JEREMIES

 34

 

 

Jeremies amonesta Sedecies

1 Missatge que va ser adreçat a Jeremies de part del Senyor quan Nabucodonosor, rei de Babilònia, amb tot el seu exèrcit i tots els reialmes del territori sota el seu domini, i la resta dels pobles, atacaven Jerusalem i totes les seves poblacions. Deia així:
2 “Això diu el Senyor, el Déu d’Israel: Vés a parlar amb Sedecies, rei de Judà, i digues-li: Això diu el Senyor: Mira, jo poso aquesta ciutat en mans del rei de Babilònia, que hi calarà foc.
3 I tu no t’escaparàs de les seves mans ni podràs evitar de ser capturat. Els teus ulls veuran els del rei de Babilònia, que et parlarà cara a cara, i partiràs cap a Babilònia.
4 Malgrat tot, escolta l’oracle del Senyor, oh Sedecies, rei de Judà. Pel que fa a tu, el Senyor diu: No moriràs per l’espasa,
5 moriràs en pau; i així com van cremar perfums pels teus pares, els reis anteriors a tu, així en cremaran per tu i diran: Ai Senyor!, i faran lamentacions. Jo t’ho ben asseguro” –ha dit el Senyor.
6 I el profeta Jeremies va repetir totes aquestes paraules a Sedecies, rei de Judà, a Jerusalem,
7 mentre l’exèrcit del rei de Babilònia combatia contra Jerusalem i contra les ciutats de Judà que encara resistien: Laquix i Azecà, les úniques ciutats fortificades que havien quedat.

L’alliberament dels esclaus

8 Missatge que va ser adreçat a Jeremies de part del Senyor després que el rei Sedecies hagué concertat un pacte amb tot el poble de Jerusalem per a proclamar un alliberament:
9 que tothom deixés anar lliures els seus esclaus i esclaves hebreus, a fi que ningú entre ells tingués com a esclau un jueu, un germà seu.
10 S’hi van avenir tots els prínceps i tota la gent que havia entrat en l’acord de deixar en llibertat els seus esclaus i les seves esclaves, i així ho van complir.
11 Però poc després es van penedir del fet i van fer tornar els esclaus i les esclaves que havien deixat lliures, i els van subjectar novament a servitud i esclavatge.
12 Llavors va ser adreçat a Jeremies un missatge de part del Senyor que deia:
13 “Això diu el Senyor, el Déu d’Israel: Jo vaig concertar un pacte amb els vostres avantpassats el dia que vaig fer-los sortir de la terra d’Egipte, de la casa de servitud, i els vaig dir:
14 Passats set anys, cadascun de vosaltres deixarà anar el seu germà hebreu que se t’hagi venut. Quan t’hagi servit durant sis anys deixaràs que marxi lliurement del teu costat. Però els vostres avantpassats no em van escoltar ni em van fer cas.
15 Vosaltres, darrerament, havíeu canviat i havíeu actuat rectament davant els meus ulls, proclamant cadascú la llibertat del seu proïsme, després de fer un pacte davant meu, en el temple que porta el meu nom.
16 Però ara us heu fet enrere, profanant així el meu nom, i cadascun de vosaltres ha tornat a prendre el seu esclau i la seva esclava, que ja havíeu deixat en plena llibertat, i els heu forçat a tornar a la servitud com a esclaus i esclaves vostres.
17 Per tant, el Senyor diu això: Ja que vosaltres no m’heu escoltat, a fi de deixar anar lliures els uns el seu germà i els altres el seu proïsme, heus aquí que jo deixo anar lliures contra vosaltres l’espasa, la pesta i la fam –diu el Senyor–, i us convertiré en un horror per a tots els reialmes de la terra.
18 Lliuraré els homes que han trencat el meu pacte, que no han complert amb el compromís que van fer davant meu quan van partir el vedell en dos trossos i van passar entre les dues meitats,
19 és a dir, els prínceps de Judà i els prínceps de Jerusalem, els oficials, els sacerdots i tota la gent del país que ha passat entre les dues meitats del vedell,
20 tots aquests, els deixaré en mans dels seus enemics i en mans dels qui els volen matar, i els seus cadàvers serviran de menjar a les aus del cel i a les bèsties salvatges.
21 I a Sedecies, el rei de Judà, i als seus prínceps, els posaré en mans dels seus enemics i en mans dels qui els volen matar, a la mercè de les tropes del rei de Babilònia, que ara es va retirant.
22 Mireu, vaig a donar l’ordre -diu el Senyor-, i els faré tornar sobre aquesta ciutat; lluitaran contra ella, la prendran i hi calaran foc, i convertiré les ciutats de Judà en una desolació inhabitable.”