JOB

 11

 

Intervenció de Sofar: La saviesa de Déu

1 Sofar, el naamita, prengué la paraula i digué:
2 ¿No s’ha de respondre a la garlaria?
L’home xerraire, ¿sempre ha de tenir raó?
3 ¿La teva xerrera farà callar els homes,
i te’n riuràs sense que ningú no et repliqui?
4 Tu has dit: “Els meus principis són purs,
i als teus ulls sóc irreprensible.”
5 Però, tant de bo que Déu parlés
i obrís els seus llavis per respondre't,
6 i et revelés els secrets de la saviesa,
tot i que són inaccessibles a l’enteniment!
Llavors comprendries que passa per alt molt de la teva culpa.

Déu coneix els homes

7 ¿Pretens trobar l’essència de Déu,
copsar la grandesa del Totpoderós?
8 És més elevada que el cel: què hi pots fer?
És més profunda que el país dels morts: què en pots esbrinar?
9 És més extensa que l’amplària de la terra,
i més ampla que la mar.
10 Si ell escomet i empresona, i crida a judici,
qui li ho impedirà?
11 Ell coneix els homes falsos,
veu la maldat, ¿i no en farà cas?
12 Així, l’home de cap buit esdevindrà intel·ligent
quan el pollí d’un ase salvatge neixi domesticat.

Com aigües que ja han passat

13 Si tu redreces el teu cor,
i estens vers Déu els teus palmells,
14 si allunyes la iniquitat que tens a les mans,
i evites que la maldat habiti a casa teva,
15 llavors alçaràs net el front,
et sentiràs ferm i sense temença;
16 t’oblidaràs de la prova,
la recordaràs com aigües que ja han passat.
17 L’existència et serà més radiant que el migdia,
l’obscuritat et serà un clar matí.
18 Et sentiràs segur, perquè tindràs esperança;
miraràs a l’entorn, i t’ajauràs tranquil.
19 Ningú no torbarà el teu repòs,
i molts t’afalagaran a la cara.
20 En canvi, els ulls dels malvats llanguiran,
ells no trobaran lloc de refugi,
i no podran esperar altra cosa que exhalar l’ànima.