JEREMIES

 32

 

Jeremies compra un terreny

1 Missatge que fou dirigit a Jeremies de part del Senyor, l’any desè de Sedecies, rei de Judà, corresponent a l’any divuitè de Nabucodonosor.
2 En aquells temps, l’exèrcit del rei de Babilònia assetjava Jerusalem i el profeta Jeremies estava reclòs en l’atri de la guàrdia que hi havia a les dependències reials de Judà.
3 Sedecies, rei de Judà, l’havia fet empresonar i li deia: “Per què has profetitzat dient: Això diu el Senyor: Mireu, jo poso aquesta ciutat en mans del rei de Babilònia perquè se n’apoderi,
4 i Sedecies, el rei de Judà, no escaparà de les mans dels caldeus, sinó que inevitablement serà lliurat al rei de Babilònia, que li parlarà cara a cara i fixarà la seva mirada en els seus ulls,
5 i deportarà Sedecies a Babilònia i l’hi retindrà fins que jo no hi intervingui –diu el Senyor–, i encara que combateu els caldeus no reeixireu.”
6 Jeremies va contestar: “He rebut un missatge del Senyor que diu:
7 Hanamel, fill del teu oncle Xal·lum, ve cap a tu per dir-te: Compra’m l’heretat que tinc a Anatot, perquè tu tens l’opció legal del rescat per a adquirir-la.
8 Tal com havia dit el Senyor, el meu cosí Hanamel vingué a veure’m al recinte de guàrdia, i em digué: Compra’m ara l’heretat que tinc a Anatot, en territori de Benjamí , perquè tu tens el dret hereditari i el dret de rescat per a adquirir-la per a tu. Llavors vaig comprendre que allò era un designi del Senyor.
9 Vaig comprar al meu cosí Hanamel l’heretat que tenia a Anatot i li vaig pesar el diner: disset sicles de plata.
10 Vaig redactar el contracte, el vaig segellar en presència de testimonis i vaig pesar la plata amb les balances.
11 Després vaig agafar l’escriptura de compra, la segellada segons el dret i el costum, i la còpia oberta,
12 vaig donar els dos documents a Baruc, fill de Nerià, fill de Mahseià, en presència del meu cosí Hanamel i dels testimonis que havien signat l’escriptura de propietat, i en presència de tots els jueus que eren al recinte de la guàrdia.
13 I davant de tothom vaig donar aquesta ordre a Baruc:
14 Això diu el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel: Pren aquests documents, el contracte de compra segellat i el contracte obert, i guarda‘ls en una gerra d’argila, perquè es conservin molt de temps.
15 Perquè això diu el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel: Encara es compraran cases, camps i vinyes en aquest país.”

