JEREMIES

 4

 

Torna, oh Israel

1 “Si vols tornar, oh Israel –diu el Senyor–, torna cap a mi. Si apartes del meu davant les abominacions que tens, i deixes d’anar errant d’un lloc a un altre,
2 llavors podràs jurar per la vida del Senyor amb veritat, amb dret i amb justícia, i les nacions seran beneïdes en el Senyor i en ell es gloriaran.
3 Això diu el Senyor als homes de Judà i de Jerusalem: Prepareu-vos un camp per a vosaltres i no sembreu entre espines.
4 Circumcideu-vos al Senyor, traient el prepuci del vostre cor, homes de Judà i habitants de Jerusalem, no sigui que esclati com foc el meu enuig i cremi sense que ningú el pugui apagar, per la maldat de les vostres obres.”

Anunci d’invasió estrangera

5 “Anuncieu-ho a Judà i proclameu-ho a Jerusalem, digueu-los: Toqueu la trompeta pel país, crideu ben fort i digueu: Aplegueu-vos i entrem dins les ciutats fortificades.
6 Hisseu bandera per Sió, escapeu, no us atureu, perquè faig venir des del nord un mal, una gran destrucció.
7 Un lleó puja des de la seva boscúria, el destructor de les nacions ja s’ha posat en marxa, surt del seu cau per reduir el teu país a la ruïna; les teves ciutats quedaran enrunades i sense habitants.
8 Per això, vestiu-vos de cilici, planyeu i gemegueu, perquè la ira ardent del Senyor no s’ha apartat de nosaltres.
9 I succeirà, en aquell dia –diu el Senyor–, que defallirà el cor del rei i el cor dels prínceps; els sacerdots quedaran esglaiats, i els profetes, espaordits.”
10 Llavors jo vaig dir: “Ai, Senyor, Déu meu, realment has enganyat del tot aquest poble i Jerusalem dient: ‘tindreu pau”, mentre l’espasa ens penetrava fins a l’ànima.’

L’invasor es precipita com un huracà

11 En aquell temps, el Senyor dirà a aquest poble i a Jerusalem: “Un vent dels rasos abrusadors del desert es gira sobre el meu poble, i no pas per a ventar ni per a porgar.
12 Un vent carregat ve de part meva, i ara jo pronunciaré sentència contra ells.”
13 Mireu, ja puja com els núvols, i els seus carros semblen un huracà; els seus cavalls són més ràpids que les àguiles. Ai de nosaltres! Estem perduts!
14 “Renta el teu cor de maldat, Jerusalem, a fi de ser salvada. Fins quan covaràs els teus mals pensaments dintre teu?
15 Una veu avisa des de Dan, i l’infortuni s’anuncia des de la muntanya d’Efraïm.
16 Advertiu-ho a les nacions, feu-ho saber a Jerusalem, que arriba l’avantguarda des d’un país llunyà llançant el seu crit de guerra contra les ciutats de Judà.
17 L’encerclen com els guardians d’un camp, per haver-se rebel·lat contra mi –diu el Senyor.
18 La teva conducta i les teves accions t’han portat tot això; aquesta dolenteria teva, tan amarga, t’ha penetrat al cor.”

Plany de Jeremies pel seu poble

19 Ai, entranyes meves, entranyes meves! Em fan mal les fibres del cor. El cor em salta dintre meu, no puc callar: ja has sentit, oh ànima meva, el toc de la trompeta, la cridòria per al combat.
20 S’anuncia desastre sobre desastre, tot el país és devastat. D’improvís són assolades les meves tendes i, en un instant, els meus pavellons.
21 Fins quan hauré de veure la bandera i sentir el toc de la trompeta?
22 Perquè el meu poble és neci, no em coneixen; són fills insensats, mancats d’enteniment; són llestos per a fer el mal, però són ignorants per a practicar el bé.
23 He mirat cap a la terra i he vist que tot era confusió i caos; cap al cel, i no hi havia claror.
24 He mirat les muntanyes i he vist que tremolaven; tots els turons trontollaven.
25 He mirat i no he vist ningú, i les aus del cel s’havien envolat totes.
26 He mirat i he vist que els camps de conreu eren un erm, i totes les ciutats eren assolades davant del Senyor, davant la seva ira ardent.
27 El Senyor ha dit: “El país sencer serà devastat, però no el destruiré totalment.
28 Per això la terra es posarà de dol, i el cel, allà dalt, s’enfosquirà. He parlat i no me’n desdiré; ho he decidit i no em faré enrere.”
29 Al crit dels cavallers i dels arquers fuig tothom de la ciutat; s’amaguen entre la boscúria, escalen els cingles; totes les poblacions han estat abandonades, no hi ha quedat ningú.
30 I tu, tota devastada, què faràs? Ni que et vesteixis d’escarlata, ni que et guarneixis amb joiells d’or, ni que et pintis els ulls amb antimoni, no et servirà de res embellir-te, perquè els teus amants et menyspreen: volen prendre’t la vida.
31 Sí, sento crits com de partera, queixes com les d’aquella que infanta per primera vegada; són els crits de la filla de Sió, que mentre gemega estén els braços dient: “Ai de mi, que la meva ànima defalleix davant els assassins!”