JEREMIES

 50

 

Profecia contra Babilònia

1 Missatge que el Senyor va comunicar per mitjà del profeta Jeremies contra Babilònia i el país dels caldeus.
2 “Anuncieu-ho entre les nacions, feu-ho saber, alceu un estendard, feu-ho públic i no amagueu res. Digueu: ‘Babilònia és presa i el déu Bel avergonyit! Marduc és aterrat! Les seves imatges són escarnides, els seus ídols s’han desplomat!’
3 Puja contra ella una nació del nord que convertirà la seva terra en una desolació, i no hi quedaran habitants. Tant els homes com els animals han fugit, tots han marxat.”

Retorn dels israelites

4 En aquells dies i en aquell temps –diu el Senyor–, vindran els fills d’Israel i els de Judà plegats; faran el camí plorant i buscaran el Senyor, el seu Déu.
5 Preguntaran pel camí de Sió, i s’hi dirigiran tot dient: Veniu i unim-nos al Senyor amb un pacte etern, que mai no pugui ser oblidat.
6 Eren ovelles perdudes, els del meu poble, els seus pastors les havien esgarriades; les feien anar per les muntanyes, vagant d’un puig a un turó, i s’oblidaven de la pleta.
7 Qui les trobava les devorava, i els seus enemics deien: No fem cap mal, perquè han pecat contra el Senyor, morada de justícia, contra el Senyor, esperança dels seus avantpassats.
8 Fugiu d’enmig de Babilònia i sortiu de la terra dels caldeus, i poseu-vos, com els bocs, davant el ramat.
9 Jo vaig a despertar i a aviar contra Babilònia un aplec de grans nacions des de la terra del nord; s’arrengleraran contra ella i des d’allà la prendran. Les seves sagetes són les d’un guerrer expert, que no tornarà de buit.
10 I Caldea servirà de botí; tots els qui la saquegin se n’ompliran –diu el Senyor.

Caiguda de Babilònia

11 Per què us alegreu i per què us en glorieu, saquejadors de la meva propietat? Per què us rebolqueu en l’herba com una vedella i renilleu com els corsers?
12 La vostra mare se sent deshonrada, està tota avergonyida la qui us ha infantat. Aquí la teniu, com l’última de les nacions, feta una desolació, un ermot, un desert.
13 A causa de la ira del Senyor, quedarà deshabitada i desolada: tothom qui s’acosti a Babilònia restarà atònit i xiularà veient les seves destrosses.
14 Tots els qui tibeu l’arc arrenglereu-vos per tots cantons contra Babilònia. Tireu contra ella, no n’escatimeu les fletxes, perquè ha pecat contra el Senyor.
15 Des de totes bandes llanceu el crit de guerra! Ja alça les mans, els seus baluards ja han caigut, les seves muralles s'enfonsen. Ja que aquesta és la revenja del Senyor, vengeu-vos d’ella: feu-li el mateix que ella ha fet.
16 Elimineu de Babilònia el qui sembra i el qui empunya la falç en temps de sega. Davant l’espasa destructora, que tothom emprengui el camí cap al seu poble, que cadascú fugi cap al seu país.

Retorn d’Israel

17 Israel és un ramat esgarriat: uns lleons l’han dispersat. Primer l’ha devorat el rei d’Assíria, i, darrerament, Nabucodonosor, rei de Babilònia, li ha trencat els ossos.
18 Per això el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel, diu: Jo castigaré el rei de Babilònia i el seu país, igual com he castigat el d’Assíria.
19 I faré tornar Israel a la seva pleta, perquè pasturi al Carmel i a Basan; i satisfarà la seva ànima a les muntanyes d’Efraïm i de Galaad.
20 En aquells dies i en aquell temps –diu el Senyor–, voldran trobar iniquitat a Israel i no n’hi haurà, els pecats de Judà, i no els trobaran; perquè perdonaré la resta que jo hauré preservat.

