JEREMIES

 48

 

 

Profecia contra Moab

1 Referent a Moab, això diu el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel: “Ai de Nebó, que ha estat devastada! Quiriataim ha estat presa i avergonyida; la ciutadella ha estat deshonrada i abatuda.
2 Ja no existeix la glòria de Moab! Han maquinat contra Heixbon: Veniu, suprimim-la d’entre les nacions! També tu, Madmén, seràs suprimida; l’espasa et perseguirà.
3 Remor de clams des d’Horonaim: Quina devastació i quin estrall més gran!
4 Moab és esclafat, els infantons fan sentir els seus crits.
5 Perquè la pujada de Luhit la pugen amb planys i plors. A la baixada d’Horonaim se senten els crits llastimosos de la desfeta.
6 Fugiu, salveu la vida, sigueu com el matoll en el desert.
7 Ja que has confiat en les teves conquestes i els teus tresors, també tu seràs conquerida, i el déu Quemoix serà deportat juntament amb els seus sacerdots i els seus dignataris.
8 El devastador entrarà a cada una de les ciutats, i no se n’escaparà cap: la vall serà devastada i l’altiplà assolat, tal com ha dit el Senyor.
9 Doneu ales a Moab perquè fugi volant, ja que les seves ciutats han de ser convertides en una desolació, sense ningú que hi habiti.
10 Maleït el qui faci la tasca del Senyor amb negligència! Maleït qui privi la seva espasa de sang!
11 Moab ha viscut refiat des de la seva joventut i ha reposat com el vi sobre el solatge, sense haver estat transvasat d’una gerra a una altra, mai no ha anat al captiveri; per això conserva el seu sabor i no ha perdut la seva aroma.
12 Però vénen dies –diu el Senyor–, que li enviaré qui el trasbalsi: buidaran les seves gerres i rebentaran els seus bots.
13 I Moab s’avergonyirà de Quemoix, com la casa d’Israel es va avergonyir de Betel, en qui confiava.
14 ¿Com podeu dir: Som aguerrits, combatents avesats a la guerra?
15 Moab ha estat saquejat i les seves ciutats han estat assaltades, i els més selectes dels seus joves ja han baixat a l’escorxador –diu el Sobirà que porta el nom de «Senyor Totpoderós».
16 El desastre de Moab és a punt d’arribar, la seva aflicció no trigarà gaire.
17 Planyeu-lo, tots els seus veïns; i tots els qui coneixeu la seva fama digueu: Com s’ha trencat el bastó poderós i el ceptre magnífic!
18 Baixa del teu lloc d’honor i asseu-te al terra sec, filla, habitant de Dibon, perquè el devastador de Moab ha pujat contra tu i ha destruït les teves fortificacions.
19 Posa’t dreta prop del camí i estigues a l’aguait, població d’Aroer, i pregunta als fugitius i als qui s’escapen: Què ha passat?
20 Moab ha estat avergonyit i abatut! Xiscleu i crideu, anuncieu per l’Arnon que Moab ha estat destruït!
21 Ha arribat el judici sobre el país de l’altiplà: sobre Holon, Jahas i Mefàat,
22 sobre Dibon, Nebó i Betdiblataim,
23 sobre Quiriataim, Betgàmul i Betmeon,
24 sobre Queriot, Bosrà i totes les ciutats de la terra de Moab, tant les properes com les llunyanes.
25 S’ha tallat el corn de Moab i s’ha trencat el seu braç –diu el Senyor.
26 Embriagueu-lo, perquè s’ha enaltit contra el Senyor; que es rebolqui Moab en el seu vòmit, que es converteixi en objecte d’escarni.
27 Perquè, ¿és que Israel no ha estat un objecte d’escarni per a tu? ¿Per ventura ha estat sorprès entre els lladres, perquè cada vegada que parles d’ell hagis de moure el cap?
28 Deixeu les ciutats, feu vida a les roques, habitants de Moab, sigueu com els coloms, que fan el seu niu ben alt, als racons d’un espadat.
29 Hem conegut la supèrbia de Moab, el seu extremat orgull, la seva altivesa, la seva arrogància i el seu cor altiu.
30 Jo conec –diu el Senyor– la seva presumpció mancada de raó, que parla molt alt i no fa res.
31 Per això udolaré sobre Moab; cridaré sobre tot el poble i gemegaré sobre els homes de Quirheres.
32 Amb un plor més gran que el de Jazer ploraré per tu, vinya de Sibmà; els teus sarments travessaven el mar, arribaven fins al mar de Jazer. Sobre la teva collita i la teva verema s’ha llançat el devastador.
33 Han desaparegut l’alegria i el goig dels camps fèrtils, i de la terra de Moab; he fet que manqués el vi als cups: ningú no trepitjarà el raïm tot cantant, ja no hi haurà més gatzara.
34 El clam d’Heixbon arriba fins a Elalé i Jahas; el de Sóar, fins a Horonaim i Eglat-Xelixià; perquè fins i tot les fonts de Nimrim s’han convertit en un desert.
35 Eliminaré de Moab –diu el Senyor– tots els qui pugen a sacrificar als llocs alts i els qui cremen encens als seus déus.
36 Per això el meu cor ressona planyívol com una flauta per Moab i ressona planyívol per la gent de Quirheres, perquè s’ha perdut l’abundància que havien aconseguit.
37 Tots van amb el cap afaitat i amb la barba rasurada, es fan incisions a les mans i sobre els lloms porten vestit de sac.
38 De tots els terrats i de tots els carrers de Moab només en surten planys, perquè jo he esmicolat Moab com una gerra rebutjada –diu el Senyor.
39 Com l’han destrossat! Planyeu-lo! De quina manera ha girat cua Moab, avergonyit! S’ha convertit en un motiu d’escarni i d’horror per a tots els seus veïns.
40 Això diu el Senyor: “Mireu, ve volant com una àguila i estén les ales sobre Moab.
41 Les ciutats són preses i les fortaleses conquerides; aquell dia el cor dels guerrers de Moab serà com el cor d’una dona en l’angoixa del part.
42 Moab serà destruït com a poble, perquè s’ha enaltit contra el Senyor.
43 El pànic, la fossa i el filat són damunt teu, habitant de Moab! –diu el Senyor.
44 El qui fugi del pànic caurà dintre la fossa, i el qui surti de la fossa caurà pres al filat; perquè faré venir damunt d’ell, damunt Moab, l’any del seu càstig –ha dit el Senyor.
45 A l’ombra d’Eixbon s’aturen els fugitius, ja sense forces, però d’allà surt un foc, i una flama d’enmig de Sehon, que devora els polsos de Moab i el crani de la gent tumultuosa.
46 Ai de tu, Moab! Estàs perdut, poble del déu Quemoix: s’emporten els teus fills a la captivitat, i les teves filles, a l’esclavatge.
47 Però jo faré tornar la captivitat de Moab, quan s’acompleixin els temps” –ha dit el Senyor.
Aquí acaba la sentència sobre Moab.