JOB

 21

 

 

Job desmenteix els fets:
Escolteu les meves raons

1 Job prengué la paraula i digué:
2 Escolteu atentament les meves raons,
i això serà el consol de part vostra.
3 Tingueu paciència mentre parlo jo,
i quan hagi acabat, rieu si voleu.
4 ¿És que jo em queixo dels homes?
Per què, doncs, no puc impacientar-me?
5 Gireu-vos de cara a mi i us esgarrifareu,
i us tapareu la boca amb la mà.
6 Jo mateix, quan ho recordo, m’horroritzo
i m’agafa un tremolí per tot el cos.
7 Per què segueixen vius els malvats,
i fan anys i fins creixen en poder?
8 Veuen els seus fills segurs als seu costat,
i afermada la seva prole davant seu.
9 Regna la pau a la seva llar, sense temença;
la vara de Déu no l’amenaça:
10 el seu toro fecunda i no l’erra,
la seva vaca cria i no s'esbadella.
11 La seva quitxalla corre com un ramat de xais,
i els seus fills salten i ballen.
12 Fan cantúries al so de cítares i tamborins,
i es diverteixen al so del flabiol.
13 Acaben els seus dies en el benestar,
i baixen tranquils a la regió dels morts.

Déu examina el qui és més elevat

14 Amb tot, deien a Déu: “Fuig d’aquí,
no en volem saber res, dels teus camins!
15 Què és l’Omnipotent, que l’hàgim de servir?
Què en traurem de pregar-li?”
16 ¿No tenen ells, a l’abast de la mà, la pròpia ventura?
Però, sigui lluny de mi el pensar com ells!
17 Que poques vegades s’apaga la llàntia dels dolents,
o els cau al damunt la dissort,
o destrueix Déu, amb la seva ira, els perversos!
18 Que poques vegades són com la palla davant el vent,
o com el boll que la torbonada dispersa!
19 ¿És que Déu reserva l’infortuni per als seus fills?
Que castigui el culpable, perquè n’aprengui!
20 Que vegi amb els propis ulls la calamitat
i begui del furor de l’Omnipotent!
21 Què li importa la família, després d’ell,
quan el compte dels seus mesos s’hagi tallat?
22 Però, ¿qui pot ensenyar ciència a Déu,
quan és ell qui examina el qui és més elevat?
23 L’un es mor en plena vigoria,
quan es troba més feliç i tranquil,
24 amb els lloms plens de greix
i el moll dels ossos ben nodrit,
25 mentre un altre es mor amb l’amargor a l’ànima,
sense haver tastat mai la felicitat:
26 van junts a jaure a la pols,
i els cucs els cobreixen tots dos!

Un consol ben buit

27 Ja conec quins són els vostres pensaments,
i les vostres perverses idees contra mi.
28 Vosaltres penseu: “On perdura la casa del tirà?
On és la tenda on vivien els malvats?”
29 ¿Que no ho heu preguntat als vianants?
¿I no heu entès el que ells expliquen?
30 Que quan ve el dia del desastre,
el dolent és preservat,
que el dia dels furors se’l treu fora.
31 Qui li retreu a la cara el seu comportament?
I els seus fets, qui els hi fa pagar?
32 Un cop l’han acompanyat al cementiri,
sobre el seu túmul encara s’hi fa vetlla.
33 Fins li són tous els terrossos de la vall:
tota la gent desfila al seu darrere,
i una multitud va al seu davant.
34 ¿Com voleu, doncs, donar-me un consol buit,
si de les vostres rèpliques
no en queda sinó la falsedat?