JEREMIES

 2

 

El Senyor i la infidelitat d’Israel

1 La paraula del Senyor em va ser dirigida en aquests termes:
2 “Vés i crida a les orelles de Jerusalem: Això diu el Senyor: Tinc bon record de tu; de l’afecte de la teva joventut, de l’amor de quan ens vam casar, de quan em seguies pel desert, per una terra no llaurada.
3 Israel era una cosa santa per al Senyor, primícies de la seva collita: si algú volia menjar-ne, es feia culpable i la desgràcia li queia al damunt” –ha dit el Senyor.
4 Escolteu la paraula del Senyor, casa de Jacob, i totes les famílies de la casa d’Israel:
5 Això diu el Senyor: Què van trobar d’injust en mi els vostres avantpassats perquè se n’allunyessin per anar darrere la vanitat i es convertissin en fatuïtat?
6 Ni tan sols no van pensar: On és el Senyor que ens va fer sortir del país d’Egipte, que ens va conduir pel desert, per una terra erma i de barrancs, per una terra eixuta i tenebrosa, per una terra on no hi passa mai ningú, on no hi habita cap ésser humà?
7 Jo us vaig introduir en una terra fèrtil perquè mengéssiu dels seus fruits i dels seus béns; però, quan hi heu entrat, heu contaminat la meva terra i heu convertit la meva heretat en una abominació.
8 Els sacerdots no van pensar: On és el Senyor? Els dipositaris de la llei no em van reconèixer, els pastors es van rebel·lar contra mi, els profetes van profetitzar en nom de Baal, i tots van anar darrere d’allò que no val res.”

Procés contra Israel

9 “Per això encara pledejaré contra vosaltres –diu el Senyor–, i tindré plet contra els fills dels vostres fills.
10 Passeu, si no, a les illes dels quitites i mireu, envieu observadors a Quedar que us informin bé, i vegeu si mai hi ha passat res de semblant.
11 ¿Hi ha hagut mai cap nació que hagi canviat els seus déus? Si bé aquests no ho són, de déus. Però el meu poble ha canviat la seva glòria per allò que no serveix per a res.
12 Esgarrifa’t, cel, davant d’això; que l’horror et faci tremolar! –ha dit el Senyor.
13 És un doble pecat el que ha comès el meu poble: m’han deixat a mi, font d’aigua viva, i han excavat per a ells cisternes, unes cisternes esquerdades que no podran retenir l’aigua.
14 ¿És que Israel és un esclau, o un servent nascut a casa? Com és que s’ha convertit en botí?
15 Els lleons han rugit contra ell i han llançat el seu bram. Han deixat en ruïnes el seu país, i les seves ciutats incendiades estan deshabitades.
16 Fins i tot els fills de Memfis i de Dafne t’han rapat el cap.
17 ¿No t’ha passat tot això perquè vas abandonar el Senyor, el teu Déu, mentre ell et guiava pel bon camí?
18 Ara, doncs, què en treus de fer la ruta d’Egipte a beure les aigües del Nil? Què en treus de fer el camí d’Assíria a beure les aigües del riu Eufrates?
19 La teva mateixa maldat et reptarà i la teva pròpia infidelitat el condemnarà. Sàpigues, doncs, i convenç-te’n, que és dolent i amarg per a tu d’abandonar el Senyor, el teu Déu, i deixar de reverenciar-me. Ho diu el Senyor, el Déu Totpoderós.

Infidelitat d’Israel

20 Ja fa molt temps que has trencat el teu jou i has desfet els teus lligams, i vas dir: ‘No vull servir’, mentre dalt de tots els turons elevats i sota tot arbre frondós t’ajeies com una ramera!
21 Jo t’havia plantat amb un cep escollit, enterament de llavor legítima; com, doncs, t’has convertit en sarments degenerats de vinya borda?
22 Ni que et rentis amb lleixiu i et cobreixis de sabó, la teva iniquitat és patent davant meu –diu el Senyor, Déu Totpoderós.
23 Com pots dir: ‘No m’he profanat, no he anat darrere els Baals?’ Recorda el teu comportament a la Vall, reconeix el que has fet, camelleta lleugera que vaga en totes direccions,
24 ase avesat al desert que, ple de desig, ensuma l’aire; la seva avidesa, qui la pot contenir? Tots els qui la busquen no s’hauran de cansar: la trobaran sempre en temps de zel.
25 Vigila els teus peus, que no es descalcin, i la teva gorja, que no passi set. Però tu dius: ‘No hi puc fer més; m’agraden els forasters i vull anar darrere seu.’
26 Igual com s’avergonyeix el lladre quan és descobert, així s’avergonyirà la casa d’Israel, amb els seus reis i prínceps, els seus sacerdots i profetes,
27 que diuen a un tros de fusta: ‘Tu ets el meu pare’, i a una pedra: ‘Tu ens has infantat!’ M’han donat l’esquena i no la cara. Però quan arriben les desgràcies exclamen: ‘Alça’t i salva’ns!’
28 On són ara els déus que t’has fabricat? Que s’alcin ells, a veure si et podran salvar en moments de desgràcia; perquè són tan nombrosos els teus déus com les ciutats que tens, oh Judà!
29 Com goseu pledejar contra mi, si tots vosaltres heu prevaricat en contra meu? –diu el Senyor.
30 En va he castigat els vostres fills, ja que no han après la lliçó. La vostra pròpia espasa va devorar els profetes com un lleó carnisser.
31 Oh, generació, estigueu atents a la paraula del Senyor! ¿He estat jo un desert per a Israel o una terra tenebrosa? Per què ha dit el meu poble: ‘Ens retirem, no vindrem més amb tu?’
32 ¿Podrà una donzella oblidar-se del seu abillament o una núvia d’engalanar-se? En canvi, el meu poble s’ha oblidat de mi durant molts anys.
33 Com et prepares el camí per buscar l’amor! Per això, també amb maldat has après els teus camins.
34 Fins i tot a la teva falda s’ha trobat la sang de les pobres ànimes innocents; no les vas pas trobar esbotzant una paret. I a més de tot això, encara dius:
35 ‘Sóc innocent; de segur que la seva ira ja s’ha apartat de mi.’ Però, mira, jo entraré en plet contra tu, perquè has dit: ‘No he pecat.’
36 Per què vas tan de pressa a canviar els teus camins? També l’Egipte et defraudarà, com t’ha defraudat Assíria.
37 També d’allà en sortiràs amb les mans al cap, perquè el Senyor ha rebutjat aquells en qui confiaves, i al costat d’ells no reeixiràs.”