JEREMIES

 7

 

Jeremies profetitza en el temple

1 Revelació que va ser dirigida a Jeremies de part del Senyor. Li va dir:
2 “Planta’t al portal del temple del Senyor i des d’allí proclama aquest oracle. Diràs això: Escolteu l’oracle del Senyor, tots els de Judà que entreu per aquestes portes per adorar-lo.
3 Això ha dit el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel: Esmeneu la vostra conducta i les vostres obres, i us deixaré habitar en aquest lloc.
4 No confieu en proclames enganyoses que diuen: El santuari del Senyor, el santuari del Senyor! Aquest és el santuari del Senyor!
5 Perquè si de debò esmeneu la vostra conducta i les vostres obres, si realment administreu justícia entre els homes i els seus veïns,
6 i no oprimiu el foraster, l’orfe i la viuda, ni vesseu sang innocent en aquest lloc, ni aneu darrere els déus estrangers, en perjudici de vosaltres mateixos,
7 llavors us deixaré habitar en aquest lloc, en la terra que vaig donar als vostres avantpassats des de sempre i per sempre.
8 Mireu, vosaltres confieu en paraules enganyoses que no serveixen de res.
9 Robeu, mateu, cometeu adulteri, jureu en fals, cremeu encens a Baal i aneu darrere uns déus estrangers que no coneixeu,
10 i després veniu a presentar-vos davant meu en aquest temple on és invocat el meu nom, tot dient: ‘estem salvats!’, per seguir cometent totes aquestes abominacions.
11 ¿És que, als vostres ulls, aquest temple on és invocat el meu nom s’ha convertit en una cova de lladres? Vet aquí que jo mateix ho he vist –ha dit el Senyor.
12 Aneu ara al santuari que tenia a Siló, on vaig fer habitar el meu nom a les primeries, i mireu què he fet amb ell a causa de la maldat del meu poble d’Israel.
13 Ara vosaltres heu comès totes aquestes accions –diu el Senyor–, tot i que en temps passat us vaig parlar reiteradament sense que m’escoltéssiu, i us vaig cridar sense obtenir resposta;
14 per això, doncs, amb aquest temple on és invocat el meu nom, aquest que a vosaltres us dóna tanta seguretat, i amb aquest indret que vaig donar als vostres avantpassats, faré el mateix que vaig fer amb Siló:
15 us rebutjaré de la meva presència com he rebutjat tots els vostres germans, tota la descendència d’Efraïm.”

Prohibició d’intercedir

16 “I tu no preguis per aquest poble, no clamis ni preguis per ells; no em supliquis, perquè no t’escoltaré.
17 ¿No veus què estan fent a les ciutats de Judà i pels carrers de Jerusalem?
18 Els fills arrepleguen la llenya, els pares encenen el foc i les dones pasten la farina per fer coques per a la Reina del Cel i per a portar ofrenes als déus estrangers, a fi d’ofendre’m a mi.
19 ¿És a mi a qui ofenen? –diu el Senyor, ¿no és a ells mateixos, per a vergonya seva?
20 Per tant, el Senyor Etern ha dit això: Mireu, la meva còlera i el meu furor s’abocaran sobre aquest lloc, sobre els homes i els animals, sobre els arbres dels camps i els fruits de la terra; cremarà i no s’apagarà!”

Obediència i no sacrificis

21 Això ha dit el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel: “Ja podeu ajuntar els vostres holocaustos amb els vostres sacrificis i menjar-ne la carn,
22 perquè jo no en vaig parlar als vostres avantpassats, d’holocaustos i sacrificis, ni els en vaig ordenar res, el dia que els vaig fer sortir de la terra d’Egipte.
23 El que els vaig ordenar va ser això: Escolteu la meva veu, i jo seré el vostre Déu i vosaltres sereu el meu poble; seguiu tots els camins que jo us he manat, i tot us anirà bé.
24 Però ells no van voler escoltar ni van posar-hi atenció, sinó que van seguir el seu propi parer, nascut en la duresa del seu cor malvat. Van anar enrere, no pas endavant.
25 Des del dia que els vostres avantpassats van sortir de la terra d’Egipte fins avui, i malgrat que els vaig enviar tots els meus servents, els profetes, ben aviat i constantment,
26 no em van escoltar ni hi van posar atenció, sinó que es van endurir i es van comportar pitjor que els seus avantpassats.
27 Tu els diràs totes aquestes paraules, però no et voldran escoltar; els cridaràs, però no et respondran.
28 Llavors els has de dir: Aquesta és la nació que no ha volgut escoltar la veu del Senyor, el seu Déu, ni ha acceptat la correcció. S’ha extingit la fidelitat, i la sinceritat ha desaparegut dels seus llavis!”

El culte pagà a Jerusalem

29 Talla’t la cabellera i llença-la, i entona per dalt dels cims una elegia, perquè el Senyor ha rebutjat i ha abandonat la generació que l’enutjava.
30 Els fills de Judà han fet allò que és dolent als meus ulls –diu el Senyor–. Han instal·lat les seves abominacions al temple on s’invoca el meu nom per infamar-lo.
31 Han construït els altars de Tófet, a la vall dels fills d’Hinnom, per cremar-hi en sacrifici els seus fills i les seves filles, cosa que jo no els havia manat ni m’havia passat pel cap.
32 Per això vindran dies –ha dit el Senyor–, que ja no es dirà més Tófet, ni vall dels fills d’Hinnom, sinó vall de la Mortaldat, perquè allà s’hi faran enterraments per manca d’altre lloc.
33 I els cadàvers d’aquest poble serviran de menja a les aus del cel i a les bèsties salvatges, sense que ningú els foragiti.
34 Faré desaparèixer de les poblacions de Judà i de les places de Jerusalem els crits de joia i de festa, i els cants del nuvi i de la núvia, perquè el país no serà més que una desolació.