JEREMIES

 44

 

 

Missatge als jueus exiliats al país d’Egipte

1 Missatge que fou adreçat a Jeremies per a tots els jueus que vivien al país d’Egipte, els qui habitaven a Migdol, a Dafne, a Memfis i a la regió de Patrós, que deia:
2 “Això ha dit el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel: Vosaltres heu vist tota la desgràcia que he portat sobre Jerusalem i sobre totes les poblacions de Judà: aquí les teniu, desertes, sense habitants, encara avui,
3 a causa de la maldat que van cometre per provocar-me a ira anant a cremar encens i donant culte als déus estrangers que ells no havien conegut, ni tampoc vosaltres ni els vostres avantpassats.
4 Tot i que jo us he enviat constantment tots els meus servents, els profetes, per dir-vos: No cometeu aquesta acció abominable que jo detesto.
5 Però ells no van escoltar ni en van voler fer cas per a penedir-se de la seva maldat ni per a deixar d’oferir encens als déus estrangers.
6 Per això es va vessar la meva indignació i la meva ira es va encendre contra les ciutats de Judà i els carrers de Jerusalem, que han quedat reduïts a deserts i desolació, com són avui.
7 Ara, doncs, el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel, diu això: Per què us feu un mal tan gran contra vosaltres mateixos, provocant l’extermini dels homes, les dones, els joves i els nodrissons d’enmig del poble de Judà fins al punt que no quedi resta de vosaltres?
8 Em provoqueu a ira amb l’obra de les vostres mans, cremant encens als déus estrangers en aquest país d’Egipte on heu vingut com a refugiats, per acabar destruïts i ser motiu d’execració i oprobi entre totes les nacions de la terra.
9 ¿Us heu oblidat, potser, dels delictes dels vostres avantpassats i de les maldats dels reis de Judà i les de les seves dones, de les vostres pròpies maldats i les que les vostres dones han comès al país de Judà i als carrers de Jerusalem?
10 Fins al dia d’avui, no s’han penedit ni han tingut temor, ni han observat la meva llei i els meus estatuts que he posat davant vostre i davant els vostres avantpassats.
11 Per això el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel, ha dit: Mireu, jo em giro contra vosaltres per a mal i per a suprimir tot el poble de Judà.
12 Agafaré, de la resta de Judà, els qui van resoldre d’anar a viure a Egipte, i tots seran eliminats; cauran en el país d’Egipte. Els consumirà l’espasa i la fam: des del més petit fins al més gran moriran per l’espasa i per la fam, i esdevindran un motiu d’execració, d’horror, de maledicció i d’oprobi.
13 Castigaré els qui viuen al país d’Egipte igual com vaig castigar Jerusalem: amb l’espasa, la fam i la pesta,
14 de manera que, d’aquella resta de Judà que van anar a viure com a refugiats al país d’Egipte, no hi haurà ningú que se n’escapi, ningú que quedi viu per a tornar a la terra de Judà, on tenen tant d’anhel de tornar-hi a viure; no hi tornaran, llevat d’alguns escàpols.”
15 Llavors tots els homes que sabien que les seves dones cremaven encens als déus estrangers, i totes les dones que eren presents, formant una gran assemblea amb tot el poble que habitava al país d’Egipte, a Patrós, van respondre a Jeremies:
16 “Sobre això que ens has dit en nom del Senyor, no en volem saber res;
17 al contrari, estem disposats a complir exactament la promesa que hem fet d’oferir encens a la Reina del Cel i de vessar-li libacions, com hem vingut fent nosaltres, els nostres avantpassats, els nostres reis i els nostres dignataris a les ciutats de Judà i a les places de Jerusalem. Aleshores teníem abundància d’aliments i érem feliços i no vèiem malaurança.
18 Però des que hem deixat d’oferir encens a la Reina del Cel i de vessar-li libacions, ens ha mancat de tot i som víctimes de l’espasa i de la fam.
19 I si nosaltres, les dones, oferim encens i vessem libacions a la Reina del Cel, ¿per ventura ha estat sense el consentiment dels nostres marits que li hem preparat coques amb la seva imatge i li hem vessat libacions?”
20 Llavors Jeremies es va dirigir a tot el poble, als homes, a les dones i a tota la gent que li havia contestat d’aquella manera, i els digué:
21 “¿Creieu que el Senyor no ha recordat o no ha pensat en l’encens que cremàveu a les ciutats de Judà i a les places de Jerusalem, vosaltres, els vostres avantpassats, els vostre reis i magnats, amb tot el poble del país?
22 El Senyor no ha pogut resistir més, davant la maldat de les vostres obres, davant les abominacions que cometíeu; per això el vostre país s’ha convertit en una ruïna, en motiu d’estupor i de maledicció, completament deshabitat, com és avui.
23 Us ha vingut aquesta calamitat, com avui és evident, perquè heu cremat encens i heu pecat contra el Senyor; perquè no heu escoltat la veu del Senyor i no heu seguit la seva llei, els seus preceptes i els seus testimonis.”
24 A més, Jeremies va dir a tot el poble i a totes aquelles dones: “Escolteu la paraula del Senyor, tots els jueus que residiu al país d’Egipte:
25 Això diu el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel: Vosaltres i les vostres dones us heu compromès de paraula i ho heu confirmat amb els fets quan heu dit: ‘Nosaltres complirem exactament els vots que hem fet de cremar encens i vessar libacions a la Reina del Cel.’ Doncs bé, seguiu mantenint les vostres prometences i complint els vostres vots;
26 però tingueu en compte la paraula del Senyor, tots els jueus que residiu al país d’Egipte: Jo he jurat pel meu gran nom –diu el Senyor–, que cap persona de Judà no tornarà a invocar el meu nom en tota la terra d’Egipte dient: Per la vida del Senyor etern!
27 Mireu, jo em mantinc vigilant sobre ells per a mal, i no pas per a bé, i tots els homes de Judà que són al país d’Egipte seran consumits per l’espasa i la fam fins que siguin exterminats del tot.
28 I aquells qui puguin escapar de l’espasa tornaran del país d’Egipte a la terra de Judà, si bé seran ben pocs; mentre que la resta de Judà que ha vingut a refugiar-se al país d’Egipte podrà comprovar quina paraula es confirmarà, si la meva o la seva.
29 Aquest serà el senyal –diu el Senyor–, que jo us castigaré en aquest lloc, a fi que sapigueu del cert que es compliran les meves amenaces de dissort contra vosaltres.
30 Això ha dit el Senyor: Jo lliuraré al faraó Hofrà, rei d’Egipte, en mans dels seus enemics i en mans dels qui el volen matar, com vaig lliurar Sedecies, rei de Judà, en mans de Nabucodonosor, rei de Babilònia, l’enemic que el volia matar.”