JEREMIES

 5

 

Impietat de Jerusalem i de Judà

1 “Aneu pels barris de Jerusalem, mireu i informeu-vos; busqueu pels seus carrers a veure si trobeu un home, si n’hi ha un de sol, que actuï amb justícia i que cerqui la veritat, i jo perdonaré la ciutat.
2 Encara que diguin: ‘per la vida del Senyor’, és ben cert que juren en fals.”
3 Oh, Senyor, ¿és que els teus ulls no veuen la realitat? Els has assotat, però no els ha dolgut; els has destrossat, i no accepten la correcció; han endurit el seu rostre més que la roca, i han refusat de penedir-se.
4 Però jo pensava: “Deuen ser només els de condició humil, que són insensats perquè ignoren el camí del Senyor, la voluntat del seu Déu.
5 Em dirigiré, doncs, a la gent important i els parlaré; perquè ells coneixen el camí del Senyor, la voluntat del seu Déu.” Però també aquells, com els altres, havien trencat el jou i havien desfet els lligams.
6 Per això el lleó de la selva els atacarà, el llop de l’estepa els destrossarà, el lleopard els sotjarà al costat de les seves ciutats; qualsevol que en surti serà destrossat, perquè s’han incrementat les seves infidelitats i han amuntegat les seves apostasies.

Han abandonat el Senyor

7 “Per què t’he de perdonar tot això? Els teus fills m’han abandonat i han fet jurament per allò que no són déus. Jo els havia sadollat, però han comès adulteri i s’han precipitat plegats a la casa de les prostitutes.
8 Com cavalls ben alimentats, fogosos, cadascun renillava darrere la muller del seu company.
9 ¿I no els he de castigar per aquestes coses? –diu el Senyor. D’una nació com aquesta, ¿no se’n venjarà la meva ànima?
10 Salteu les seves tanques i destruïu, però no extermineu del tot. Arrenqueu les seves sarments, perquè no són del Senyor.
11 Perquè la casa d’Israel i la casa de Judà m’han traït greument –diu el Senyor.”

Càstig per mitjà d’una nació llunyana

12 Han renegat del Senyor i han dit: “No fa res! No caurà cap desgràcia sobre nosaltres; no veurem l’espasa ni la fam.
13 Els profetes són com el vent, no és veritat que tinguin cap revelació. Que els arribi a ells, això que pronostiquen!”
14 Per tant, el Senyor, el Déu Totpoderós, diu això: “Ja que heu parlat així, heus aquí que jo faig que les meves paraules en boca teva siguin com el foc i aquest poble com la llenya, a fi que sigui consumit.
15 Mireu, faré venir contra vosaltres una nació llunyana, oh casa d’Israel –diu el Senyor–, una nació poderosa, una nació antiga, un poble d’una parla que tu no coneixes i que no pots entendre el que diu.
16 El seu buirac és com un sepulcre obert: tots ells són guerrers avesats.
17 Devoraran les teves collites i el teu pa, devoraran els teus fills i les teves filles; devoraran les teves ovelles i les teves vaques; devoraran les teves vinyes i les teves figueres; amb les seves armes destruiran les teves ciutats fortificades, aquestes que a tu et semblen tan segures.
18 Però tampoc en aquella ocasió –diu el Senyor– no us destruiré del tot.
19 I quan us preguntareu: ‘Per quina causa el Senyor, el nostre Déu, ha fet tot això amb nosaltres?’, els diràs: Perquè m’heu abandonat i us heu posat a servir els déus estranys dins el vostre mateix país, ara servireu als estranys en un país que no és el vostre.”

Advertència a Israel

20 Anuncieu això a la casa de Jacob, feu-ho saber a Judà, dient-los:
21 “Escolteu ara això, poble neci i estúpid, que té ulls i no hi veu, que té orelles i no hi sent.
22 ¿No teniu temor de mi? –diu el Senyor–. ¿No tremolareu davant meu, que poso l’arena per límit de la mar, com a llei permanent que ella no pot traspassar? Encara que les seves ones s’hi abatin, no poden prevaler; i per molt que s’encrespin, no podran anar més enllà.”
23 Però aquest poble té un cor obstinat i rebel; han apostatat i se n’han anat.
24 No els ha vingut al cor de pensar: ‘Reverenciem el Senyor, el nostre Déu, que és qui ens dóna, al seu temps, la pluja primerenca i la tardana i ens ha assignat les setmanes reservades per a la sega.’
25 Les vostres iniquitats han trastornat aquest ordre i els vostres pecats us han privat del benestar.
26 Entre el meu poble hi ha malvats: estan a l’aguait, vigilant com caçadors d’ocells; paren les trampes i capturen homes.
27 Igual que una gàbia plena d’ocells, així les seves cases són plenes d’engany; així s’engrandeixen i s’enriqueixen,
28 s’engreixen i estan lluents. Han sobrepassat els límits de la maldat; no fan justícia a l’orfe, perquè prosperi el seu dret, ni sostenen la causa dels desvalguts.
29 ¿No he de castigar tot això? –diu el Senyor. D’una gent com aquesta, ¿no es venjarà la meva ànima?
30 Coses espantoses i terribles passen al país:
31 els profetes profetitzen mentint i els sacerdots dominen al seu caprici, i al meu poble li agrada això. Però, què fareu quan vindrà la fi?”