JOB

 13

 

Job vol parlar amb Déu

1 Heus aquí que tot això ho han vist els meus ulls,
les meves orelles ho han sentit i ho tinc ben comprès.
2 Tant com vosaltres ho sabeu, ho sé jo també;
no sóc pas menys que vosaltres.
3 Però és amb el Totpoderós amb qui vull parlar,
i presentar davant Déu la rèplica;
4 que vosaltres no sou més que uns xerraires,
guaridors de quimeres sou tots.
5 Tant de bo calléssiu d’una vegada,
que això us serviria de prudència.
6 Escolteu ara la rèplica de la meva boca
i ateneu als descàrrecs dels meus llavis.
7 ¿Per defensar Déu proferiu falsies,
i a favor seu direu mentides?
8 ¿Pledejareu a favor seu,
o us fareu advocats de Déu?
9 ¿No seria millor que us escrutés a vosaltres?
¿O l’enredaríeu com s’enreda un home?
10 Severament us reprendria,
si d’amagat afavoríeu algú.
11 ¿No us acovardirà la seva majestat,
ni us envairà el seu terror?
12 Les vostres sentències són màximes de cendra,
i les vostres respostes, defenses de fang.

La defensa de la seva conducta

13 Calleu i deixeu que ara parli jo,
i després que vingui el que vingui.
14 Prenc la meva carn entre les dents,
i exposo la meva ànima sobre els palmells.
15 Ni que em mati, no tinc altra esperança
que defensar davant d’ell la meva conducta;
16 i això mateix em justificarà,
perquè davant d’ell no gosa comparèixer un impiu.
17 Escolteu bé les meves paraules,
i pareu l’orella a les meves declaracions.
18 Mireu: tinc preparat el procés,
i jo estic convençut que tinc raó.
19 Qui és que pot pledejar contra mi?
Perquè si callava, em moriria!
20 Només dues coses deixa de fer-me a mi,
perquè no hagi de fugir de la teva presència:
21 Allunya la teva mà de damunt meu,
no m'espaordeixi el teu terror;
22 interpel·la tu, que jo respondré,
o bé parlaré jo i em contestes tu.
23 Quines són les meves faltes i quants els meus pecats?
Fes-me saber les meves ofenses i les meves culpes.
24 Per què amagues la cara
i em tens per enemic teu?
25 ¿A una fulla que el vent s’emporta vols espantar?
¿A la palla seca empaitaràs?
26 Registres contra mi coses amargues,
i em retreus les faltes de la meva joventut;
27 poses traves als meus passos,
vigiles totes les meves petjades,
i has fixat límit a la planta dels meus peus.
28 Mentrestant, el meu cos es desfà
com una fusta corcada,
com un vestit ratat per l’arna.