JEREMIES

 26

 

Jeremies amenaçat de mort

1 A la primeria del regnat de Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà, vingué aquest missatge de part del Senyor a Jeremies:
2 “Això diu el Senyor: Planta’t a l’atri del temple del Senyor i parla a totes les poblacions de Judà que vénen a adorar al temple del Senyor; digues-los totes les paraules que jo et mano que els comuniquis, no n’ometis cap.
3 Potser escoltaran i es convertiran del seu mal camí, i jo em desdiré del mal que pensava fer-los per la maldat de les seves obres.
4 Els diràs, doncs: Això ha dit el Senyor: Si no m’escolteu per comportar-vos segons la meva llei que jo he posat davant vostre,
5 atenent a les paraules dels meus servents, els profetes, que us he enviat constantment, tot i que no els heu escoltat,
6 llavors jo faré amb aquest temple com vaig fer amb Siló, i convertiré aquesta ciutat en una maledicció per a totes les nacions de la terra.”
7 Els sacerdots, els profetes i tot el poble van sentir les paraules que Jeremies va pronunciar al temple del Senyor.
8 I així que Jeremies hagué acabat de dir a tot el poble allò que el Senyor li havia manat, els sacerdots, els profetes i la gent del poble el van agafar i cridaven: “Certament, moriràs!
9 Per què has profetitzat en nom del Senyor dient que aquest temple acabarà com Siló i aquesta ciutat serà assolada fins que no hi quedi ningú?” I tot el poble es va aplegar al voltant de Jeremies en el temple del Senyor.
10 Quan els prínceps de Judà se’n van assabentar, van pujar del palau reial al temple del Senyor i van ocupar els seus setials a l’entrada del Portal Nou del temple del Senyor.
11 Llavors els sacerdots i els profetes es van dirigir als prínceps i al poble, reunits allí, i els digueren: “Aquest home mereix la mort, perquè ha profetitzat contra aquesta ciutat, tal com heu sentit amb les vostres orelles.”
12 Aleshores Jeremies es va dirigir als prínceps i al poble i els digué: “El Senyor m’ha enviat a profetitzar contra aquest temple i contra aquesta ciutat totes les paraules que heu sentit.
13 Esmeneu, doncs, la vostra conducta i les vostres obres, escolteu la veu del Senyor, el vostre Déu, i el Senyor es desdirà del mal que ha amenaçat de fer-vos.
14 Quant a mi, estic a les vostres mans; feu de mi el que us sembli bo i just.
15 Però tingueu per cert que, si em feu morir, fareu caure sang innocent sobre vosaltres i sobre aquesta ciutat i sobre els seus habitants; perquè és veritat que el Senyor m’ha enviat a vosaltres per fer sentir a les vostres orelles totes aquestes paraules.”
16 Llavors els prínceps i tot el poble van dir als sacerdots i als profetes: “Aquest home no mereix la mort, perquè ens ha parlat en nom del Senyor, el nostre Déu.”
17 Després es van alçar alguns dels ancians del país i, dirigint-se a tota la gent congregada, van dir:
18 “Miquees de Morèixet profetitzava en temps d’Ezequies, rei de Judà, i va parlar així a tot el poble de Judà: Això ha dit el Senyor Totpoderós: Sió serà llaurada com un camp i Jerusalem esdevindrà un munt d’enderrocs, i la muntanya del temple, un turó salvatge.
19 ¿El va fer morir Ezequies, el rei de Judà, o algú altre de Judà? ¿No van reverenciar el Senyor i suplicar a la seva presència, i el Senyor es va desdir del mal que havia amenaçat de fer-los? En canvi nosaltres ens estem fent molt de mal a nosaltres mateixos.”

Assassinat del profeta Uriahu

20 Hi hagué també un altre home que profetitzava en nom del Senyor: Uriahu, fill de Xemaiahu, de Quiriat-Jearim, que va profetitzar contra aquesta ciutat i contra aquesta terra de la mateixa manera que Jeremies,
21 i quan el rei Joiaquim, amb tots els seus oficials i els seus prínceps, van sentir les paraules que deia, el rei va intentar de matar-lo, però Uriahu ho va saber, va agafar por i va fugir a Egipte.
22 El rei Joiaquim va enviar uns homes a Egipte: Elnatan, fill d’Acbor, amb alguns altres,
23 i aquests es van endur Uriahu d’Egipte i el van portar al rei Joiaquim, que va fer que el matessin amb l’espasa i llencessin el seu cadàver a la fossa comuna.
24 Malgrat tot, la intervenció d’Ahicam, fill de Xafan, a favor de Jeremies, va evitar que el lliuressin a mans del poble per matar-lo.