JEREMIES

 6

 

El setge de Jerusalem

1 Fills de Benjamí, fugiu lluny de Jerusalem! Toqueu la trompeta a Tecoa, hisseu bandera sobre Betaquèrem; perquè des del nord s’aboca la dissort, ve una gran calamitat.
2 Oh formosa i delicada filla de Sió: estàs acabada!
3 Contra ella vindran els pastors amb els seus ramats, plantaran les seves tendes al seu costat, tot al voltant; cadascun pasturarà el seu ramat.
4 Declareu la guerra santa contra ella! Alceu-vos, assalteu-la en ple migdia! Ai de nosaltres, que el dia ja declina i les ombres del crepuscle ja s’allarguen!
5 Alceu-vos, assaltem-la durant la nit, arrasem-ne els palaus!
6 Perquè així ha parlat el Senyor Totpoderós: “Talleu troncs i alceu una torre d’assalt contra Jerusalem. Aquesta és la ciutat que ha de ser castigada; tota ella és plena de violència.
7 Com una font fa brollar l’aigua, així fa brollar ella la seva maldat; la violència i la rapinya s’hi deixen sentir, i no hi veig més que ferides i dolor!
8 Corregeix-te, Jerusalem, a fi que la meva ànima no es retregui de tu, a fi que no et converteixi en un desert, en una terra inhabitada!”

Anunci del càstig

9 Això diu el Senyor Totpoderós: “Esgotimeu a fons la resta d’Israel, com si fos una vinya; feu una altra passada per sobre els sarments, com fa el veremador!”
10 A qui, doncs, parlaré i amonestaré perquè m’escoltin? Heus aquí que la seva orella és incircumcisa i no poden parar esment. La paraula del Senyor és un oprobi per a ells, no en volen saber res!
11 Per això estic ple de la ira del Senyor, i estic cansat de retenir-la.
“Aboca-la sobre els infants del carrer, i també sobre les colles de joves. Perquè tant el marit com la muller seran atrapats, i fins els homes grans i els carregats d’anys.
12 Les seves cases passaran a ser d’altres, i també els seus camps i les seves dones; jo alçaré la meva mà contra els habitants del país –diu el Senyor.
13 Perquè, des del més petit fins al més gran, tots busquen només el guany injust; i des del profeta fins al sacerdot, tots practiquen l’engany.
14 I guareixen la ferida del meu poble a la lleugera, i li diuen: «Pau, pau», quan no hi ha pau!
15 ¿S’han avergonyit quan han comès abominacions? Ben cert que no s’avergonyeixen de res, ni tan sols coneixen el rubor. Per això cauran entre els altres; quan jo els visiti seran abatuts” –ha dit el Senyor!

L’obstinació d’Israel

16 Això diu el Senyor: “Atureu-vos enmig dels camins i mireu, pregunteu, per les senderes antigues, on és el bon camí, i seguiu-lo; així trobareu repòs per a les vostres ànimes. Però han contestat: ‘No el seguirem!’
17 També us he instituït vigies que avisen: ‘Atenció al toc d’alerta’, però ells van dir: ‘No l’escoltarem!’
18 Per això, escolteu, nacions, i sapigueu, conjunt de pobles, el que us passarà.
19 Escolta, tu, terra: Heus aquí que jo faré caure el mal sobre aquest poble, el fruit de les seves pròpies intrigues; perquè no van escoltar les meves paraules i van menysprear la meva llei.
20 Per què em porteu l’encens de Saba i el jonc aromàtic de països llunyans? No m’agraden els vostres holocaustos, i els vostres sacrificis no em complauen.
21 Per això diu el Senyor: Jo poso entrebancs davant d’aquest poble, i hi ensopegaran pares i fills alhora, amb el veí i el company, i moriran junts.”

La invasió que ve del nord

22 Això diu el Senyor: “Mireu, un poble ve de la terra del nord, una nació gran s’aixeca dels extrems del país.
23 Empunyen l’arc i la fletxa, són cruels i no tindran misericòrdia; el seu brogit retruny com el mar; vénen muntats a cavall, arrenglerats com un sol home, per a la guerra contra tu, oh filla de Sió!”
24 En sentir la seva fama, els nostres braços han defallit; ens ha envaït l’angoixa i uns dolors com els d’una partera.
25 No sortiu al camp, no aneu pels camins, que hi ha l’espasa de l’enemic; el terror és pertot arreu.
26 Oh filla del meu poble, cenyeix-te de sac, rebolca’t a la cendra, fes dol com per un fill únic, una complanta ben amarga, perquè el devastador aviat vindrà contra nosaltres.

Missió de Jeremies

27 “T’he posat com a torre d’observació enmig del meu poble; examinaràs, doncs, i comprovaràs el seu comportament.
28 Tots ells són rebels endurits, calumniadors, durs com el bronze i el ferro; tots ells són uns pervertits.
29 La manxa ha bufat fort, el foc ha consumit el plom, però en va treballa el fonedor, perquè les escòries no s’han separat.
30 Seran anomenats argent de rebuig, perquè el Senyor els ha rebutjat.”