JEREMIES

 31

 

El retorn d’Israel a la seva terra

1 “En aquell temps –diu el Senyor–, jo seré el Déu de totes les famílies d’Israel, i elles seran el meu poble.
2 Això diu el Senyor: En el desert va trobar gràcia Israel, el poble que va escapar de l’espasa camí del seu descans.”
3 El Senyor se m’aparegué de lluny i em digué: “Amb amor etern t’he estimat, per això mantinc amb tu un tracte bondadós.
4 De nou t’edificaré i quedaràs reconstruïda, donzella d’Israel. De nou seran guarnits els teus tambors i sortiràs a la dansa de les colles alegres.
5 De nou plantaràs vinyes dalt els turons de Samaria; en plantaran i fruiran de la collita.
6 Vindrà un dia que els sentinelles, des de la muntanya d’Efraïm, cridaran: Alceu-vos i pugem a Sió, vers el Senyor, el nostre Déu!
7 Per això diu el Senyor: Canteu per Jacob amb alegria, exulteu per la principal de les nacions, anuncieu, proclameu i digueu: Salva, Senyor, el teu poble, la resta d’Israel!
8 Mireu, els faré venir del país del nord, els aplegaré dels confins de la terra; entre ells, els cecs i els coixos, l’embarassada i la partera; una gran gentada retornarà aquí.
9 Vindran amb plors, i entre súpliques jo els guiaré, els conduiré als rierols d’aigua per un camí pla on no ensopeguin. Perquè jo sóc un pare per a Israel, i Efraïm és el meu primogènit.”

Sió i les nacions

10 Escolteu la paraula del Senyor, nacions; anuncieu-la a les illes llunyanes i digueu: “El qui va dispersar Israel el reuneix de nou i el guarda, com un pastor el seu ramat.
11 Perquè el Senyor ha redimit Jacob, el rescata de les mans d’un de més fort que ell.
12 Vindran i cridaran de goig al cim de Sió, i fluiran dels béns del Senyor: del blat, del vi i l’oli, i de les cries de les ovelles i les vaques; la seva ànima serà com un jardí ben regat, i no tornaran a defallir.
13 Llavors les donzelles s’alegraran en la dansa, amb els joves i els ancians plegats; canviaré el seu dol en joia, els consolaré i els alegraré de les seves penes.
14 Satisfaré l’ànima dels sacerdots amb abundor d’ofrenes, i el meu poble se saciarà dels meus béns” –diu el Senyor.

La lamentació de Raquel

15 Això diu el Senyor: “Se sent un clam a Ramà, un plany i un plor amarg: és Raquel, que plora els seus fills i no vol ser consolada, perquè els seus fills ja no hi són.”
16 Però el Senyor diu: “Detura els teus sanglots i les llàgrimes dels teus ulls, perquè hi ha una recompensa per als teus sofriments –diu el Senyor–, ja que ells tornaran del país opressor.
17 Hi ha esperança per al teu futur –diu el Senyor–: els teus fills tornaran a la seva pàtria.
18 Prou he sentit que Efraïm es lamentava dient: M’has volgut corregir i m’has castigat com un vedell indòmit. Fes-me tornar a tu i tornaré, perquè tu, Senyor, ets el meu Déu!
19 Després d’haver-me desviat m’he penedit, i un cop alliçonat, em dono cops al pit; m’he avergonyit i m’he sentit confós, perquè suporto l’oprobi de la meva joventut.
20 ¿És que Efraïm és el meu fill preferit, un infant deliciós? Ja que tantes vegades com el reprenc em torna a la memòria amb més vivesa. Per això les meves entranyes se’m commouen per ell i ben cert que en tindré misericòrdia” –diu el Senyor.

Exhortació a tornar

21 Planta’t indicadors, posa’t senyals, para atenció a la ruta; torna pel camí per on vas marxar. Torna, donzella d’Israel, torna a les ciutats que són teves.
22 Fins quan aniràs vagant, filla rebel? El Senyor fa sorgir una cosa nova en aquest món: la muller que festeja el seu marit.

Prosperitat futura d’Israel

23 Això ha dit el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel: “Quan jo faré retornar els seus captius, a la terra de Judà i a les seves ciutats encara tornaran a dir aquestes paraules: El Senyor et beneeixi, morada de justícia, muntanya santa!
24 El poble de Judà habitarà allà i en totes les seves ciutats, juntament amb els camperols i els pastors de ramats.
25 Perquè jo donaré refrigeri a l’ànima esgotada i saciaré tota ànima esllanguida.”
26 En això diran: “Em vaig despertar, i em vaig adonar que havia tingut un somni força agradable.”

El nou pacte

27 “Heus aquí que vénen dies –diu el Senyor–, que sembraré a la casa d’Israel i a la casa de Judà amb llavor d’homes i de bestiar.
28 I així com he vigilat sobre ells per arrencar i abatre, per trastornar i enrunar, i per fer mal, també vigilaré sobre ells per edificar i plantar –diu el Senyor.
29 En aquells dies ja no diran més: Els pares van menjar raïm verd i els fills tenen les dents esmussades,
30 sinó que cadascú morirà per la seva pròpia maldat; a qualsevol qui mengi raïm verd se li esmussaran les dents.”

La nova aliança

31 “Heus aquí que vénen dies –diu el Senyor– en què faré un nou pacte amb la casa d’Israel i amb la casa de Judà.
32 No com el pacte que vaig fer amb els seus avantpassats el dia que vaig prendre’ls per la mà per treure’ls de la terra d’Egipte, pacte que van trencar tot i que jo m’havia compromès amb ells –diu el Senyor–,
33 sinó que aquest serà el pacte que faré amb la casa d’Israel després d’aquells dies –diu el Senyor–: Posaré la meva llei dintre d’ells i l’escriuré en el seu cor; i jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble.
34 I ja no caldrà que s’instrueixin els uns als altres dient: «Coneixeu el Senyor!», perquè tots ells em coneixeran, des del més petit fins al més gran –diu el Senyor–; jo perdonaré la seva iniquitat i no em recordaré més dels seus pecats.”
35 El Senyor, que ha establert el sol perquè il·lumini el dia i ha reglamentat la lluna i les estrelles perquè il·luminin la nit, que agita el mar i fa bramular les seves ones, que porta el nom de «Senyor Totpoderós», ha dit:
36 “Només si aquestes lleis poguessin fugir del meu control –diu el Senyor–, també la descendència d’Israel deixaria de ser la nació que tinc sempre present.
37 Això diu el Senyor: Només si es pogués amidar l’alçada del cel i es poguessin escorcollar els fonaments de la terra, aleshores jo rebutjaria tota la descendència d’Israel per tot el que ha fet –diu el Senyor.
38 Heus aquí que vénen dies –diu el Senyor–, en què la ciutat serà reconstruïda per al Senyor, des de la torre d’Hananel fins a la porta de l’Angle.
39 I la corda d’amidar s’estendrà tot dret fins al turó de Gareb i girarà després cap a Goà.
40 I tota la vall dels cadàvers i les cendres, i tots els camps de tocant al torrent de Cedró fins a la cantonada del portal dels Cavalls, que mira a llevant, seran consagrats al Senyor; i mai més no tornaran a ser enderrocats ni destruïts.”