JOB

 15

 

 

                                                                                            Segon cicle de discursos

Rèplica d’Elifaz: Què saps tu que nosaltres no sapiguem?

1 Elifaz, el temanita, prengué la
paraula i digué:
2 ¿Respon el savi amb una ciència d’aire,
i s’infla per dins de vent de l’est,
3 argüint amb paraules que no diuen res,
i amb termes sense cap utilitat?
4 Tu, fins arribes a destruir el temor de Déu
i a menystenir la reflexió davant d’ell!
5 Perquè el teu pecat inspira la teva boca,
i adoptes el llenguatge dels astuts.
6 La teva boca et condemna, i no pas jo,
i els teus llavis testifiquen contra tu.
7 ¿Ets nascut tu el primer dels homes,
o t’han posat al món abans que els turons?
8 ¿Que potser has escoltat les confidències de Déu
i t’has fet teva la saviesa?
9 Què saps tu que nosaltres no sapiguem?
Què copses tu que a nosaltres se’ns escapi?
10 També entre nosaltres hi ha home canós i vell,
carregat de dies, més que no el teu pare!
11 ¿Et sembla per el consol diví i les nostres paraules suaus?
12 Per què el teu cor s’arravata,
i els teus ulls parpellegen,
13 mentre et tombes furiós contra Déu
i deixes escapar de la teva boca tantes ofenses?
14 Què és l’home perquè pugui ser pur,
i el nascut de dona perquè sigui just?
15 Si ni en els seus sants no té confiança,
i el cel no és pur als seus ulls,
16 què no serà amb l’abominable i corromput,
un home que engoleix la iniquitat com l’aigua!

El turment del malvat

17 Et vull alliçonar: escolta’m,
i t’exposaré allò que he vist,
18 allò que els savis ensenyen,
i no fou amagat pels avantpassats,
19 els únics a qui va ser donat el país,
sense que entre ells s’hi barregés cap estranger.
20 Tots els dies són de turment per al malvat,
i comptats els anys que li queden al dèspota;
21 veus paoroses ressonen a les seves orelles,
en plena pau l’escomet el devastador.
22 No confia poder escapar de les tenebres,
i ja es veu destinat a l’espasa;
23 vagareja per l’entorn buscant menjar: on serà?
Sap que té el dia tenebrós a l’abast de la mà,
24 l’aterren la tribulació i l’angoixa,
l’escometen com l’exèrcit d’un rei a l’assalt;
25 perquè va allargar la mà contra Déu
i va provocar el Totpoderós;
26 corria contra ell amb el coll alçat,
emparat per la barrera dels seus escuts.
27 S’ha engreixat el seu rostre,
i té ben coberts els lloms;
28 i s’ha instal·lat en ciutats proscrites,
en cases on ja no s’hi viu,
que són a punt d’ensorrar-se.
29 No s’enriquirà ni li durarà la hisenda,
ni s’estendran per la terra les seves possessions.
30 No sortirà de l’obscuritat;
la xardor ressecarà els seus rebrots,
la ventada s’endurà la seva flor.
31 No confiï en la vanitat,
perquè la quimera serà el seu premi;
32 abans del seu temps serà tallat,
i el seu brancam no reverdirà;
33 traurà raïm agre com el cep,
i deixarà caure la seva flor com l’olivera.
34 Perquè la casta dels impius és estèril,
i el foc consumirà les tendes de corrupció.
35 Qui concep malícia, infanta iniquitat,
i en el seu ventre hi cova l’engany.