JOB

 22

 

 

                                                                                            Tercer cicle de discursos

Nova acusació d’Elifaz:
Un home pot ser de profit a Déu?
 

1 Elifaz, el temanita, prengué la
paraula i digué:
2 ¿Per ventura un home pot ser de profit a Déu,
quan només a si mateix és de profit l’assenyat?
3 ¿Té algun benefici el Totpoderós amb què tu siguis just,
o li serveix d’alguna cosa la teva conducta íntegra?
4 ¿És per la teva pietat que et reprèn
i que pledeja amb tu?
5 ¿No serà que la teva malícia és gran,
i les teves faltes infinites?
6 Perquè, sense motiu, exigies penyores als germans,
i als mal abrigats arrencaves els vestits;
7 no donaves aigua a l’assedegat,
i al famolenc li negaves el pa:
8 “L’home fort es fa l’amo del país,
i el respectable s’hi estableix.”
9 A les viudes, les aviaves amb les mans buides,
i els braços dels orfes deixaves afeblits;
10 per això et trobes encerclat de llaços,
i t’espanta un terror improvís;
11 o la tenebra, que no deixa que hi vegis,
i l’aiguat torrencial que t’ofega.

Què ens pot fer el Totpoderós?

12 ¿No s’està Déu a dalt del cel?
Ell mira per damunt les estrelles, tant altes com són,
13 i tu dius: “Què sap Déu?
¿Que pot examinar res, a través de la nuvolada?
14 Els núvols li fan de vel i no veu res,
i està recorrent el circuit celeste.”
15 ¿Vols seguir tu pel camí antic,
que van trepitjar els homes impius,
16 aquells que van ser arrabassats abans d’hora,
quan s’abocà la riuada sobre els seus fonaments?
17 Aquells que deien a Déu: “Fuig d’aquí!”
i “Què ens pot fer el Totpoderós?”,
18 tot i que ell els havia omplert la casa de benaurances.
Però, sigui lluny de mi el pensar com ells!
19 Els justos ho veien i se n’alegraven,
i l’innocent es reia d’ells:
20 “Han estat exterminats els nostres adversaris,
i el que quedava d’ells ho ha devorat el foc!”

Invocaràs Déu i ell t’escoltarà

21 Reconcilia’t, doncs, amb Déu i fes-hi les paus;
i d’aquest fet et vindrà la benaurança.
22 Accepta la lliçó de la seva boca,
i posa les seves paraules al teu cor.
23 Si et converteixes al Totpoderós, seràs restablert
i allunyaràs la dissort de la teva tenda.
24 Llavors tindràs l’or com la pols de la terra
i com els còdols del torrent d’Ofir,
25 perquè el Totpoderós serà el teu tresor,
un munt de plata per a tu;
26 llavors et delectaràs en el Totpoderós,
i alçaràs el teu rostre vers Déu;
27 tu l’invocaràs i ell t’escoltarà,
i compliràs les teves promeses;
28 emprendràs un afer i et sortirà bé,
i sobre els teus camins brillarà la llum.
29 Si hi ha abatiment, diràs: “Amunt!”
Perquè Déu salvarà els de mires humils;
30 ell salva quan un és innocent,
i per la puresa de les teves mans seràs alliberat.