JEREMIES

 8

 

Els morts i els dispersats

1 “En aquell temps –diu el Senyor–, trauran fora dels sepulcres els ossos dels reis de Judà i els dels seus prínceps, els dels sacerdots i els dels profetes, i els dels ciutadans de Jerusalem,
2 i els escamparan sota el sol i la lluna, i sota tot l’estol de cossos celestials que ells havien estimat i adorat, aquells que ells seguien i consultaven, als quals donaven culte; i no seran recollits ni enterrats, sinó que quedaran com a fems sobre la superfície de la terra.
3 I la mort serà més desitjable que la vida per als qui hagin sobreviscut d’aquesta família perversa, en aquells llocs on els hauré dispersat –ha dit el Senyor Totpoderós.”

Traïció i càstig d’Israel

4 “I els diràs: Això diu el Senyor: Si algú cau, no s’aixeca? Si algú es desencamina, no torna enrere?
5 Per què, doncs, s’ha desviat aquest poble de Jerusalem amb una apostasia permanent? S’han aferrat a l’engany i es neguen a tornar enrere!
6 He escoltat amb atenció i no és correcte el que diuen. No he sentit ningú que es penedeixi de la seva maldat i digui: ‘Què he fet?’ Cadascú tira pel seu camí, com un cavall desbocat en plena batalla.
7 La cigonya, en el cel, coneix la seva estació; la tórtora, l’oreneta i la grua observen l’època del seu retorn; però el meu poble no reconeix les normes del Senyor.
8 ¿Com podeu dir: Nosaltres som savis i tenim la llei del Senyor, quan, de fet, la ploma enganyosa dels escribes l’ha canviada en mentida?
9 Els savis cauran avergonyits, seran abatuts i atrapats. On és la seva saviesa, si han rebutjat la meva paraula?
10 Per això donaré les seves dones als forasters, els seus camps a conqueridors; perquè, des del més petit fins al més gran, tots busquen només el guany injust; i, des del profeta fins al sacerdot, tots practiquen l’engany.
11 Guareixen la ferida del meu poble a la lleugera i diuen: «Pau, pau!», quan no hi ha pau!
12 ¿S’han avergonyit, quan han comès abominacions? Ben cert que no s’avergonyeixen de res, ni tan sols coneixen el rubor. Per això cauran igual que els altres; quan jo els visiti seran abatuts –ha dit el Senyor.”

Comminació de Déu i plany del poble

13 “Faré una collita total amb ells –diu el Senyor–; no quedaran raïms a la vinya ni figues a la figuera, i el seu fullatge quedarà marcit; han perdut el que els havia concedit.”
14 Per què ens estem quiets? Reunim-nos i entrem a les ciutats fortificades i morim-nos, ja que el Senyor, el nostre Déu, ens ha destinat a la mort i ens ha fet beure aigües amargues, perquè hem pecat contra el Senyor
15 Esperàvem el benestar, però res no ens va bé; el dia del remei, i aquí tenim el terror.
16 Des de Dan se sent el bufec dels seus cavalls. El fort renill de la seva cavalleria fa retrunyir tota la terra. Arriben i devoren el país amb tot el que conté, la ciutat i els qui hi habiten.
17 “Mireu, faré que us ataquin serpents i escurçons, contra les quals no hi valen encanteris, i us picaran –ha dit el Senyor.”

Plany de Jeremies per la desgràcia de Jerusalem

18 El meu goig és una aflicció, el meu cor defalleix dintre meu!
19 Se sent el crit d’angoixa de la filla del meu poble des d’una terra molt llunyana: “El Senyor, ja no és a Sió? El seu rei, ja no hi habita?”
“Per què m’han irritat amb les seves imatges, amb les seves vanitats estrangeres?”
20 Ha passat la collita, s’ha acabat l’estiu, i no hi ha hagut salvació per a nosaltres.
21 Estic sofrint pel patiment del meu poble, m’aclapara la tristesa, l’espant s’ha apoderat de mi.
22 ¿No hi ha bàlsam a Galaad; ¿No hi ha allí cap metge? Com és, doncs, que no arriba el remei per a la filla del meu poble?