JOB

 20

 

 

Nova intervenció de Sofar:
El goig dels dolents és breu

1 Sofar, el naamita, prengué la
paraula i digué:
2 Per això els meus pensaments m’impulsen a replicar,
a causa de l‘ansietat que porto a dins.
3 Sento la reprensió que m’ofèn,
i l’esperit del meu enteniment em fa respondre.
4 ¿No saps tu que des de sempre,
d’ençà que l’home fou posat damunt la terra,
5 el goig dels dolents és breu,
i l’alegria dels descreguts, un instant?
6 Ni que s’elevi fins al cel la seva talla,
i que toqui els núvols amb el cap,
7 desapareixerà com el seu mateix excrement,
i els qui abans el veien diran: “On és ara?”
8 Com un somni, alça el vol i mai més no se’l troba,
s’esvaeix com una visió nocturna.
9 L’ull que se’l mirava ja no el veu més,
ni el lloc on era no el torna a percebre.
10 Els seus fills cercaran el favor dels pobres,
i les seves pròpies mans restituiran els béns robats.
11 Els seus ossos, plens de vigoria juvenil,
s’ajauran amb ell a la pols.
12 Si la maldat és dolça a la seva boca,
si se la guarda sota la llengua,
13 si la retenia sense deixar-la anar,
si l’entretenia enmig del paladar,
14 aquesta menja se li altera a les entranyes,
i a l’estómac se li torna verí d’escurçons.
15 Les riqueses que va engolir les haurà de vomitar,
Déu les hi arrancarà del seu propi ventre:
16 “Verí d’àspids xuclava,
llengua d’escurçó el mata.”

El lot de l’home malvat

17 Ja no veurà més els recs d’oli,
ni els torrents de mel i mató.
18 Retorna els guanys sense engolir-los,
el fruit dels seus negocis, no el pot assaborir,
19 perquè oprimia els pobres i els deixava abandonats,
s’apropiava de les cases i no n’aixecava cap.
20 Ja que el seu ventre mai no parava,
res no salvarà dels seus tresors;
21 res no s’ha escapat de la seva voracitat,
per això no pot ser estable la seva prosperitat.
22 En plena abundància, li ve la penúria,
el sorprèn tot el pes de la dissort.
23 Quan era a punt d’omplir-se l’estómac,
Déu aboca damunt d’ell la seva ira ardent,
que fa ploure sobre la seva carn.
24 Si escapa de l’arma de ferro,
el traspassa l’arc de bronze,
25 la fletxa li surt per l’esquena,
la punta fulgurant, pel fetge,
i l’envaeixen tots els terrors.
26 Li és reservada tota calamitat,
i el devorarà un foc sense atiar
que devastarà tota la seva tenda.
27 El cel descobreix la seva iniquitat,
i la terra s’alça contra ell;
28 una torrentada se li enduu la casa,
un aiguat en el dia del seu furor:
29 aquest és el lot que Déu destina a l’home malvat,
l’herència que ell li té reservada.