JEREMIES

 16

 

 

La solitud del profeta

1 La paraula del Senyor em va ser dirigida en aquests termes:
2 “No prenguis muller ni tinguis fills ni filles en aquest país.
3 Perquè el Senyor diu, referent als fills i a les filles que neixin en aquest país, i referent a les mares que els hagin infantat i als pares que els hagin engendrat:
4 Moriran de malalties terribles i ningú no plorarà per ells ni els enterrarà, quedaran com fems sobre la superfície de la terra; seran consumits per l’espasa i per la fam, i els seus cadàvers serviran de menjar a les aus del cel i a les bèsties salvatges.”
5 A més, el Senyor diu això: “No entris a la casa que facin dol, ni participis en les lamentacions, ni els consolis, perquè jo he retirat la meva pau d’aquest poble –diu el Senyor–, la meva misericòrdia i la meva compassió.
6 Moriran grans i petits en aquest país, no els enterraran ni els faran dol; ningú no es farà incisions ni es raparà els cabells.
7 No partirà el pa de l’afligit per consolar-los d’una mort, ni se’ls oferirà la copa de consolació per un pare o per una mare.
8 Tampoc no entris a la casa del festí per participar amb ells del menjar i la beguda,
9 perquè el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel, ha dit això: Ara jo faig desaparèixer d’aquest lloc, davant els vostres ulls i en vida vostra, tots els crits de joia i les exclamacions d’alegria, i els cants del nuvi i de la núvia.
10 I quan hagis anunciat a aquest poble totes aquestes coses, si et pregunten: Per què el Senyor ha decretat contra nosaltres aquesta gran calamitat? Quina maldat o quin pecat hem comès contra el Senyor, el nostre Déu?,
11 tu els diràs: Perquè els vostres pares em van deixar –diu el Senyor–, i van anar darrere els déus estrangers, els van servir i els van adorar, i a mi em van deixar i no van observar la meva llei;
12 i vosaltres us heu comportat pitjor que els vostres pares: cadascú segueix el seu propi parer i la duresa del seu cor malvat, sense escoltar-me a mi.
13 Per això, jo us expulsaré d’aquest país cap a una terra que no heu conegut ni vosaltres ni els vostres pares: allà podreu servir els altres déus nit i dia; jo no us tindré compassió.”

Promesa de retorn

14 “Però, mireu, vénen dies –diu el Senyor–, que ja no es dirà més: Per la vida del Senyor, que va fer sortir els fills d’Israel de la terra d’Egipte,
15 sinó: Per la vida del Senyor, que va fer sortir els fills d’Israel de la terra del nord i de tots els països on els havia escampat; perquè jo els faré tornar a la seva terra, la que vaig donar als seus pares.”

Anunci d’invasió

16 “Mireu, jo faré venir nombrosos pescadors –diu el Senyor– perquè els pesquin, i després enviaré nombrosos caçadors perquè els cacin per totes les muntanyes i per tots els turons, i fins i tot per les coves de les roques.
17 Els meus ulls observen tots els seus camins; no es poden amagar davant meu, ni la seva maldat no pot ocultar-se de la meva mirada.
18 Sobretot els faré pagar el doble la seva iniquitat i el seu pecat, perquè han contaminat la meva terra; amb la carronya dels seus ídols i amb les seves abominacions han omplert la meva heretat!”

La conversió dels gentils

19 Senyor, la fortalesa meva i el meu baluard, el meu refugi el dia de l’aflicció! A tu acudiran les nacions, des dels confins de la terra, i diran: “La possessió dels nostres pares no fou res més que una mentida, vanitat i coses sense valor.”
20 ¿Podrà l’home fabricar-se els seus déus? Si bé aquests no en són, de déus.
21 “Per això jo els instruiré; aquesta vegada els faré conèixer la meva mà i el meu poder, i sabran que el meu nom és ‘el Senyor Etern’.”