Pregària de Jeremies

16 Després d’haver donat el contracte de compra a Baruc, fill de Nerià, vaig dirigir al Senyor aquesta pregària:
17 “Ah Senyor, Déu Etern! Tu has fet el cel i la terra amb el teu gran poder i amb el teu braç estès; per a tu no hi ha res impossible.
18 Tu que et mostres bondadós envers milers de generacions i castigues la maldat dels pares en el si dels fills que vénen després d’ells; Déu gran i potent, «Senyor Totpoderós» és el teu nom.
19 Gran en designis i poderós en obres; que tens els ulls oberts sobre tots els camins dels humans, per retribuir a cadascú segons la seva conducta, segons el fruit de les seves accions;
20 que has realitzat senyals i prodigis en el país d’Egipte fins al dia d’avui, davant d’Israel i de tota la humanitat, i t’has fet un nom com el que ara tens.
21 Vas treure el teu poble, Israel, de la terra d’Egipte amb senyals i prodigis, amb mà forta i braç estès, entre gran terror.
22 I els vas donar aquesta terra que havies jurat als seus avantpassats que els donaries, terra que regalima llet i mel.
23 Ells hi van entrar i la van ocupar, però no van escoltar la teva veu ni es van comportar d’acord amb la teva llei; no van fer res del que els havies manat que fessin. Per això vas fer venir contra ells tota aquesta calamitat.
24 I ara les rampes d’assalt ja toquen a la ciutat per ocupar-la, i la ciutat ja és a punt de caure en mans dels caldeus que lluiten contra ella, a causa de l’espasa, la fam i la pesta. El que vas predir es va complint i tu mateix ho pots veure.
25 Però tu, Senyor Etern, m’has dit: Compra’t el camp amb diner i pren testimonis, quan ara la ciutat és lliurada a mans dels caldeus.”
26 Llavors el Senyor respongué a Jeremies:
27 “Jo sóc el Senyor, Déu de tot mortal; hi ha per a mi res d’impossible?
28 Per això el Senyor diu: Jo poso aquesta ciutat en mans dels caldeus i en mans de Nabucodonosor, rei de Babilònia, i ell la prendrà.
29 I els caldeus que ataquen aquesta ciutat hi entraran, hi calaran foc i la cremaran junt amb les cases on, dalt del terrat, han cremat encens a Baal i han vessat libacions a altres déus per irritar-me.
30 Perquè els fills d’Israel i els fills de Judà no han fet altra cosa que allò que és dolent als meus ulls, des de la seva jovenesa; efectivament, el fills d’Israel no han parat de provocar-me l’enuig amb l’obra de les seves mans –ha dit el Senyor.
31 Ja que des del dia que la van edificar fins avui, aquesta ciutat només ha estat per a mi un motiu d’enuig i de còlera, fins al punt que l’haig de fer desaparèixer de davant meu
32 per tot el mal que els fills d’Israel i els fills de Judà han comès per irritar-me, ells, els seus reis, els seus prínceps, els seus sacerdots, els seus profetes, els homes de Judà i els habitants de Jerusalem.
33 Se m’han girat d’esquena, i no de cara, i encara que els he instruït contínuament ells no han acceptat la meva correcció.
34 Al contrari, han instal·lat les seves abominacions al temple on és invocat el meu nom, per profanar-lo.
35 Van construir els altars de Baal que són a la vall de Banhinnom per sacrificar-hi els seus fills i les seves filles en el foc de Moloc, cosa que jo no els havia manat, ni tampoc m’havia passat pel cap que s’arribessin a fer tals abominacions, induint Judà al pecat.
36 Ara, doncs, el Senyor, el Déu d’Israel, referent a aquesta ciutat que, segons reconeixeu vosaltres, ja és a mercè del rei de Babilònia a causa de l’espasa, la fam i la pesta, diu això:
37 Mireu, jo els aplegaré de tots els països on els hauré dispersat en la meva còlera, la meva fúria i el meu gran enuig; els faré tornar en aquest lloc i hi habitaran en seguretat.
38 Ells seran el meu poble i jo seré el seu Déu.
39 Els donaré un sol cor i un sol propòsit, perquè em reverenciïn sempre, per al bé seu i el dels seus fills després d’ells.
40 I faré amb ells un pacte etern: que no deixaré mai d’estar al seu costat i de beneficiar-los, i que posaré el meu temor en els seus cors perquè no s’apartin de mi.
41 Centraré el meu goig a fer-los el bé; els plantaré en aquesta terra realment, amb tot el meu cor i amb tota la meva ànima.
42 Perquè el Senyor ha dit: Igual com he fet venir sobre aquest poble tot aquest gran mal, així mateix portaré sobre ells tot el bé que els he promès.
43 Es tornaran a comprar camps en aquest país del qual vosaltres heu dit que és un desert, sense homes ni animals, deixat en mans dels caldeus.
44 Es tornaran a comprar camps amb diner, s’escriuran contractes, seran segellats i confirmats per testimonis, en el territori de Benjamí, a les rodalies de Jerusalem i en les poblacions de Judà, a les ciutats de la Muntanya, de la Xefelà i del Nègueb; perquè jo faré tornar els seus deportats –ha dit el Senyor.”