JEREMIES

 3

 

Prostitució idolàtrica d’Israel

1 S’acostuma a dir: “Quan un home repudia la seva muller i ella se’n va del seu costat i es casa amb un altre, podrà el primer marit tornar a ella? ¿No seria com una profanació per a tot el país? En canvi, tu has fornicat amb nombrosos amants; i tot i així, vols tornar a mi? –diu el Senyor.
2 Alça la vista cap als turons i mira: En quin lloc no t’has prostituït? T’has assegut al costat dels camins, com un beduí al desert, esperant-los; i amb les teves fornicacions i les teves maldats has contaminat el país.
3 Per això han estat retingudes les aigües i no han vingut les pluges de tardor. Però tu ets descarada com una ramera i no vols avergonyir-te’n.
4 I encara clames a mi: ‘Pare meu, tu ets el company de la meva joventut!
5 Estaràs sempre enfadat? Retindràs l’enuig per sempre?’ És així com parles, però segueixes fent tant de mal com pots.”

Paràbola de les dues germanes infidels

6 En temps del rei Josies, el Senyor em digué: “¿Has vist el que ha fet l'apostata Israel? Ha pujat a tots els turons elevats i allà, sota tot arbre frondós, s’ha prostituït.
7 Jo pensava: Després d’haver fet tot això, tornarà a mi; però no va tornar. I això ho veié la seva germana, la deslleial Judà.
8 Aquesta havia vist que jo havia repudiat l'apostata Israel per haver comès adulteri i que li havia donat carta de divorci; amb tot, la pèrfida Judà no va tenir por, sinó que també va anar a fornicar.
9 I succeí que, per la seva lleugeresa a fornicar, el país va quedar contaminat, ja que va cometre adulteri adorant la pedra i la fusta.
10 Malgrat tot això, la seva germana, la pèrfida Judà, no ha tornat a mi sincerament, ni de cor, sinó fingidament.” Això ha dit el Senyor.

Exhortació al penediment

11 El Senyor em digué: “L’apòstata Israel resulta innocent comparada amb la deslleial Judà.
12 Vés, doncs, i proclama aquestes paraules de cara al nord: Torna, apostata Israel –diu el Senyor. No us miraré amb cara d’enfadat, perquè sóc compassiu –ha dit el Senyor–, no guardo rancúnia permanent.
13 Reconeix, almenys, la teva culpa, perquè t’has rebel·lat contra el Senyor, el teu Déu, i has prodigat les teves trobades amb els estrangers sota tot arbre frondós i no has escoltat la meva veu.” Ho diu el Senyor.

El retorn dels jueus

14 “Convertiu-vos, fills apostates –diu el Senyor–, perquè jo sóc el vostre amo i us prendré, un de cada ciutat i dos de cada família, i us portaré a Sió.
15 I us donaré pastors del meu grat, que us pasturin amb seny i coneixement.
16 I quan us multipliqueu i creixeu en la terra, aquells dies –diu el Senyor– ja no es parlarà més de l’arca de l’aliança del Senyor; no hi pensaran més, no se’n recordaran, no l’enyoraran i no en faran cap més.
17 En aquell temps Jerusalem serà anomenada «Tron del Senyor», i totes les nacions s’hi incorporaran en el nom del seu Senyor, i no continuaran en l’obstinació del seu cor depravat.
18 Llavors la casa de Judà caminarà amb la casa d’Israel, i vindran juntes des del país del nord cap a la terra que vaig donar en heretatge als vostres avantpassats.

Invitació a seguir el Senyor

19 “Jo em preguntava: Com t’inclouré entre els meus fills i et donaré la terra deliciosa, la més excel·lent heretat de les nacions? I vaig dir: Em direu ‘Pare meu’ i ja no deixareu de seguir-me.
20 Però, igual que una dona que és deslleial al seu marit, així em vas ser deslleial, casa d’Israel –diu el Senyor.
21 Un clam s’ha sentit pels turons, planys i súpliques dels fills d’Israel; perquè han esgarriat la seva ruta, han oblidat el Senyor, el seu Déu.
22 Torneu, fills esgarriats; jo remeiaré les vostres apostasies.”

Resposta d’Israel al Senyor

Aquí ens tens, venim a tu, perquè tu ets el Senyor, el nostre Déu.
23 Realment, els turons i el tumult de dalt les muntanyes eren un engany; ben cert que en el Senyor, el nostre Déu, és on es troba la salvació d’Israel.
24 La ignomínia ha consumit el treball dels nostres pares des de la nostra joventut: els seus ramats d’ovelles i vaques, els seus fills i les seves filles.
25 Ajaguem-nos en la nostra ignomínia i que ens cobreixi la nostra vergonya! Perquè hem pecat contra el Senyor, el nostre Déu, nosaltres i els nostres pares, des de la joventut fins al dia d’avui, i no hem escoltat la veu del Senyor, el nostre Déu.