JEREMIES

 38

 

 

Jeremies dins la cisterna

1 Xefatià, fill de Matan, Guedaliahu, fill de Paixhur, Jucal, fill de Xelemià, i Paixhur, fill de Malquià, van sentir les paraules que Jeremies dirigia a tot el poble:
2 “Això diu el Senyor: Els qui es quedin en aquesta ciutat moriran per l’espasa, la fam o la pesta; però els qui es passin als caldeus viuran, perquè la pròpia vida els farà de botí i conservaran la vida.
3 Això diu el Senyor: Certament aquesta ciutat caurà en mans de les tropes del rei de Babilònia i l’ocuparan.”
4 Llavors aquells prínceps van dir al rei: “Et demanem que aquest home sigui condemnat a mort, perquè desmoralitza els homes de guerra que encara resten en aquesta ciutat i desanima tot el poble, fent aquests discursos. Aquest home no procura el bé d’aquest poble, sinó la seva desgràcia.”
5 El rei Sedecies els respongué: “Mireu, aquí el teniu, és a les vostres mans, perquè el rei no es pot pas oposar a vosaltres.”
6 Van agafar, doncs, Jeremies, i el van ficar dins la cisterna de Malquiahu, fill del rei, situada a l’atri de la guàrdia, introduint-l’hi per mitjà d’unes cordes. A la cisterna no hi havia aigua, sinó fang, i Jeremies es va enfonsar en el fang.
7 L’etíop Èbed-Mèlec, un eunuc que vivia al palau reial, va saber que havien baixat Jeremies a la cisterna. En aquells moments el rei s’estava assegut a la porta de Benjamí.
8 Èbed-Mèlec va sortir del palau reial i va parlar amb el rei i li digué:
9 “Rei i senyor meu, aquells homes han obrat molt malament amb tot el que acaben de fer amb el profeta Jeremies, tirant-lo a la cisterna, perquè allí es morirà de fam, ja que a la ciutat no hi queda pa.”
10 Llavors el rei va manar a l’etíop Èbed-Mèlec: “Pren amb tu trenta homes i treu de la cisterna el profeta Jeremies abans no mori.”
11 Èbed-Mèlec va prendre amb ell aquells homes, va anar al palau reial, al guarda-roba de la tresoreria, va agafar uns parracs de roba i vestits vells, i amb unes cordes els van fer arribar a Jeremies, a la cisterna.
12 I l’etíop Èbed-Mèlec digué a Jeremies: “Posa’t aquests parracs i aquesta roba vella sota les aixelles i entre les cordes.” Jeremies ho va fer així,
13 i estirant-lo amb les cordes el van treure de la cisterna. Però Jeremies va quedar encara retingut al pati de la guàrdia.

Darrera entrevista amb Sedecies

14 Després, el rei Sedecies va manar que portessin Jeremies a l’entrada tercera que hi ha al temple del Senyor. I el rei digué a Jeremies: “Et faré una pregunta; no m’amaguis res.”
15 I Jeremies respongué a Sedecies: “Si t’ho dic, segur que em faràs morir, i si et dono consell, tu no m’escoltaràs.”
16 El rei Sedecies va fer, en secret, aquest jurament a Jeremies: “Per la vida del Senyor, que ens ha donat aquesta vida, que no et faré morir ni et lliuraré en mans dels homes que et volen matar.”
17 Llavors Jeremies digué a Sedecies: “Això diu el Senyor, el Déu Totpoderós, el Déu d’Israel: Si surts i et rendeixes als oficials del rei de Babilònia, conservaràs la teva vida i aquesta ciutat no serà incendiada, i viuràs tu i la teva família.
18 Però si no et rendeixes als oficials del rei de Babilònia, llavors aquesta ciutat serà lliurada en mans dels caldeus; ells hi calaran foc i tu no t’escaparàs de les seves mans.”
19 Però el rei Sedecies respongué a Jeremies: “Tinc por dels jueus que s’han passat als caldeus, que no em deixin en les seves mans i em maltractin.”
20 Jeremies li respongué: “No t’hi deixaran. Et prego que escoltis la veu del Senyor i facis cas del que jo t’anuncio; tot t’anirà bé i conservaràs la vida.
21 Però si refuses de rendir-te, aquesta és la paraula que el Senyor m’ha revelat:
22 Totes les dones que queden en el palau reial de Judà seran conduïdes als oficials del rei de Babilònia, i et diran: T’han enganyat i t’han vençut els teus millors amics. Els teus peus s’han enfonsat en el fang, i ells han girat cua!
23 Les teves dones i els teus fills seran entregats als caldeus, i tu mateix no t’escaparàs de les seves mans: t’agafaran pres sota la mà del rei de Babilònia, i provocaràs que aquesta ciutat sigui incendiada.”
24 Llavors Sedecies digué a Jeremies: “Que ningú no sàpiga res d’aquesta conversa; altrament, moriràs.
25 En cas que els dignataris s’assabentin que jo he parlat amb tu i vinguin a preguntar-te: Digues-nos què li has dit al rei, i també què t’ha dit el rei a tu, sense amagar-nos res, si no vols morir,
26 aleshores els diràs: He suplicat al rei que no em fes tornar a casa de Jehonatan, perquè m’hi moriria.”
27 I així va ser; tots els dignataris van anar a trobar Jeremies i el van interrogar, però ell els va respondre d’acord amb totes les instruccions que el rei li havia donat, i ells el van deixar tranquil, perquè ningú no sabia res de la conversa.
28 Jeremies, doncs, es va quedar a l’atri de la guàrdia fins al dia que Jerusalem va ser vençuda, i allà s’estava quan la ciutat va ser ocupada.