JEREMIES

 33

 

Noves promeses de restauració

1 Missatge que per segona vegada va ser adreçat a Jeremies, de part del Senyor, quan encara estava detingut a l’atri de la guàrdia:
2 “Això diu el Senyor que ha fet la terra, el Senyor que l’ha formada per donar-li estabilitat; que el seu nom és «Senyor Etern»:
3 Invoca’m, que jo et respondré i et mostraré coses grans i ocultes que tu no coneixes.
4 El Senyor, el Déu d’Israel, ha parlat així referent a les cases d’aquesta ciutat i als edificis reials de Judà, destruïts per raó dels terraplens i de la guerra.
5 Ara començaven a combatre contra els caldeus, només per omplir-les amb els cadàvers dels homes que jo vaig ferir amb la meva còlera i el meu furor, perquè a causa de tots els seus pecats els he amagat el rostre.
6 Però jo mateix li aplicaré el remei per a curar-la; jo els guariré i els mostraré l’abundància de la meva pau i fidelitat.
7 Faré tornar els deportats de Judà i els deportats d’Israel, i els restabliré tal com eren abans.
8 Els purificaré de totes les iniquitats que han comès contra mi, i els perdonaré tots els pecats que han comès en contra meu i amb els quals em van ser rebels.
9 I serà per a mi un motiu de goig, de lloança i de glòria davant de totes les nacions de la terra, que sentiran parlar de tot el bé que jo els faré i quedaran espaordides i commogudes de tant de bé i de tanta prosperitat com jo els hauré concedit.”

Retorn de l’alegria

10 Això diu el Senyor: “En aquest lloc que vosaltres dieu que és un desert sense homes ni animals, en les ciutats de Judà i pels carrers de Jerusalem, encara es tornaran a sentir
11 els crits de joia i de festa, els cants del nuvi i de la núvia, i la veu dels qui van dient: Lloeu el Senyor Totpoderós, perquè el Senyor és bondadós, és etern el seu amor!, mentre porten ofrenes d’acció de gràcies al temple del Senyor; perquè jo restabliré el país de la captivitat tal com era abans” –ha dit el Senyor.

Represa de la vida pastoral

12 Això diu el Senyor Totpoderós: “En aquest lloc desert, sense homes ni animals, i en totes les poblacions, encara hi haurà pletes on els pastors faran reposar els seus ramats.
13 A les poblacions de la muntanya, de la Xefelà, del Nègueb, al territori de Benjamí, a les rodalies de Jerusalem i a les ciutats de Judà, encara passaran els ramats sota la mà d’aquell qui fa el recompte” –ha dit el Senyor.

Institució del futur

14 “Heus aquí que vénen dies –diu el Senyor– en què compliré la promesa que he fet d’afavorir la casa d’Israel i la casa de Judà.
15 En aquells dies i en aquell temps suscitaré a David un rebrot just que practicarà el dret i la justícia sobre el país.
16 En aquells dies Judà serà salvat, i Jerusalem habitarà en seguretat. I aquest és el nom que li donaran: «El Senyor és la nostra justícia».”
17 Perquè això diu el Senyor: “No mancarà mai a David un successor que segui en el tron de la casa d’Israel.
18 I als sacerdots levites no els mancarà un que davant meu ofereixi holocaustos, encengui l’ofrena i ofereixi el sacrifici de cada dia.”

La promesa refermada

19 Novament el Senyor va parlar a Jeremies i li digué:
20 “Això diu el Senyor: Si poguéssiu anul·lar el meu pacte amb el dia i la nit, de manera que no es succeeixin el dia i la nit en el seu cicle,
21 també seria anul·lat el meu pacte amb el meu servent David, de manera que no tingui cap successor que regni sobre el seu tron, i amb els levites sacerdots que em serveixen.
22 Igual com és incomptable l’estol dels astres del cel, i és incalculable la sorra de la vora del mar, així multiplicaré la descendència de David, el meu servent, i la dels levites que em serveixen.”

Déu no ha rebutjat el seu poble

23 La paraula del Senyor va ser adreçada a Jeremies, i li digué:
24 “¿No has sentit com parla aquest poble quan diu: El Senyor ha rebutjat les dues famílies que havia escollit? Així menyspreen el meu poble, fins al punt que no el consideren una nació.
25 Doncs bé, això diu el Senyor: Si mancava al meu pacte amb el dia i la nit, i no mantenia les lleis del cel i de la terra,
26 llavors també podria rebutjar la descendència de Jacob i la de David, el meu servent, i no escollir més d’entre el seu llinatge els qui han de governar sobre la posteritat d’Abraham, d’Isaac i de Jacob, quan jo faré tornar els seus captius i sigui benèvol amb ells.”