
15 l’ull de l’adúlter sotja el crepuscle
i pensa: “Ningú no em veurà”,
i es tapa la cara amb un vel.
16 Altres, en la foscor, rebenten les cases,
de dia s’amaguen,
odien la llum;
17 el matí és per a ells una fosca temença,
estan habituats a la basarda de les tenebres.

Fins el ventre que l’infantà l’oblidarà (Sofar)

18 Són lleugers com el corrent de l’aiguat,
però la seva heretat és maleïda al país,
no recorreran més el camí de les vinyes.
19 Com la sequera i la xardor dissipen l’aigua de neu,
així el país dels morts farà amb els pecadors;
20 fins el ventre que l’infantà l’oblidarà,
esdevindrà una delícia per als cucs,
i no serà mai més recordat el seu nom:
com un tronc d’arbre serà trossejada la iniquitat!
21 Afligia l’estèril que no tenia fills,
i no ha tractat mai bé la viuda.
22 Però Aquell qui, amb el seu poder,
regeix la vida dels poderosos,
s’aixeca i ja ningú no té la vida segura.
23 Li permetia que es confiés segur,
però tenia els ulls clavats en els seus camins;
24 per un instant són exaltats, però ja no existeixen,
són enfonsats, i, com altres, es moren,
cauen assecats, com el cap d’una espiga.
25 No és així? Qui pot desmentir-me
o desvirtuar les meves paraules?