Derrota de Babilònia

21 Puja contra el país de Merataim, contra ell i contra els habitants de Pecod! Persegueix-los, devasta’ls i extermina’ls –diu el Senyor–. Fes-ho tot tal com jo t’he manat.
22 Pel país s’escampa el brogit de guerra i una gran destrossa!
23 Com ha estat trencat i fet miques el martell de tota la terra! Com ha esdevingut Babilònia una desolació entre les nacions!
24 Et vaig posar un parany i t’hi vas agafar, Babilònia, i tu no te n’adonaves. T’han aconseguit i t’han atrapat, perquè et vas revoltar contra el Senyor.
25 El Senyor ha obert el seu arsenal i ha tret les armes de la seva indignació; el Senyor, Déu dels exèrcits, té una feina a fer al país dels caldeus.
26 Veniu contra ella des dels confins de la terra, obriu els seus graners, convertiu-la en un munt d’enderrocs, destruïu-la fins que no en quedi res!
27 Mateu tots els seus forçuts, que baixin a l’escorxador. Ai d’ells! Els ha arribat la seva hora, el temps del seu càstig.
28 Crits de pròfugs i de fugitius de la terra de Babilònia proclamen a Sió la revenja del Senyor, el nostre Déu, la vindicació del seu temple.
29 Convoqueu les tropes contra Babilònia, tots els qui tibeu l’arc; acampeu al seu entorn, que ningú no s’escapi. Retribuïu-la segons els seus fets, feu-li el mateix que ella ha fet, perquè s’ha insolentat contra el Senyor, contra el Sant d’Israel.
30 Per això aquell dia caurà el seu jovent per les places, i tots els seus guerrers seran abatuts –diu el Senyor.
31 Aquí em tens contra tu, insolent –diu el Senyor, el Déu dels exèrcits–. Ja ha arribat la teva hora, el temps del teu càstig.
32 L’insolent ensopegarà i caurà, i no hi haurà qui l’aixequi; calaré foc a les seves ciutats, i devorarà tot el que hi hagi al voltant.

La redempció d’Israel

33 Això diu el Senyor Totpoderós: “Els fills d’Israel i els fills de Judà estan oprimits; i tots els qui els van capturar els retenen i no els volen deixar anar.
34 Però el seu redemptor és fort, el seu nom és «Senyor Totpoderós»: defensarà la seva causa fins a donar repòs al país i a esporuguir els habitants de Babilònia.
35 Espasa contra els caldeus –diu el Senyor– i contra els habitants de Babilònia, contra els seus prínceps i contra els seus savis!
36 Espasa contra els seus xarlatans: que desvariegin! Espasa contra els seus herois: que s’acovardeixin!
37 Espasa contra la seva cavalleria i els seus carros, i contra tota la gent mercenària que hi ha enmig d’ella: que es tornin com dones atemorides! Espasa contra les seves riqueses: que siguin saquejats!
38 Sequera contra les seves aigües: que s’eixuguin! Perquè és terra d’ídols i s’apassionen pels seus espantalls.
39 Per això allà hi viuran les hienes i els xacals, i també hi viuran els estruços; i no serà poblada mai més, ni habitada durant moltes generacions.
40 Com quan Déu va destruir Sodoma i Gomorra i les poblacions veïnes –diu el Senyor–, ningú no hi habitarà, i cap home no hi farà estada.”

L’enemic del nord i el lleó del Jordà

41 “Vet aquí que ve del nord un poble, una nació gran amb nombrosos reis que s’aixequen dels extrems del país.
42 Empunyen l’arc i la llança, són cruels i no tenen pietat; el seu brogit retruny com el mar, i vénen muntats a cavall, armats com els guerrers, contra tu, filla de Babilònia.
43 El rei de Babilònia ha tingut notícies de la seva fama i s’han afeblit les seves mans, s’ha apoderat d’ell l’angoixa, uns dolors com els d’una dona quan va de part.
44 Heus aquí que, com un lleó que puja des de la frondositat del Jordà cap als prats sempre verds, així, de sobte, els faré fugir d’allà; i establiré sobre ell aquell qui sigui l’escollit. Perquè, qui és com jo? Qui em pot citar a judici? Quin és el pastor capaç de plantar-me cara?
45 Per tant, escolteu la decisió que el Senyor ha pres contra Babilònia i els plans que ha concebut contra el país dels caldeus: Sí, els arrossegaran com ovelles febles, i amb ells seran arrasades les seves cledes.
46 El crit de: Babilònia és conquerida! fa tremolar la terra, i el clam es fa sentir per les nacions.”