JEREMIES

 51

 

Judicis del Senyor contra Babilònia

51 Això diu el Senyor: “Heus aquí que jo aixeco un vent devastador contra Babilònia i contra els habitants d’enmig dels meus enemics.
2 I enviaré a Babilònia estrangers que la ventin i que buidin la seva terra; serà atacada per tots costats, el dia de la seva dissort.
3 Que els arquers tibin l’arc contra el qui dispara i contra el qui es refia de la seva cuirassa. No planyeu els seus joves, destruïu totalment el seu exèrcit.
4 Així cauran morts a la terra dels caldeus, i traspassats en els seus carrers.
5 Perquè Israel i Judà no són pas viudos del seu Déu, el Senyor dels exèrcits, si bé la seva terra era coberta de pecats contra el Sant d’Israel.”
6 Fugiu d’enmig de Babilònia i que cadascú salvi la seva vida, no sigui que sucumbiu per la seva culpa, perquè és el temps de la revenja del Senyor; ell li donarà la paga que es mereix.
7 Babilònia era una copa d’or en mans del Senyor, que embriagava tota la terra; del seu vi n’han begut totes les nacions, per això han embogit.
8 De sobte Babilònia ha caigut i s’ha esmicolat! Planyeu-la, porteu bàlsam per a les seves ferides, potser es restablirà!
9 Hem intentat guarir Babilònia, però no té remei; deixem-la i marxem, cadascú a la seva terra, perquè la seva condemna arriba fins al cel, s’eleva fins als núvols.
10 El Senyor ha fet triomfar els nostres drets; veniu i proclameu a Sió l’obra del Senyor, el nostre Déu.

L’atac dels medes

11 Aguseu les fletxes, ompliu els buiracs! El Senyor ha excitat l’esperit dels reis de Mèdia, perquè té contra Babilònia propòsits de destrucció; és la revenja del Senyor, la vindicació del seu temple.
12 Alceu l’estendard contra les muralles de Babilònia, reforceu la guàrdia, poseu guaites, pareu emboscades, perquè el Senyor ho té planejat i executarà el que ha pronunciat contra els habitants de Babilònia.
13 Ah, tu que habites entre grans rius, que abundes en tresors: ha arribat la teva fi, la mesura de la teva cobdícia.
14 El Senyor Totpoderós ha jurat per ell mateix: “Ben cert que t’ompliré de combatents com una plaga de llagostes i llançaran contra tu el crit de guerra.”

Himne de cloenda

15 Ell és qui ha creat la terra amb el seu poder, qui ha ordenat el món amb la seva saviesa, qui ha desplegat el cel amb la seva intel·ligència.
16 Quan fa sentir el seu tro, hi ha brogit d’aigües en el cel; fa aixecar els núvols de l’extrem de la terra, fa els llamps per a anunciar la pluja, i fa sortir els vents del seu amagatall.
17 Tots els mortals són necis, mancats d’enteniment; tot escultor se sent defraudat dels seus ídols, perquè les seves imatges de fosa són enganyoses, no tenen vida.
18 Són vanitat, un treball inútil, desapareixeran al temps de la visita del Senyor.
19 No és pas d’aquesta mena el qui és la “Porció de Jacob”, ja que ell és el creador de totes les coses, i Israel és la tribu del seu heretatge; el seu nom és “Senyor Totpoderós”.

El martell del Senyor i la gran muntanya

20 Tu, Babilònia, em serveixes de maça, d’arma de guerra: amb tu esclafo nacions i amb tu destrueixo reialmes;
21 amb tu he aixafat cavall i cavaller, el carro i el seu conductor;
22 amb tu he aixafat homes i dones, vells i nens, adolescents i donzelles;
23 amb tu he aixafat el pastor i el seu ramat, el llaurador i la seva arada, amb tu he aixafat governadors i magistrats.
24 Però faré que Babilònia i tots els habitants de Caldea paguin per tot el mal que han fet a Sió davant dels vostres ulls –diu el Senyor.
25 Aquí em tens contra tu, muntanya destructora que destrueixes tota la terra: estendré la mà contra tu i et faré rodolar daltabaix dels penyals, i et convertiré en una muntanya cremada –diu el Senyor.
26 No vindran a cercar en tu pedra angular ni pedra de fonament, sinó que seràs una desolació perpètua –diu el Senyor.
27 Alceu un estendard en el país, toqueu la trompeta entre les nacions, mobilitzeu els pobles contra Babilònia, convoqueu contra ella els regnes d’Ararat, de Minní i d’Aixquenaz; per a atacar-la, designeu un general en cap, feu pujar la cavalleria com llagostes embogides.
28 Recluteu entre les nacions una lleva santa contra ella: els reis de Mèdia, amb els seus governadors i magistrats, i tots els de les regions que domina.
29 La terra tremola i s’estremeix, perquè contra Babilònia s’acompleixen els designis del Senyor de convertir aquell país en una desolació, un lloc on no hi visqui ningú.
30 Els guerrers de Babilònia han deixat de lluitar, s’han retirat a les seves fortificacions; s’han quedat sense forces, i han acabat com dones atemorides. Els seus edificis han estat cremats, i els seus forrellats, esbotzats.
31 Un correu relleva corrents un altre correu, un missatger relleva un altre missatger, per notificar al rei de Babilònia que la seva ciutat ha estat presa de l’un cap a l’altre,
32 que els guals del riu són ocupats, que els forts han estat incendiats i els combatents estan desmoralitzats.
33 Perquè el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel ha dit això: “La filla de Babilònia és com una era en temps de trepitjar-la; d’aquí a poc li arribarà la collita.”

