JOB

 16

 

Resposta de Job a Elifaz:
També jo parlaria com vosaltres

1 Job prengué la paraula i digué:
2 N’he sentit moltes, de coses com aquestes;
sou tots uns consoladors enutjosos!
3 ¿Tindran fi les paraules buides?
Què t’ha picat, perquè em repliquis?
4 També jo parlaria com vosaltres,
si la vostra ànima estigués al lloc de la meva:
sabria lligar raons contra vosaltres,
i mouria el cap per censurar-vos;
5 us confortaria amb la meva boca,
i no estalviaria el condol dels meus llavis.
6 Però si parlo, no minva el meu dolor,
i si callo, no em deixa pas.
7 Ara, però, Déu m’ha aclaparat:
ha exterminat tota la meva colla;
8 m’ha agafat com evidència de càrrec,
en contra meva s’alça la meva magror,
que en pròpia cara m’acusa.
9 La seva ira em destrossa i m’empaita,
fa cruixir contra mi les seves dents,
com un enemic meu, agusa la seva mirada.
10 Obren contra mi la seva boca,
m’afronten bufetejant-me el rostre,
tots junts s’alcen contra mi.
11 Déu m’ha deixat a l'albir del pervers,
i em llença a les mans dels malvats.

Aquell qui em defensa és a les altures

12 Vivia tranquil, i m’ha sacsejat,
m’ha agafat pel clatell i m’ha ajocat,
m’ha posat com el seu blanc;
13 m'envolten els seus arquers,
em traspassa les entranyes sense pietat,
m’escampa el fel per terra;
14 m’infligeix ferida rere ferida,
m’envesteix com un guerrer.
15 Porto cosit un cilici a la meva pell
i tinc colgat a terra el meu honor,
16 el plor m’ha enrogit el rostre,
i una ombra em cobreix les parpelles,
17 tot i que no hi ha hagut violència a les mans
i la meva pregària ha estat pura.
18 Oh terra, no cobreixis la meva sang,
que no resti amagat el meu clam!
19 Encara ara, el meu testimoni és al cel,
aquell qui em defensa és a les altures.
20 Em bescanten els meus amics,
però davant Déu he vessat llàgrimes.
21 Tant de bo hi hagués un àrbitre entre l’home i Déu,
igual com els humans entre si,
22 perquè són comptats els anys que vindran,
i vaig a emprendre un camí del qual no tornaré.