Plany de Jerusalem i promesa de revenja

34 M’ha devorat, m’ha destrossat Nabucodonossor, rei de Babilònia, i m’ha deixat com un plat buit; m’ha engolit com un monstre marí, s’ha omplert el ventre de les meves delícies, i m’ha expulsat.
35 “Allò que m’ha fet, i la meva carn aixafada, que recaigui sobre Babilònia!”, exclamarà la gent resident de Sió. “I la meva sang caigui sobre els habitants de Caldea!”, exclamarà Jerusalem.
36 Per això el Senyor ha parlat així: “Jo defensaré la teva causa i duré a terme la teva venjança: eixugaré la seva mar i estroncaré les seves fonts.
37 Babilònia serà un munt d’enderrocs, un cau de xacals, un lloc esfereïdor i menyspreable, sense cap habitant.
38 Rugiran plegats, com lleons, grunyiran com cadells de lleona.
39 En plena passió ardent els prepararé un festí, els embriagaré fins que s’atordeixin eufòrics i s’adormin en un son etern, del qual no despertaran mai més –diu el Senyor.
40 Els faré baixar com xais a l’escorxador, igual que moltons i bocs.”

Complanta per Babilònia

41 Com ha estat capturada Xeixac, conquerida la més famosa de tot el món! Com ha esdevingut Babilònia un horror entre les nacions!
42 El mar ha pujat contra Babilònia, ha quedat coberta per les tumultuoses onades.
43 Les seves ciutats s’han convertit en una desolació, en una terra seca i estepària, una terra on no hi viurà ningú, ni cap mortal no gosarà acostar-s’hi.

Càstig de la idolatria

44 Castigaré el déu Bel a Babilònia, li trauré de la boca allò que ha engolit, i les nacions ja no hi acudiran més! Ja han caigut les muralles de Babilònia.
45 Surt d’enmig d’ella, poble meu, i que cadascú salvi la seva vida, davant la ira ardent del Senyor.
46 Que el vostre cor no defalleixi ni tingueu por a causa dels rumors que s’escamparan pel país; durant un any correrà un rumor, capgirat a l’any següent: rumors de violència al país, i d’un dominador contra un altre.
47 Ja s’acosta el dia que jo castigaré els ídols de Babilònia; tot el seu país quedarà humiliat, i un munt de ferits cauran enmig d’ella.
48 El cel i la terra, amb tot el que hi habita, cantaran de goig sobre Babilònia, perquè del nord li vindran saquejadors –diu el Senyor.

El profeta

49 També caurà Babilònia per les víctimes d’Israel, com també per les víctimes que ha causat en tot el món.
50 Els qui heu escapat de l’espasa, marxeu, no us atureu. De lluny estant recordeu-vos del Senyor; que Jerusalem retorni al vostre cor.

Resposta del poble

51 Hem quedat avergonyits quan hem sentit l’ultratge; la confusió ens ha cobert el rostre quan gent estranya ha entrat al santuari del temple del Senyor.

El Senyor

52 Per això –diu el Senyor– vénen dies en què castigaré els seus ídols, i per tot el país gemegaran els ferits.
53 Ni que Babilònia pugés fins al cel, i fortifiqués la seva força a les altures, fins allà hi faria arribar els qui l’han de saquejar –diu el Senyor.

El profeta

54 De Babilònia arriba la cridòria de dolor, del país dels caldeus, els crits d’un gran desastre.
55 Perquè el Senyor devasta Babilònia i ofega la seva immensa gatzara: les seves onades bramulen com una allau d’aigües, ressona el brogit del seu tro.
56 És que sobre Babilònia s’aboca el devastador: captura els seus herois i trenca els seus arcs; perquè el Senyor és Déu justicier, dóna la paga merescuda.
57 “Jo embriagaré els seus prínceps i els seus savis, els seus governadors, els seus magistrats i els seus herois: dormiran un son etern i no se’n despertaran mai” –diu el Sobirà, que duu el nom de Senyor Totpoderós.

Babilònia arrasada

58 Això diu el Senyor Totpoderós: “Les extenses muralles de Babilònia seran totalment arrasades, i les seves altes portalades seran cremades. Així que els pobles hauran treballat en va, les nacions s’hauran fatigat només per al foc.”

El missatge llençat a l’Eufrates

59 Missatge que el profeta Jeremies va trametre a Seraià, fill de Nerià, fill de Mahseià, quan anava a Babilònia amb Sedecies, rei de Judà, l’any quart del seu regnat. Aquest Seraià era l’encarregat de l’allotjament.
60 Jeremies, doncs, va escriure en un llibre tota la desgràcia que sobrevindria a Babilònia, és a dir, tot el que hi havia escrit sobre ella.
61 Jeremies digué a Seraià: “Quan arribis a Babilònia llegeix i proclama totes aquestes paraules.
62 Digues: ‘Senyor, tu has decretat que destruiràs aquest lloc a fi que no hi habiti ningú, ni homes ni animals, sinó que sigui una solitud perpètua’.
63 Quan hagis acabat la lectura d’aquest llibre, hi lligaràs una pedra i el llençaràs al mig de l’Eufrates
64 tot dient: “D’aquesta manera s’enfonsarà Babilònia, i no es refarà de la dissort que abocaré damunt d’ella. Només per això s’hauran fatigat!”
Aquí acaba el missatge de Jeremies.